Respecte al teu darrer comentari, Jonarz, pens que són precisament els serveis d’alta qualificació els que no depenen de la situació geogràfica. És indiferent allà on s’ubiquin mentre hi hagi una bona i ràpida comunicació en xarxa. De fet, fa ben poc, Microsoft ha obert el seu centre mundial d’innovació tecnològica al Parc Bit de Palma. El problema que tenim a Menorca és que tenim una xarxa antiquada, lenta i poc segura. Des de Govern i Consell s’ha anunciat que això es solucionaria aquesta legislatura.Si és així, i si des de les administracions es posa sòl a disposició d’empreses tecnològiques, la insularitat no és un inconvenient tan gros com ho és per altres empreses que han d’embarcar mercaderies. Apostar per un nou model econòmic, i per la innovació, passa llavors per invertir en la modernització tecnològica de l’illa. Això, per a mi, és enfrontar la crisi amb sentit de futur.
Salutacions

Que s’ha de canviar el model econòmic de Menorca? sense cap dubte.
S’han de cercar alternatives de feina, s’ha de formar al treballadors del futur i s’ha de reorientar i reciclar als actuals treballadors per tal que puguin integrar-se en un nou model econòmic més especialitzat.

Està clar que de moment la principal font d’ingressos serà el turisme, i a hores d’ara ja hi ha molts destins que poden oferir el mateix que noltros i a un preu més baix, però aixó, com bé dius, només podem competir en qualitat, i aquesta ve de tenir un bons professionals ben formats.

En quan al serveis d’alta qualificació (sector quinari), pens que en un món cada vegada més globalitzat i on les comunicacions i transmissió de dades es ràpid, es un camp a explotar, però aixó requerix una certa inversió, i qui estarà disposat a invertir a un lloc que enfora dels grans centres comercials (Madrid, Barcelona, …).

Ja fa prop de 20 anys ja va succeir el mateix a Menorca, varem tenir una crisi, moltes empreses de construcció varen fer fallida, i no es va canviar el model econòmic, de fet potser aquesta vegada pensant que no podria tornar a succeir el mateix tiguem unes conseqüències pitjors. Si no n’aprenem d’aquesta … ´

Entec el que planteges i en gran part hi coincidesc. Però pot ser la situació, pel que sé, es presenta bastant més greu del que inicialment suposàvem. Les persones que, aprofitant aquesta “cresta de l’onada” econòmica s’han endeutat “a quaranta anys”, en molts casos no podran fer front als pagaments que els exigiran les entitats creditícies. Això és un problema diferent encara que lligat al que parlam. Però si perden la feina de qualque manera s’han de posar en marxa plans de formació per mor que puguin reincorporar-se al mercat de treball en millors condicions.

Naturalment això ha d’anar acompanyat de programes específics, ben dotats i efectius, per tots aquells que encara no han entrat al món laboral perquè quan hi accedeixin ho puguin fer en les millors condicions possibles.

Pens que no diferim gaire en les nostres apreciacions i estic convençut que coincidim que el que està passant ens hauria de servir de lliçó. Hem de d’aprofitat la crisi per canviar l’actual model econòmic: s’ha de potenciar l’economia productiva, el turisme de qualitat que també exigeix persones ben formades, s’ha d’apostar per l’ara anomenat sector quinari (informàtica, serveis on-line, etc). N’hem d’aprendre tots i saber que les alegries dels anys bons qualque dia s’acaben. En definitiva, no basta que des de les administracions es cerquin fórmules per paliar els efectes de les dificultats econòmiques sinó que és imprescindible un canvi de mentalitat en una societat que havia interioritzat la filosofia del guany fàcil i ràpid.

Estic totalment d’acord en que una bona formació es una base per crear els fonaments del futur, ara bé, també soc conscient que hem viscut una etapa de prosperitat econòmica en la qual moltes persones han viscut a un nivell de vida prou alt, potser per damunt de les possibilitats en les que un treballador hagués arribat a pensar mai.
I tot aixó a consta de que? com molt bé apuntes; al recurs fàcil de recòrrer a les moltes possibilitats de llocs de feina que oferia la construcció i el turisme.
I gràcies a n’aquestes feines, i a l’accés facil al finançament que fins ara donaven els bancs, han anat adquirint vehicles i habitatges(en la majoria dels cassos sobrevalorats per la cojuntura econòmica), a pagar en els “propers 40″.
Jo pens que aquestes persones dificilment poden permetre’s el luxe de formar-se per millorar les seves possibilitats de feina, ja que al final de cada mes arriba el rebut de l’hipoteca, del crèdit, …, i d’alguna cosa han de viure, i a hores d’ara la formació no està retribuida.
Pens també que la formació s’ha de dirigir cap a col·lectius que encara no s’han integrat al món laboral, ja que la situació de bonança econòmica viscuda els 10 darrers anys ha hipotecat a gran part de la població.