En una recent entrevista radiofònica l’actual diputat estatal pel Partit Popular, Sr. Juan Carlos Grau, afirmava que ell no posaria la mà al foc per cap dels membres de la Conselleria de Comerç, Indústria i Energia de l’època del Govern Matas. Tenint en compte els successius escàndols de corrupció que han sortit a la llum aquests darrers dies amb l’epicentre precisament en aquesta conselleria podríem suposar que el Sr. Grau simplement, amb les seves paraules, fa gala d’una exquisida prudència.
 “Només pos la mà al foc per la meva família”, va arribar a dir. Però no hem d’oblidar que el Sr. Grau va ser part, durant els quatre anys de l’anterior legislatura, de l’equip directiu de la mateixa conselleria de la qual ara sembla abjurar. Concretament, ostentava el càrrec de Delegat a Menorca de l’ Institut d’Innovació Empresarial (IDI).  Sabent això la pretesa prudència esdevé, com a mínim, una tèrbola fórmula per intentar quedar al marge de tot el bullit corrupte que s’ha destapat dins la seva conselleria.
No és la meva intenció acusar de res al Sr. Grau. No és el meu estil, ni el del meu partit, llençar acusacions de les que, de moment, no tenim proves. Però si vull deixar palès, clar i català, que un alt càrrec del Partit Popular públicament ha manifestat que no se’n fia dels seus companys, dels mateixos companys amb els quals va compartir tasques de govern i que són, ara per ara, militants de la formació que el  va designar per representar les Illes Balears a Madrid.
Hem de convenir que, com a mínim, no és gaire tranquil•litzador el panorama que ens presenta el Sr. Grau. Ni gaire elegants  ni lleials les seves paraules. Però, ves, així van les coses…
Arran, llavors, de la seva afirmació, només em resta fer unes preguntes. Sr. Grau vostè mateix es considera família seva? Per vostè mateix posa la mà al foc?.

(Mirau per on poc dies després la Presidenta del Partit Popular de les Illes Balears declarava  també que ella “només posava la mà al foc pel seu home, el seu fill i els seus pares”. Això ja s’ha convertit en una veritable epidèmia que em recorda la història bíblica de Sodoma. Abraham no va poder trobar ni deu homes justos a la ciutat i, en conseqüència, fou anorreada pel foc. No hi deu haver ni deu homes justos al PP que tothom, fins i tot la seva presidenta, té por de socarrar-se les mans?)

• Actualitat
• Sense comentaris