Si una persona, per virtuosa que sigui, permet que es vulneri la seva dignitat perdrà el paradís”.
(Proverbi sahrauí)
De la visita als camps de refugiats sahrauís en podria dir moltes coses i més endavant en diré moltes coses. Avui però no analitzaré el rosari  traïcions que els ha portat a la situació actual ni el dret i la justícia que empara la seva lluita.
Avui parlaré de dignitat. De la dignitat d’un poble que fa trenta-tres anys que viu a l’exili, de la penúria que els envolta, de la situació d’emergència alimentària que ara mateix pateixen, de l’ajut de Nacions Unides cada dia més migrat, del menyspreu amb que el Govern d’Espanya els tracta…
Recordaré els horts de Dajla, on les fràgils tomatigueres es reguen gota a gota enmig d’una terra desèrtica, recordaré els telers manuals que teixeixen tapissos, les improvisades parades d’artesania on hi pots trobar melfas, senzills collarets o bols de fusta…
No oblidaré mai com del no res han construït escoles i han aconseguit una escolarització universal, no oblidaré tampoc els dispensaris- un per dària o poble- ni els hospitals- senzills, precaris, però que atenen gratuïtament a tota la població …
Sempre tindré present l’Escola de Dones,un veritable centre cívic i de participació, o l’edifici del Parlament –una nau amb taules gairebé escolars -, o la central telefònica, tan precària, mig finançada pel Fons Menorquí de cooperació…

Deixaré constància dels esforços diaris per abastir tota la població d’aigua potable, de les cases i escoles enrunades per breus pluges torrencials a Smara, de les campanyes de neteja, de l’enyor de tot un poble per la seva terra ursurpada…

Sé que avui només escric de sentiments, però avui només tinc al cap que, tot just arribar del Sahara, em va trucar la família que m’havia acollit a la seva jaima per demanar-me si havíem arribat  bé del viatge…
Avui, enmig de l’olor a podrit de gran part de la política de les illes, només pens en la dignitat d’aquest poble…

• Actualitat
• Sense comentaris