Enmig dels molts afers de corrupció del Govern Matas que estan florint les darreres setmanes s’han destapat tants malbaratament de doblers públics que altres fets vergonyosos s’han oblidat o han quedat diluïts dins la mala maror dels escàndols més grossos. Un d’aquests fets mig oblidats és l’anunci que es va fer al seu moment de construir un gran teatre d’òpera a la badia de Palma. Precisament perquè sempre he cregut que l’oblit és un error, consider oportú recordar, a aquest bloc, com anaren les coses.

En plena pre-campanya electoral, recordem-ho, el 27 d’abril de 2007, el senyor Jaume Matas anunciava que havia contractat la construcció d’un teatre d’òpera a la badia de Palma per la quantitat d’uns cent milions d’euros. Això a quatre setmanes de les eleccions.

El 3 de maig, el mateix president de les Illes Balears va declarar que l’arquitecte valencià a que se li havia encarregat el projecte portava més d’un any treballant-hi. Aquesta afirmació creava però alguns interrogants ben interessants. Si el maig de 2007 l’arquitecte feia un any que treballava en el projecte, com s’explica, llavors, que la contractació administrativa d’aquest, el primer pas legal, es fes el 29 de març de 2007?.
La única resposta possible és que s’havia arribat a un acord previ, il•legal segons la llei de procediment administratiu.
Però no s’acaben aquí els embolics, el 29 de març de 2007 el Consell de Govern entrega cinc milions d’euros a l’IBISEC (l’institut públic que té com a funció la construcció de nous centres educatius), dels quals 1.200.000 són destinats a la contractació d’un avantprojecte per a l’ordenació de la badia de Palma, la urbanització del Moll Vell i la construcció d’un “edifici singular destinat a arts escèniques”, Un milió dos-cents mil euros per un avantprojecte.

Al dia següent, a velocitat de vertigen, es demana un informe jurídic extern per avalar la contractació directa de l’avantprojecte sense concurs públic. L’informe costa 11.600 euros i evidentment és favorable.

El 19 d’abril, el gerent de l’IBISEC encarrega un altre informe a la Cap de Serveis, Projectes, Obres i Supervisió sol•licitant el nom d’un arquitecte adequat per realitzar l’avantprojecte. És clar que la resposta de l’esmentada funcionària només conté un nom: el de l’arquitecte que segons el propi president Matas feia ja un any que hi treballava.

El dia 20, només un dia després, es sol•licita idèntic informe al Cap del Departament d’Arquitectura, la resposta és previsible, un sol nom, el nom del mateix arquitecte. Però si la celeritat de tot el procés fins el moment ja ens esglaia, més ens sorprèn el saber que el mateix dia 20 d’abril es dicta l’ordre d’inici de l’expedient de contractació, s’emet un informe de l’assessoria jurídica de l’IBISEC avalant la contractació directa sense concurs públic, s’emet una certificació de la disponibilitat de crèdit pressupostari, s’aprova el plec de clàusules i s’obre el procediment d’adjudicació. És a dir que entre els dies 19 i 20 d’abril es tramita tot un expedient de contractació que normalment podria durar mesos.

Però no s’acaben aquí les preses…i els embulls. Arribat a aquest punt el següent pas administratiu consistia en enviar un escrit a l’arquitecte elegit proposant-li realitzar l’avantprojecte. Però no es fa així. El 24 d’abril s’adjudica l’obra a l’arquitecte i el 25, un dia després, se li sol•licita que ho faci !!!. Les corregudes els hi fan perdre fins i tot les més mínimes formes de correcció.

Cal seguir. Dos dies després, el 27 d’abril, es signa el contracte i s’anuncia un gran acte de presentació de la maqueta del projecte pel dia 2 de maig, Presentació que la Junta Electoral prohibeix perquè “atenta contra los principios de objetividad y transparencia del proceso electoral; permite razonablemente pensar que encubre connotaciones electoralistas”. No hem d’oblidar que, com ja he dit, hi faltaven pocs dies per a les eleccions.

Si això no fos prou, el 8 de maig, l’IBISEC, rep tres factures sense IVA per l’import del 1.200.000 euros de l’encàrrec de l’avantprojecte. El 28 de juny, amb el Govern Matas ja en funcions es publica finalment al BOIB l’anunci de l’adjudicació i el 5 de juliol, a tota pressa abans que entri el nou govern, es paguen les factures mitjançant transferència bancària a un compte d’un banc suís.

Fins aquí la narració dels fets. Ara en podem treure les conclusions polítiques que són evidents: el Partit Popular va intentar cercar un gran cop d’efecte electoral, el Govern Matas va gastar 1.200.000 euros de doblers públics per fer-se propaganda electoral, es van llençar al fems dos-cents milions de les antigues pessetes que s’havien d’haver destinat a construir escoles…Això, per a mi, també és corrupció. Això també s’ha de saber. Això també s’ha de tenir en compte a l’hora de valorar el Partit Popular.

• Un poc de tot
• 2 comentaris

Si bé, personalment, crec que una assignatura específica per ensenyar a l’alumnat valors cívics és pedagògicament un absurd, la situació que s’ha generat, des de que el Govern de l’Estat la introduí als plans d’estudis, m’ha convertit en un defensor de la seva aplicació.

M’explicaré. Pens que l’ensenyament i aprenentatge  d’actituds, valors i conceptes sobre civisme no haurien de ser objecte d’una matèria concreta, sinó més aviat continguts transversals que haurien d’impregnar tot el currículum escolar, l’activitat docent, la mateixa convivència dins els centres i, en definitiva, el quefer quotidià de la comunitat educativa.

Però, així i tot, la repugnant campanya en contra de la nova assignatura portada a terme pels sectors més retrògrads de l’església catòlica –amb la jerarquia al cap davant- , per alguns grups mediàtics de la dreta cavernícola i pel mateix Partit Popular, m’han transmutat en un defensor de la posada en marxa de l’Educació per a  la Ciutadania com a assignatura avaluable sense excepcions possibles.

Perquè, no ens enganem, allò que s’està debatent és quelcom molt més profund que la implantació d’una nova matèria en determinats nivells educatius. En realitat s’està discutint sobre l’aconfessionalitat de l’Estat, sobre el deure de tots els ciutadans d’acomplir la llei, sobre la primacia de la llei sobre la creença…en definitiva, estem assistint a un pols que la dreta reaccionària i antidemocràtica ha llençat contra un govern democràtic elegit per la majoria de ciutadans i ciutadanes. Es pretén, des d’aquests àmbits del renascut nacional-catolicisme, gaudir del dret d’incomplir la llei en funció d’unes personals creences religioses. Es pretén gaudir d’un status diferenciat que suposaria la mort de la pròpia essència de la democràcia: la igualtat dels ciutadans davant la llei.

Per si això no bastava, per si no estava ja prou fastiguejat de sentir udolar alguns bisbes amb paraules i actituds més pròpies de freakies que no de representants d’una església, les actuacions de les comunitats autònomes de Madrid i València, governades pel Partit Popular, ja m’han convertit del tot en un propagandista de la nova assignatura. Així a Madrid, el govern d’Esperanza Aguirre esperona i empara l’objecció a que s’imparteixi la matèria, mentre que el govern de la comunitat valenciana, en un subterfugi covard, obliga a que es doni en llengua anglesa. Ambdues posicions mostren un absolut menyspreu per la legalitat i són un clar exemple de com la dreta posa els prejudicis ideològics per davant del respecte a la ciutadania i als seus representants democràticament elegits.

Però no allargaré més l’expressió de la meva indignació, m’assembla molt millor reproduir aquí el comunicat que al respecte ha fet públic la Confederació de Moviment de Renovació Pedagògica. És clarificador.

COMUNICADO DE LA CONFEDERACIÓN ESTATAL DE MOVIMIENTOS DE RENOVACIÓN PEDAGÓGICA SOBRE LA EDUCACIÓN PARA LA CIUDADANÍA Y LOS DERECHOS HUMANOS

Estas últimas semanas y meses hemos sido conocedores de las disposiciones y objeciones que se dan en algunas Comunidades autónomas referidas a la Educación para la Ciudadanía y los Derechos humanos. En algunos casos, se alienta el falso derecho de las familias a la objeción a la asignatura con el pretexto de que la educación para la ciudadanía corresponde al ámbito privado de la familia. Y, en otros, se da un trato vejatorio a la profesionalidad de los docentes, imponiéndoles la traducción a un idioma extranjero – por parte de un segundo profesor presente en la clase cuya única función es la de traductor -, ignorando de forma inaceptable la planificación metodológica y pedagógica de la materia que corresponde a cada equipo docente, en uso responsable de la autonomía curricular que le corresponde.

Los Movimientos de Renovación Pedagógica, con respecto a la Educación para la ciudadanía, siempre nos hemos manifestado a favor de un planteamiento de centro que vaya más allá de la consideración de ésta como una simple asignatura; en concreto, apostamos porque todo el centro (y sus espacios, todas sus horas y actividades, lectivas o no) sea un espacio común de vivencia de los valores cívicos. Pero la gravedad de los hechos citados, que atentan a la misma legitimidad de la asignatura, nos lleva a Manifestar:

-         nuestra más firme repulsa al carácter autoritario y ridículo de las medidas propuestas por la Conselleria d’Educació de la Comunitat Valenciana

-         nuestra solidaridad con los compañeros y compañeras docentes que, negándose a participar en este montaje bochornoso, defienden su/nuestra dignidad profesional

-         nuestro apoyo a las movilizaciones y medidas que adopte la comunidad educativa valenciana que se opone a esta atropello

-         nuestro rechazo a la actitud del gobierno de la Comunidad autónoma de Madrid - impropia de quien tiene un mandato legal – de alentar las objeciones a la asignatura

Pedimos a los poderes públicos que actúen con los medios legales para frenar esta ilegal objeción a la asignatura que están llevando a cabo algunas familias. Y a los responsables públicos que alientan y amparan esta acción - por activa o por pasiva – que defiendan la legalidad estricta e inequívocamente.

No se puede cuestionar el derecho a educar para la ciudadanía; es un derecho de los ciudadanos y un deber de nuestra sociedad democrática. Y en ningún caso podemos admitir que ésta sea, en el fondo, una excusa para la confrontación ideológica o política que persigue unos fines que nada tienen que ver con la educación

Madrid, a 8 de octubre de 2008

• Actualitat
• 2 comentaris

A una recent sessió plenària del Parlament de les Illes Balears, la Sra. Estaràs, presidenta del Partit Popular, intentà en una de les seves intervencions alliçonar el Govern. En un to més aviat prepotent exigí retallades de funcionaris i càrrecs polítics per mor que, segons ella, la situació econòmica així ho feia necessari.

Sens dubtes, la Sra. Estaràs té tot el dret del món a proposar les mesures que consideri més adients per fer front a la crisi econòmica. És el seu dret i el seu deure com a cap de l’oposició.

Però el que consider inadmissible és que la que fou vice-presidenta d’un govern que, presidit per Jaume Matas, va endeutar les Illes Balears en milions i milions d’euros, va propiciar milionàries desviacions en els pressupostos de l’obra pública, va consentir que la corrupció imperàs en nombroses empreses públiques, va nomenar un rosari de càrrecs de confiança ara immergits en processos judicials per malversació de cabals públics, ara pretengui donar lliçons de bon govern.

No té ni autoritat moral ni credibilitat per fer-ho. Només en té per demanar disculpes.

• Un poc de tot
• Sense comentaris