En una recent entrevista radiofònica l’actual diputat estatal pel Partit Popular, Sr. Juan Carlos Grau, afirmava que ell no posaria la mà al foc per cap dels membres de la Conselleria de Comerç, Indústria i Energia de l’època del Govern Matas. Tenint en compte els successius escàndols de corrupció que han sortit a la llum aquests darrers dies amb l’epicentre precisament en aquesta conselleria podríem suposar que el Sr. Grau simplement, amb les seves paraules, fa gala d’una exquisida prudència.
 “Només pos la mà al foc per la meva família”, va arribar a dir. Però no hem d’oblidar que el Sr. Grau va ser part, durant els quatre anys de l’anterior legislatura, de l’equip directiu de la mateixa conselleria de la qual ara sembla abjurar. Concretament, ostentava el càrrec de Delegat a Menorca de l’ Institut d’Innovació Empresarial (IDI).  Sabent això la pretesa prudència esdevé, com a mínim, una tèrbola fórmula per intentar quedar al marge de tot el bullit corrupte que s’ha destapat dins la seva conselleria.
No és la meva intenció acusar de res al Sr. Grau. No és el meu estil, ni el del meu partit, llençar acusacions de les que, de moment, no tenim proves. Però si vull deixar palès, clar i català, que un alt càrrec del Partit Popular públicament ha manifestat que no se’n fia dels seus companys, dels mateixos companys amb els quals va compartir tasques de govern i que són, ara per ara, militants de la formació que el  va designar per representar les Illes Balears a Madrid.
Hem de convenir que, com a mínim, no és gaire tranquil•litzador el panorama que ens presenta el Sr. Grau. Ni gaire elegants  ni lleials les seves paraules. Però, ves, així van les coses…
Arran, llavors, de la seva afirmació, només em resta fer unes preguntes. Sr. Grau vostè mateix es considera família seva? Per vostè mateix posa la mà al foc?.

(Mirau per on poc dies després la Presidenta del Partit Popular de les Illes Balears declarava  també que ella “només posava la mà al foc pel seu home, el seu fill i els seus pares”. Això ja s’ha convertit en una veritable epidèmia que em recorda la història bíblica de Sodoma. Abraham no va poder trobar ni deu homes justos a la ciutat i, en conseqüència, fou anorreada pel foc. No hi deu haver ni deu homes justos al PP que tothom, fins i tot la seva presidenta, té por de socarrar-se les mans?)

• Actualitat
• Sense comentaris

Tot just fa uns dies, a l’acte d’obertura del nou any acadèmic, la rectora de la universitat, Sra. Montserrat Casas, en un excel•lent discurs refermava la necessitat d’apostar per l’educació i la investigació com a estratègia fonamental per aconseguir una societat estructurada i pròspera. Des del Govern de les Illes Balears s’han llençat diversos missatges en la mateixa línia.
Per altra part he pogut  llegir a un periòdic d’abast estatal  un article titulat “El abandono escolar pasa factura”, on a partir de dades ben interessants s’arriba a afirmar que molts dels joves que deixaren les aules a la recerca d’un lloc de feina fàcil, sobre tot en els sectors del turisme i la construcció, es troben actualment sense feina, sense cap mena de títol i amb moltes dificultats per trobar nova ocupació. La conclusió és òbvia: cal formació per accedir a un lloc de treball qualificat, estable i amb perspectives de futur.
Tenint en compte que les Illes Balears tenen els més alts índex d’abandonament d’estudis i immergits com estem en plena crisi econòmica és evident que les conseqüències al nostre mercat laboral seran greus.
Sens dubtes serà necessari posar en marxa mesures d’urgència per fer front a aquesta situació. Des del  Govern ja s’està actuant en aquest sentit,  amb plans específics de formació a fi d’obrir noves possibilitats a treballadors en atur. És una tasca necessària, imprescindible i, com he dit, urgent. Però, no ens hem d’enganar, no basta.
Qualsevol crisi econòmica suposa un greu trasbals per tota la societat  i les primeres actuacions han de ser clarament adreçades a donar suport a les persones i famílies més afectades.  Però també la crisi ens hauria de fer replantejar el model econòmic que genera l’abandonament d’estudis, la conseqüent manca de qualificació professional i, ara per ara, l’absència  de la  formació  necessària per reincorporar-se al mercat laboral de  molts treballadors i treballadores  que han perdut o perdran la feina.
És precisament en aquest marc on les paraules de la rectora cobren tota la seva significació. Hi podria haver la temptació de retallar, quan per mor també de la crisi disminueixen els ingressos de les administracions públiques, les inversions educatives i en formació ocupacional. Seria el pitjor error que es podria cometre. Suposaria enfonsar-nos més en aquest pou que suposa un mercat de treball basat en mà d’obra poc qualificada.
Al meu parer l’opció adient en aquests moments de dificultat és decididament la contrària: fer un esforç  pressupostari per invertir més que  mai en formació, en educació i naturalment també en investigació per així anar bastint un nou espai laboral fonamentat en la capacitació professional. En èpoques de crisi la millor inversió és en capital humà.
Si som capaços de seguir aquest camí, que serà criticat pels sectors de sempre delerosos de mantenir els guanys fàcils d’una economia sense control i basada en l’especulació urbanística i els infra-salaris, llavors pot ser anirem construint un nou model econòmic més sòlid, manco depenent, més solidari  i amb prou recursos per enfrontar-se a les fluctuacions periòdiques de l’economia.  Podem  fer dels reptes, oportunitats. De noltros depèn. De tots.

• Un poc de tot
• 4 comentaris

El proppassat 30 de setembre tota la premsa informava de la detenció de la gerent, durant l’etapa Matas, del Consorci pel Desenvolupament Econòmic de les Illes Balears (CEDIB), Antònia Ordinas. També foren detinguts la seva esposa, la soprano Isabel Rosselló, altres nou persones i uns dies més tard l’ex-director general de promoció industrial, Kurt Vianne.

Tots ells acusats bàsicament de malbaratar doblers públics en benefici propi.

No estem davant un fet aïllat. Els darrers mesos hem vist com passaven pels calabossos i els jutjats diversos alts càrrecs del Partit Popular acusats de pràctiques corruptes de similars característiques.

Si més no, ara per ara, el Partit Popular intenta fer-se’n el desentès, els seus dirigents al·leguen que no en sabien res. Això ens hauria de fer pensar si el govern Matas va estar format, durant quatre anys, per una colla d’autistes polítics. Però no, no era així. El govern Matas no tan sols ho sabia, sinó que ho consentia i fins i tot ho emparava.

A tall d’exemple, recordem aquestes paraules:

“Gràcies, Sr. President. Miri que vaig intentar afinar la pregunta perquè em contestàs totes les persones que eren a Nova York, no funcionaris, totes les persones que eren a Nova York.

Pels diaris hem sabut també que es van organitzar uns concerts, i per aquí és per on anava, però com que ho han dit els diaris li diré que no sabem si la promoció de productes a l’exterior és la finalitat o si simplement és una excusa per organitzar concerts lírics, perquè a totes les actuacions de promoció exterior que s’han fet -concert en el centre BIT, Eurobijoux a Menorca, un concert a missions de San Diego, un concert a (…), un altre concerts a la darrera Eurobijoux, ara a Nova York- sempre hi ha la mateixa soprano, que ja la coneixen com la soprano oficial del Govern de les Illes Balears.

Clar, jo m’imagín que hi ha més sopranos, al nostre país, però curiosament aquesta soprano està representada, la seva representant és la Sra. Antònia Ordinas, gerent del CDEIB, i a més a més viuen al mateix domicili.

Sr. Conseller, és hora que comenci a posar un poquet d’ordre dins el CDEIB. Això no està bé. S’han de donar oportunitats a totes les cantants que existeixen a la nostra terra, perquè quan s’utilitza el càrrec per obtenir un benefici personal per a un o per al seu representat, això clarament és un tractament de favor, i això ni és legal ni és ètic ni moral.

Moltes gràcies.”

Són paraules pronunciades, en clau irònica, a la sessió plenària del 14 de juny de 2005, per Pere Sampol, llavors portaveu del Grup Parlamentari PSM-Entesa Nacionalista. Va ser la primera advertència pública – a la que seguiren moltes més i amb més detall - de les pràctiques irregulars dins el CDEIB.

L’exposició de Pere Sampol anava adreçada al Conseller Popular de Comerç, Indústria i Energia, Sr. Josep Juan Cardona. El mateix que ara assegura que desconeixia absolutament que passés res estrany a aquesta empresa pública dirigida per Antònia Ordinas i que, ves per on, depenia directament d’ell.

No cal afegir-hi res més. Davant les evidències els comentaris sobren.

• Actualitat
• 3 comentaris