Des de finals d’octubre he tingut sobre la meva taula un gruixut llibre que, fins ara, no havia tingut temps de mirar-me amb calma. Estic parlant de la Memòria 2007 del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears.
És un estudi amplíssim de múltiples vessants de la nostra economia i del nostre teixit social que donaria per incomptables comentaris a aquest bloc.
Si més no, però, avui només en centraré en dos aspectes que consider força interessants. Els mateixos que, per cert, destaca Biel Barceló al seu bloc.
Em referesc, per una part a l’evolució de la renda per càpita real. Així podem observar que si la mitjana de la renda per càpita espanyola ha estat pujant ininterrompudament des de l’any 2000 , en canvi a les Illes Balears ha anat disminuint progressivament.
L’altre aspecte que crida prou l’atenció és que la càrrega fiscal per habitant és la més alta de tot l’Estat Espanyol.
Tot això traduït a paraules planeres ve a dir-nos que som els que més paguem a l’Estat i que a sobre cada vegada tenim manco diners.
Si a això hi afegim la manca d’inversions estatals a les Illes Balears i la insuficient transferència pressupostària provinent de l’Estat ningú, amb dos dits de front, pot negar l’espoli continuat que patim a les Illes Balears.
En aquest moment s’està negociant un nou sistema de finançament per a les comunitats autònomes. El President del Govern, i el ministre d’economia, han acceptat la realitat del maltractament que pateixen les Illes Balears. Ara, però, ja no basten les bones paraules, calen fets. La situació actual és inadmissible, i insostenible. Les Illes Balears no gaudeixen del pressupost necessari mínim per sufragar les seves mancances en escoles, hospitals, infraestructures, etc. Mentre tant , en canvi, aportem més doblers que la resta de comunitats autònomes a les arques estatals.
Si el govern Zapatero no satisfà les expectatives creades no sols suposarà una decepció sinó un atac frontal al nostre autogovern i al benestar dels ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears.
Des del PSM-Entesa Nacionalista va molts anys que denunciem aquesta situació injusta, ara que publicades a la fi les balances fiscals i quan els estudis –com els de la memòria del CES- deixen palès el continu empobriment de la nostra societat, és innegable la justícia de les nostres reivindicacions.
Esperem llavors que la solució estigui propera. Si no és així hi perdrem tots. Això sí, noltros no ens conformarem ni molt manco callarem.
- Un poc de tot
- Sense comentaris