A un comentari anterior, a aquest mateix bloc, reflexionava sobre la importància que Menorca comptés amb un himne. Concretament deia:
“Els pobles també es construeixen a partir dels símbols que els identifiquen i els agermanen en un sentit de comunitat. Els trets d’identitat són part de la voluntat col·lectiva que fa que el sentiment de poble sigui ben real. El cas de la bandera menorquina és prou significatiu: no fa tants anys que va ser va ser definida oficialment i avui es ja assumida per tots els menorquins i menorquines com un clar signe d’identitat. Ho pensava l’altre dia quan un grup d’estudiants que començaven carrera fora de l’illa em demanarem si ens n’hi podia regalar una per col·locar al seu pis peninsular. No podríem, llavors, aconseguir amb l’himne el mateix que hem aconseguit amb la nostra bandera?.”
Aquesta idea no ha deixat de donar-me voltes pel cap i l’altra dia vaig recordar un poema de Pere Xerxa, musicat per Maria Àngels Gornès que, per a mi, té tot allò que li caldria per ser l’himne de la nostra illa. No pretenc proposar res, simplement fer-vos partícips del meu parer i donar-vos a conèixer, o recordar-vos, aquest bell i emblemàtic poema.
MARINERS SENSE BARCA
Els qui hem nascut de la mar
tenim per pàtria una barca.
Hi alenam els temporals
també les llargues onades,
dols, amors i pietat,
vida verda i vida clara.
Amb el timó ben salat
de salobre i de paraules,
d’il.lusions de rem i pals;
amb veles quatribarrades,
antigues, de llibertat,
de vida i vent ben inflades
som mariners d’una nau
de nissaga catalana.
Per la llum certa del far
sabem que el port no nos manca;
per açò sempre avançam
carreres escumajades
i, tanmateix, enfonsam
llavor de cordes gruixades
en una terra lliscant
sota el cel, sobre les aigües.
Escàlums forts, ferm arjau
i l’obra morta ben blanca,
el nostre camí és de pau
-rumb d’autònoma frisança
per la nostra identitat-
la nostra proa no talla
més que cops de malvestat,
d’hipocresia… Destrala
fortalor de potentats
i ofega’ls dins l’insondable!
Vella lluita popular,
els teus braons braus com pales,
impulsin el navegar de Menorca,
barca i pàtria.
Els qui vivim a la mar
tenim per pàtria una barca.
- Un poc de tot
- 3 comentaris
Encertat el poema d’en Pere Xerxa; antic, sentit, profund, inspirat, real -encara que dolgui a no quatribarrats-, amb visió d’horitzons blaus, de mar, on es perceb el futur, i, com a illa, d’on en perve el passat.
Certament és una de les joies literàries nostrades, a més d’una semàntica colpidora.
Tanmateix el consider excessivament mariner,
El text anterior m’ha fugit i s’ha penjat. Seguesc…:
.
…Tanmateix el consider excessivament mariner, que no vol dir aliè, perquè, no ho oblidem, som illencs, i per tant amb pertinença marinera. M’hi manca quelcom de la terra, elements de la Terra on si ha gestat també gran part de la indentitat menorquina. Tot i així, pens que, proposat a referèndum, li donaria el SI. També el trob molt llarg per a la memorització popular.
És un suggeriment. De segur que n’hi ha d’altres de poemes que també reflecteixen el sentiment de poble. Gràcies per l’aportació.