Des de finals d’octubre he tingut sobre la meva taula un gruixut llibre que, fins ara, no havia tingut temps de mirar-me amb calma. Estic parlant de la Memòria 2007 del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears.
És un estudi amplíssim de múltiples vessants de la nostra economia i del nostre teixit social que donaria per incomptables comentaris a aquest bloc.

Si més no, però, avui només en centraré en dos aspectes que consider força interessants.  Els mateixos que, per cert, destaca Biel Barceló al seu bloc.
Em referesc, per una part a l’evolució de la renda per càpita real. Així podem observar que si la mitjana de la renda per càpita espanyola ha estat pujant ininterrompudament des de l’any 2000 , en canvi a les Illes Balears ha anat disminuint progressivament.
L’altre aspecte que crida prou l’atenció és que la càrrega fiscal per habitant és la més alta de tot l’Estat Espanyol.
Tot això traduït a paraules planeres ve a dir-nos que som els que més paguem a l’Estat i que a sobre cada vegada tenim manco diners.
Si a això hi afegim la manca d’inversions estatals a les Illes Balears i la insuficient transferència pressupostària provinent de l’Estat ningú, amb dos dits de front, pot negar l’espoli continuat que patim a les Illes Balears.
En aquest moment s’està negociant un nou sistema de finançament per a les comunitats autònomes. El President del Govern, i el ministre d’economia, han acceptat la realitat del maltractament que pateixen les Illes Balears. Ara, però, ja no basten les bones paraules, calen fets. La situació actual és inadmissible, i insostenible.  Les Illes Balears no gaudeixen del pressupost necessari mínim per sufragar les seves mancances en escoles, hospitals, infraestructures, etc. Mentre  tant , en canvi, aportem més doblers que la resta de comunitats autònomes a les arques estatals.
Si el govern Zapatero no satisfà les expectatives creades no sols suposarà una decepció sinó un atac frontal al nostre autogovern i al benestar dels ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears.
Des del PSM-Entesa Nacionalista va molts anys que denunciem aquesta situació injusta, ara que publicades a la fi les balances fiscals i quan els estudis –com els de la memòria del CES- deixen palès el continu empobriment de la nostra societat, és innegable la justícia de les nostres reivindicacions.

Esperem llavors que la solució estigui propera. Si no és així hi perdrem tots. Això sí, noltros no ens conformarem ni molt manco callarem.

• Un poc de tot
• Sense comentaris

Diumenge passat vaig tenir la satisfacció d’assistir al Congrés del PSM-Entesa Nacionalista de Mallorca. A diferència d’anteriors congressos va estar marcat per la unitat, el debat ideològic profund i el compromís d’una tasca ferma per fer extensius a tota la ciutadania els principis nacionalistes, ecologistes i d’esquerra.
L’elecció d’una nova executiva conformada per una àmplia representació de militants provinents de l’organització juvenil, Joves d’Esquerra Nacionalista, combinada amb l’experiència d’altres afiliats amb intensa trajectòria política, em fa augurar que el PSM de Mallorca seguirà demostrant, amb molta més força, l’important paper que ha de tenir, ara més que mai, dins la política de les Illes Balears.
Així mateix, l’aclaparadora majoria amb que va ser reelegit Biel Barceló, com a secretari general, deixa clar que ens trobem amb un partit sense fissures, unit entorn del líder que ha aconseguit superar situacions difícils i reconduir el partit vers a polítiques que connecten amb la societat mallorquina.

Des de Menorca,  ens complau especialment l’aposta clara del PSM de Mallorca per reforçar els vincles i l’estratègia entre els partits que conformen la federació PSM-Entesa Nacionalista. Des del respecte mutu als posicionaments propis de cada illa s’ha refermat la necessitat de portar a terme polítiques coordinades pel bé dels ciutadans i ciutadanes de totes les illes.
La meva salutació i enhorabona, des d’aquest modest bloc, als companys de Mallorca que enceten una nova etapa de renovació. Només amb un PSM-Entesa Nacionalista fort seran possibles polítiques de redreçament nacional, defensa de la nostra llengua i cultura, preservació del medi natural, igualtat i justícia social.

• Actualitat
• Sense comentaris

El passat 29 d’octubre va ser aprovada  per unanimitat , a  la Comissió d’Assumptes Institucionals del Parlament de les Illes Balears, una proposició no de llei del Grup Parlamentari Bloc per Mallorca i PSM-Verds, defensada per jo mateix, que instava al Govern de l’Estat a revisar l’acord del Consell de Ministres de 1 d’agost pel qual els aeroports de les Illes Balears quedaven exclosos del sistema de cogestió aeroportuària entre l’Estat i les Comunitats Autònomes.
De fet aquest acord, pres de forma unilateral pel govern central desdint-se d’anteriors promeses del seu president, estipulava una xifra mínima de passatgers, 30 milions anuals, per poder accedir a aquesta nova fórmula de gestió. Aquest xifra arbitrària, sense cap fonament tècnic o jurídic i mai explicada, només possibilitava la inclusió dels aeroports de Barajas, a Madrid, i el Prat a Barcelona.
Tot just fa uns dies, el Senat aprovava així mateix la proposta del senador nacionalista del PSM de Mallorca, Pere Sampol,  que també exigia que els aeroports insulars, tant de les Illes Balears com Canàries, fossin inclosos dins el model de cogestió. Aquesta iniciativa només comptà amb el vot contrari dels senadors del PSOE.
Les motivacions per aquesta demanda són múltiples, però bàsicament es fonamenten en el concepte que precisament a les illes, dependents especialment del tràfic aeri, és més necessària la participació de les administracions autonòmiques en la gestió dels seus aeroports.  Aquests són d’importància cabdal per a la nostra economia i pel nostre territori, són  bàsics per a la configuració d’un nou model econòmic que ha de basar-se en la coordinació de tots els sectors productius amb les infraestructures necessàries, sempre atenent el pes que el turisme té dins la nostra economia amb un 90% dels visitants de les Illes Balears que arriben per via aèria.
Des del PSM- Entesa Nacionalista, la via de la cogestió ens ha assemblat sempre excessivament minsa, de fet les nostres propostes polítiques són més agosarades. Defensem la transferència íntegra de la gestió dels aeroports a les comunitats autònomes. Així ho férem en la tramitació de la reforma del l’Estatut d’Autonomia però l’oposició dels partits estatalistes, PP o PSOE,  va impedir que reeixís la nostra reivindicació. Només s’aconseguí incloure un article, concretament el 32.15 que obria la porta a la cogestió.
Ara per ara, però, fins i tot aquesta fórmula de mínims se’ns és negada pel govern de l’Estat. Per això des del PSM seguirem exigint la cogestió dels nostres aeroports, exigint que el Sr. Zapatero acomplexi els seus compromisos amb les Illes Balears, exigint que la iniciativa aprovada al Senat es porti a terme, exigint que es tengui en compte el posicionament unànime del Parlament de les Illes Balears.

• Actualitat
• Sense comentaris