El passat divendres dia 7, convidat per l’Agrupació de PSM-Verds a Alaior, vaig tenir el plaer de compartir una xerrada amb un bon grapat de militants i simpatitzants.
El tema no podia ser més d’actualitat: “Corrupció i situació política”. Així, vaig començar les meves paraules lamentant que malauradament avui per avui molts ciutadans ja fan una identificació automàtica entre aquest dos conceptes, i si bé no deixa de ser injust, sens dubtes, és comprensible atenent l’allau de casos de corrupció que han enverinat els darrers mesos la vida política de les nostres illes.

Seguidament férem un breu repàs d’aquests casos: cas Scala, Cas Cavallistes, Cas Turisme Jove, Cas Bitel II, cas Llucmajor, Cas Andratx, Cas Rodrigo de Santos, etc. Tots aquests afectant la gestió del Partit Popular. O també Cas Son Oms i cas Can Domenge que afecten a Unió Mallorquina i Cas Eivissa Centre que hi està implicat el PSOE eivissenc.
A més d’altres formes menys evidents d’irregularitat en la gestió dels fons públics: encàrrec d’una edifici operístic a Palma, desviació pressupostària de més del cent per cent en la construcció del Palmarena, etc. 

Pot ser el més interessant va ser llavors analitzar les conseqüències polítiques d’aquesta proliferació de pràctiques corruptes que han suposat presumptes enormes desviacions de diners públics a les butxaques d’alts responsables polítics, sobre tot del Govern Matas. Sens dubtes la primera conclusió fou la necessitat d’una regeneració de la vida política que passa per un major control de la despesa pública, una major dotació de les fiscalies anticorrupció i un compromís ètic de bandejar els corruptes de la política.

Res de tot això és senzill. L’anterior govern del Partit Popular, el Govern Matas, havia creat, per acció o per omissió, una veritable sistema organitzat de corrupció, un sistema basat en el convenciment de la impunitat de que gaudien els implicats i l’absència de qualsevol control sobre que se’n feia dels diners públics. Això tingué com a conseqüència un clima generalitzat de tolerància envers el lladronici constant dins les administracions públiques. Ara per ara la mateixa estratègia defensiva del Partit Popular – són casos aïllats que n’hi ha a tots els partits- segueix indirectament mantenint una certa benvolença enfront d’aquestes actuacions corruptes.

Caldrà molta feina per reparar allò que s’ha trencat. Caldran molts esforços per recuperar la confiança de la ciutadania i això no sols es tasca del PSM-Entesa Nacionalista , lliure de la taca de la corrupció, sinó de totes les forces polítiques que haurien d’assumir-ho com una prioritat absoluta.

• Actualitat
• Sense comentaris

L’any passat, el 20 de novembre, data ben significativa per cert, el Parlament de les Illes Balears aprovava amb l’abstenció del Partit Popular i el vot afirmatiu de la resta de forces polítiques una proposició no de llei del Grup Parlamentari Bloc per Mallorca i PSM-Verds en la que textualment s’instava el Govern de les Illes Balears a “crear el Memorial Democràtic de les Illes Balears, que haurà de ser l’òrgan encarregat de portar a terme una política institucional de recuperació de la memòria, coordinar l’acció que en aquest camp fan diferents institucions i donar suport a les iniciatives de la societat civil”.

En l’exposició de motius es concretaven les mesures que aquest nou organisme havia de prendre, “haurà de dur a terme tasques com l’elaboració d’un cens de les víctimes de la Guerra Civil i de la dictadura, la investigació i la identificació de les persones desaparegudes de manera violenta durant aquest períodes, la recopilació de testimonis orals de les víctimes supervivents, l’organització de cursos, seminaris, la publicació i difusió d’estudis, l’organització d’actes de reconeixement de les víctimes”.

Així mateix també s’explicitaven les motivacions que feien necessària la creació d’aquest Memorial. “Les Illes Balears tenen contret un deute amb el seu passat. Totes les societats democràtiques que han patit ocupacions o règims totalitaris han de preservar el record dels que no varen deixar de lluitar per les llibertats i per la democràcia”.

A la mateixa proposició es retia també homenatge a les entitats ciutadanes que, com l’Associació de la Memòria Històrica de les Illes Balears, han mantingut encesa la flama de la reivindicació de justícia per a les víctimes.

Avui quan aquesta temàtica és d’absoluta actualitat, el Memorial Democràtic de les Illes Balears ja és una realitat que prest serà plenament operativa. El Govern de les Illes Balears en compliment de la proposició no de llei del Bloc per Mallorca i PSM-Verds ha acordat la constitució de la Fundació de la Memòria Democràtica on hi participaran membres del govern, dels consells insulars, dels grups parlamentaris i dels municipis, amb dos consells assessors formats un d’ells per historiadors i l’altre per entitats cíviques.

Sincerament, per a mi és una satisfacció immensa que la recuperació de la memòria de les víctimes del franquisme, la restitució del seu bon nom i l’homenatge als que lluitaren per la llibertat sigui un objectiu d’aquest govern. Sobre tot quan les meves propostes en aquest sentit mai varen ser acceptades pel partit popular durant la legislatura anterior. En una de les meves intervencions vaig acabar amb aquesta frase que crec resumeix perfectament el que pretenem aconseguir.
“Permetin-me llavors, i en el mateix sentit, acabar amb unes paraules que no són meves, amb unes paraules de qui va viure personalment la brutal i sagnant repressió que es va viure a Mallorca, les paraules precisament d’un escriptor de drets, d’un escriptor catòlic, però que malgrat açò va ser fidel al seu
humanisme cristià i no es va aplegar a les consignes del tenebrós bisbe Miralles. Diu Georges Bernanos a Els grans cementiris sota la lluna: “Cal expiar pels morts, cal reparar pels morts perquè ells ens alliberin”. Açò és el que pretenem.”

• Un poc de tot
• Sense comentaris

La meva visita a la República Àrab Sahrauí Democràtica, als camps de refugiats, m’ha impactat fins a límits que jo mateix hauria cregut impossibles. Voldria traslladar a aquest bloc els sentiments que m’ha produït el coneixement directe d’aquest poble. Però som ben conscient de les meves limitacions literàries, per això em permetreu que doni la paraula a Zahna Hasnaui, poetessa sahrauí, que expressa en la seva obra tot el dolor de la injustícia i tota la dignitat de la lluita.  Vet aquí llavors un dels seus poemes en llengua castellana.

MIRADAS

(Dedicado a Fatimetu. Esta amiga tuvo que anunciar a su madre, al amanecer, la caída de su cuarto hermano en batalla. La aparentemente chocante respuesta de su madre: prepara el desayuno y manda a los niños al colegio, la comprendí cuando añadió, no permitiremos que hayan caído en vano)
 
El alba gris, teñida de rojo, presagia lo peor.
Me miras inquisitiva, comprendiendo, aceptando.
Desgarrado el corazón, la expresión serena.
Tu huérfana lágrima contrasta con mi torrente
De dolor, tu calma con mi tempestuoso despertar.
Mis ojos claman: grita, llora, arranca este inmisericorde
Dardo lanzado por la ignorante ambición.
Los tuyos me abrazan, consolando, reconfortando.
Cual artesano temeroso de frágil obra, hueles, doblas, atesoras,
Con obstinada parsimonia, sus exiguas pertenencias en tu baúl.
Levántate, susurras, ya ha salido el sol.

Zahra Hasnaui

 

• Actualitat
• Sense comentaris