Aquests dies estic rellegint un llibre que al seu moment, tot just fa uns mesos, em va inpactar força, tant que no m’he pogut estar de tornar a tenir-lo a les mans. Estic parlant de “La doctrina del xoc” de Naomi Klein. No pretenc fer-ne una crítica literària ni tampoc una ressenya. Vull simplement recomanar-lo.

Es tracta d’un extens assaig que demostra, amb fets i dades, com les polítiques neo-conservadores que, des de fa uns anys, estan imperant al món utilitzen la violència, la tortura i el terrorisme contra els individus i la societat en general per imposar les seves solucions econòmiques.
Un llibre dur, sense concessions, ben documentat, que analitza la història recent –des del cop d’estat de Pinochet a les catàstrofes com la del Katrina- per desemmascarar com els xocs provocats o naturals són utilitzats com a situacions ideals per fer “tabula rasa” dels avanços socials talment com fa, en la personalitat individual,  la tortura sistemàtica. Un llibre que fa pensar, i que ens fa repensar molts dels valors estereotipats que donem per bons al món actual.

• Un poc de tot
• Sense comentaris