Ahir es feu públic que el Tribunal Suprem havia decidit que no era acceptable l’objecció de consciència a l’assignarura d’Educació per a la Ciutadania. La sentència ha estat dictada amb 22 vots a favor i només 7 en contra i deixa ben clar que:
“”El Pleno de la Sala ha llegado a la conclusión de que en los casos presentados no existe el derecho a la objeción de conciencia y asimismo ha establecido que los decretos examinados, ambos referentes a la Educación Secundaria, por sí mismos no alcanzan a lesionar el derecho fundamental de los padres para que sus hijos reciban la formación religiosa y moral que esté de acuerdo con sus propias convicciones”.
Fa uns mesos, a aquest mateix bloc, vaig escriure:
“Si bé, personalment, crec que una assignatura específica per ensenyar a l’alumnat valors cívics és pedagògicament un absurd, la situació que s’ha generat, des de que el Govern de l’Estat la introduí als plans d’estudis, m’ha convertit en un defensor de la seva aplicació.
M’explicaré. Pens que l’ensenyament i aprenentatge d’actituds, valors i conceptes sobre civisme no haurien de ser objecte d’una matèria concreta, sinó més aviat continguts transversals que haurien d’impregnar tot el currículum escolar, l’activitat docent, la mateixa convivència dins els centres i, en definitiva, el quefer quotidià de la comunitat educativa.
Però, així i tot, la repugnant campanya en contra de la nova assignatura portada a terme pels sectors més retrògrads de l’església catòlica –amb la jerarquia al cap davant- , per alguns grups mediàtics de la dreta cavernícola i pel mateix Partit Popular, m’han transmutat en un defensor de la posada en marxa de l’Educació per a la Ciutadania com a assignatura avaluable sense excepcions possibles.
Perquè, no ens enganem, allò que s’està debatent és quelcom molt més profund que la implantació d’una nova matèria en determinats nivells educatius. En realitat s’està discutint sobre l’aconfessionalitat de l’Estat, sobre el deure de tots els ciutadans d’acomplir la llei, sobre la primacia de la llei sobre la creença…en definitiva, estem assistint a un pols que la dreta reaccionària i antidemocràtica ha llençat contra un govern democràtic elegit per la majoria de ciutadans i ciutadanes. Es pretén, des d’aquests àmbits del renascut nacional-catolicisme, gaudir del dret d’incomplir la llei en funció d’unes personals creences religioses. Es pretén gaudir d’un status diferenciat que suposaria la mort de la pròpia essència de la democràcia: la igualtat dels ciutadans davant la llei”
Avui, amb alegria, em reafirm en les meves paraules.
- Actualitat
- Sense comentaris