Tot just avui fa un mes es celebrava el seixanté aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. Amb motiu d’aquesta data em va pertocar llegir, com a secretari primer del Parlament de les Illes Balears, una declaració institucional en sessió plenària. La declaració estava consesuada amb tots els grups polítics de la cambra. M’assembla, llavors, oportú transcriure-la a aquest bloc per mor que els qui em segueixen sapin la positura de la màxima institució de representació popular de la nostra terra.

“Declaració institucional del Parlament de les Illes Balears amb motiu del 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans.
Dia 10 de desembre de 1948, l’Assemblea General de Nacions Unides va adoptar i proclamar la Declaració Universal dels Drets Humans. Amb aquest text els estats es varen comprometre a respectar i fer complir el conjunt de drets humans, civils, econòmics, política, socials i culturals proclamant així el dret a un nivell de vida digne per a tots els homes i les dones.
Tal com expressa el Preàmbul de la declaració, els estats varen signar el seu compromís de promoure el progrés social i elevar el nivell de vida dins un concepte més ampli de la
llibertat i de treballar per l’adveniment d’un món on els éssers humans, deslliurats del temor i la misèria, puguin gaudir de la llibertat d’expressió i de creença.
D’acord amb l’esperit de la Declaració, tots els drets humans són universals, indispensables i interdependents, i cap no té prioritat sobre l’altre. Per tant, la comunitat internacional ha de tractar el conjunt de drets de manera global i de forma justa i equitativa, en peu d’igualtat i donant-los a tots el mateix pes.
Drets civils i drets socials són interdependents, per al ple gaudi del dret a la llibertat d’expressió és necessari promoure esforços a favor del dret a l’educació. De la mateixa manera, per al gaudi del dret a la vida és precís reforçar el dret a la salut, que permeti reduir la mortalitat infantil, les epidèmies i la malnutrició.
Tanmateix, malgrat la promesa de la Declaració Universal dels Drets Humans, la situació pel que fa a respecte efectiu als drets humans és lluny de ser la millor possible: només durant el 2007, 1.252 persones van ser executades pels seus estats respectius a 24 països diferents; es van documentar casos de tortura i maltractaments a més de 81 països, i a 45 països hi va haver presos i preses de consciència detinguts. A més, 854
milions de persones pateixen fam i 1.100 milions de persones, de les quals més de la meitat són dones, no veuen satisfet el seu dret a un habitatge digne.
Seixanta anys després, encara queda per complir la promesa d’uns drets humans universals i indivisibles per a totes les persones, que permetin fer efectiu el dret universal a un nivell de vida digne i l’ideal de l’ésser humà lliure.
Per això, en el 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, el Parlament de les Illes Balears es compromet a renovar el compromís amb els drets humans i a defensar la seva universalitat, indivisibilitat i interdependència, tal com
figuren a la Declaració.
El Parlament de les Illes Balears es compromet, a més, a fer de la defensa dels drets humans una part del seu treball institucional.
Parlament de les Illes Balears, 9 de desembre de 2008.”

• Actualitat
• Sense comentaris

Cada any,  durant les vacances de Nadal, el Parlament de les Illes Balears rep oficialment a les famílies participants en el projecte de cooperació “Escola en Pau”. En poques paraules, es tracta d’una sèrie de famílies solidàries que acullen al•lots i al•lotes sahrauís  com si fossin fills propis, durant tots els anys que durà la seva formació. Actualment n’hi ha que ja són estudiants universitaris, d’altres estan fent els seus estudis de primària, secundària o mòduls de formació professional . 
Aquesta trobada al Parlament és senzillament una manera de demostrar el compromís de la societat de les Illes Balears amb la justa lluita del poble sahrauí per recuperar la seva pàtria.

Després del ball d’unes dances tradicionals sahrauís, acabàrem la recepció d’enguany expressant el desig que, en un futur proper, ens poguéssim trobar tots a El Aaiun,  després de l’alliberament de la seva terra que, vergonyosament, fa trenta-tres anys que, amb la complicitat de l’Estat Espanyol, resta sota l’ocupació marroquina. Inshallah!!!.

• Actualitat
• Sense comentaris

A mitjan desembre passat es va conéixer un esborrany de projecte de decret-llei que, promogut per la Conselleria de Turisme del Govern de les Illes Balears, té com a finalitat el facilitar els tràmits perquè els empresaris turístics puguin accedir als prop de 400 milions d’euros que el govern central els hi posa a l’abast, en el marc de l’anomenat Pla Renove, per a la modernització dels establiments hotelers.
Des del meu punt de vista pot ser un encert que s’agilitzin els tràmits burocràtics, a fi d’accelerar aquestes inversions que han d’anar en benefici de la competitivitat de la nostra oferta turística alhora que, en aquesta època de crisi econòmica i creixement de l’atur, poden dinamitzar el mercat de treball tot creant nous llocs de feina.
Llavors no és en els objectius allà on trobem el problema. Des del grup parlamentari del que form part –Bloc i PSM-Verds- i des del mateix PSM-Entesa Nacionalista de Menorca ens hem oposat que aquesta agilització dels tràmits suposi una manca de control per part de les administracions i una patent de cors per obviar la normativa turística i urbanística existent.
Concretament la nostra principal divergència amb aquest esborrany de decret-llei, impulsat per  UM,  rau en el redactat de un article. L’article 17, que diu textualment:

 Article 17
Millora d’establiments

1. Les sol•licituds de modernització d’establiments turístics que es presentin durant el termini de dos anys des de l’entrada en vigor d’aquest Decret llei i que tenguin per objecte la millora de serveis i instal•lacions, qualificades així per l’Administració turística competent, quedaran excloses dels paràmetres urbanístics i turístics que impedeixin executar-les.

2. Si aquestes sol•licituds tenen per objecte l’augment de categoria i es presenten dins el mateix període fixat en l’apartat anterior, es podran autoritzar, amb el manteniment del mateix nombre de places, encara que això suposi un increment correlatiu de l’edificabilitat, que no podrà excedir el que estrictament requereixi l’augment de categoria pretès, ni suposar menyscapte dels serveis i les instal•lacions ja implantats. El propietari o titular de l’establiment turístic podrà sol•licitar, alternativament, la dispensa de les condicions requerides per l’augment de categoria que siguin impossibles de complir com a conseqüència de la realitat física de l’establiment.

És evident que aquesta formulació suposaria que durant dos anys les obres al hotels es podrian realitzar sense cap mena de control de les administracions municipals i insulars, competents en matèria urbanística, alhora que quedarien exemptes de l’acompliment de la Llei General Turística, del planejaments municipals, dels plans territorials…
Però, com he dit, és un esborrany. Hem fet saber la nostra disconformitat amb aquest redactat i tinc la confiança que trobarem fórmules adients per possibilitar la rapidesa necessària per accedir a les inversions estatals sense promoure un urbanisme sense control i a la carta.

• Actualitat
• Sense comentaris