Coincidesc bàsicament en tot allò que exposes. És ben cert que l’atur no és pot reduir a unes fredes xifres estadístiques, cada número sol ésser un drama personal i familiar. Ho conec, ja està tocant a gent ben propera a mí.
Precisament per això deia al meu comentari que el problema de l’atur no s’hauria d’emprar de forma partidista.
Hauries de veure com va el brou al Parlament!.
Faci el que faci el govern és criticat pel Partit Popular. I, sens dubtes, amb les competències que té i amb l’abast de la crisi el nostre govern autonòmic no és mol el que pot fer…
M’agradaria, ho dic sincerament, que les mesures que s’anessin posant en marxa comptessin amb l’acord de totes les forces polítiques des de la consciència que una situació greu no s’adiu amb picabaralles polítiques. M’assembla, però, que això no ho veuré.
Respecte al que comentes dels distins caires de les mesures per fer front a la crisi, també ho compartesc, de fet el Govern ho ha explicat talment com ha fas tu: mesures perquè cap persona es vegi desemparada per mor de la crisi (i en aquesta línia estan els plans d’actuació des de les Conselleries d’Afers Social i de Treball) i mesures per sanejar la nostra economia, donar suport a les empreses que mantinguin llocs de feina, revitalitzar el teixit productiu i, alhora, intentar establir les bases d’un nou model econòmic més sòlid. No és poc. Esper que entre tots ens en poguem sortir quan abans.

Salutacions

Pens que tens molta raó quan comentes que es molt més bo de fer tirar endavant en un moment de crisi quan tots estirem en la mateixa direcció, tot i que crec que en un moment de crisi com l’actual es mal de fer trobar la recepte màgica que faci que avui tinguem crisi i d’aqui a dos dies tot estigui solucionat.
Crec, tot i que no tenc massa coneixement d’economia, que les mesures a prendre els responsables polítics haurien de ser de dos tipus; una de tipus social que tindria com a finalitat ajudar a les families que com a conseqüència del cicle econòmic veun mimbar els seus ingressos i que posen en perill la seva subsistència; i unes altres de tipus enmiment econòmic que té com a finalitat reforçar els fonaments dels agents economics (com per exemple millorar les infrastructures, millorar el transport de mercaderies, …), i que segurament no en veurem el resultat fins d’aqui a dos o tres anys, i potser algun polític que no ha estat responsable de les mesures adoptades s’arribi a pensar la medalla d’haver superat la crisi (un clar exemple es que les mesures que van fer que a partir de l’any 1996 van fer que l’estat espanyol sortis de la crisi que estava patint va ser adoptades per l’actual ministre d’economia, el sr. Solbes, tot i que des del PP es va alabar la gestió i les mesures adoptades pel sr. Rato, que l’únic que havia fet era seguir gestionant les mesures adoptades uns anys abans, per tant potser, tot i les critiques que reb l’actual ministre, que no esteguem en tan males mans).

I per altre banda, en relació a les dades d’atur que presentes, crec que darrera les fredes xifres, s’amaga una trista realitat que afecta a les persones, i per tant no ens hauriem d’amagar en la frase “i tu més!”; que tant emprava n’Ansar.

Una salutació.