Arran de la proposta, llençada per la Federació PSM-Entesa Nacionalista, de conformar una candidatura a les properes eleccions europees de tots els partits que són membre de l’Aliança Lliure Europea, el passat divendres dia 13, mantinguerem una primera reunió amb el President d’Esquerra Republicana, Joan Puigcercós, i el secretari general, Joan Ridau, entre d’altres. Pel PSM-Entesa Nacionalista, a més de jo mateix, hi assistí el secretari general del PSM-Mallorca, Biel Barceló.

La tobrada fou profitosa per mor que s’establiren línies de treball que, esper, en un futur permetin acords ferms entre les diverses forces nacionalistes d’esquerra dels Països Catalans i de l’Estat Espanyol.

• Actualitat
• Sense comentaris

Les Illes Balears són la comunitat autònoma que proporcionalment aporta més recursos a les arques estatals, mentre que, sistemàticament som la comunitat que ha rebut menys finançament i menys inversió estatal per càpita. El resultat d’aquestes variables, major aportació per càpita, menor finançament per càpita, menor inversió anual estatal per càpita, ens dóna la balança fiscal més negativa. Els ciutadans de les IB pagam més del que rebem. En concret la diferència entre allò que pagam (8.435 milions d’€) i allò que rebem (4.953) és de 3.264 milions  (mig bilió de les antigues pessetes). La diferència entre allò que pagam i allò que rebem és cada vegada més gran: en només 8 anys,  s’ha doblat (de 1.600 milions a 3.200). La magnitud d’aquestes dades suposa que aportam a l’Estat més del 15% del nostre PIB. Cap regió europea aporta més del 5% del seu PIB a l’Estat. Amb la publicació de les balances fiscals l’estiu passat totes aquestes dades, que des de feia dècades el PSM -en solitari- denunciava, es varen confirmar.

Aquestes dades tenen com a conseqüència que les illes Balears patim una forta descapitalització expressada en un gran dèficit d’infraestructures, equipaments i serveis públics, perjudicant als ciutadans i ciutadanes de les illes Balears, així com perjudicant la competitivitat de les nostres empreses.

Després que el Ministre d’Economia i Hisenda reconegués el mal finançament de les illes Balears, el president del Govern, Rodríguez Zapatero va expressar en el seu dia que es comprometia a solucionar amb el nou sistema de finançament el maltracte que havien partit les Balears. A pesar d’aquest compromís la proposta de nou sistema de finançament, pel que assembla,  ens torna deixar en el darrer lloc, per davall de la mitjana, lluny de solucionar el problema del mal finançament,…. en definitiva es tracta d’una proposta inacceptable per la comunitat autònoma. Així ho ha expressat el mateix Conseller d’Economia del Govern de les Illes Balears.

Davant aquesta situació, crec que totes les forces polítiques de les Illes Balears haurien de possibilitar la creació d’un front comú, més enllà de partidismes i d’obediència a les directrius emanades de Madrid, per rebutjar sense matissos una proposta de finançament que mantengui la discriminació de la nostra comunitat autònoma. Estimar la nostra terra, tenir sentit de país, defensar els interessos dels ciutadans i ciutadanes passa per aquí. Esperem que el Govern Central reconsideri la seva decisió, però si no ho fa esper que el rebuig sigui total. Malauradament no ens hauràn deixat cap altre camí.

• Actualitat
• Sense comentaris

L’altre dia, tot llegint l’excel•lent i molt participatiu bloc de Maite Salord, vaig trobar-me un debat, a una entrada titulada “El nom i la Cosa”, entre diversos blocaires sobre la possibilitat de que el feixisme es tornés a implantar a Europa. No vaig entrar al debat, no tinc per costum escriure a altres blocs, però si més no el que allí es deia em va fer pensar. L’endemà a El Pais es publicava un article del filòsof i politicòleg franco-argelià Sami Nair que consider és molt aclaridor. En reproduesc aquí uns fragments, apunts per a la reflexió.

El Reino Unido está viviendo protestas y huelgas salvajes contra la contratación de trabajadores de otros países de la Unión Europea. El enfado ha sido provocado por la concesión de un contrato por Total a la empresa italiana IREM para ampliar la refinería de Lindsey, la tercera más importante del país. Ahora bien, esta empresa, que busca salarios más bajos, ha llamado a centenares de obreros italianos y portugueses, excluyendo así a los locales. Este movimiento se ha extendido por casi todo el Reino Unido bajo la consigna “British jobs for British workers!” (”Empleos británicos para trabajadores británicos”).
Con la lógica más cruel, los trabajadores británicos caen en la trampa de la xenofobia al reivindicar la preferencia nacional para defender sus puestos de trabajo. En cuanto a los sindicatos, están divididos entre la voluntad de solidarizarse con el desamparo de los trabajadores y el rechazo a legitimar esta deriva xenófoba. Y el Gobierno británico no puede sino constatar su impotencia: cualquier intervención iría en contra de las reglas comunitarias sobre la movilidad de los trabajadores en la UE…

…Y esto, desgraciadamente, no ha hecho más que empezar, ya que la crisis será profunda. Los países se hunden en una profunda espiral recesiva -el FMI prevé una caída del PIB del 2% en la zona euro- con un desempleo que se disparará. Así, algunos prevén en España que en 2009 se superaran los cuatro millones de parados y tal vez los 4,5. En Francia una sola cifra resume la magnitud del seísmo: el número de horas de paro forzoso por reducción de jornada ha pasado de 200.000 en enero de 2008 a 13 millones en diciembre. Esta tendencia se da en toda Europa. La magnitud de la precariedad y de la pobreza resultante será devastadora.

… Es por ello urgente tomar conciencia del alcance de la amenaza y de lo que está en juego. Estamos, salvando las distancias, en una situación parecida a la de los años 30, momento de la ascensión del fascismo en Europa. Así que la pregunta clave es: ¿Cómo construir una Europa social ante la deflación de los salarios, que ha sido aceptada por las élites políticas? La respuesta dada por los movimientos sociales espontáneos es clara: la desesperación social puede llevar a explosiones muy graves…”

• Un poc de tot
• Sense comentaris