L’altre dia, tot fent zapping, vaig tupar-me, a TV3, amb un programa on es comentava un debat sobre nacionalisme realitzat a Barcelona i on hi participaren l’escriptor Quim Monzó i l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol.
No es va retransmetre, ni de bon tros, el debat sencer, només alguns fragments. A un d’ells em vull referir. En un moment donat, davant les crítiques a la seva concepció nacional, el president Pujol s’enfurismà, llavors va argumentar que, ara per ara, tothom gairebé santificava l’Obama, que el seu discurs de pressa de possessió havia estat elogiat per la dreta i l’esquerra i que les seves referències als “pares fundadors”, a la història del seu país, a l’orgull patriòtic havien estat acceptades sense cap crítica. Pujol llavors comparà la reacció que s’havia produït quan des de la seva presidència s’intentà precisament el mateix: mil•lenari de Catalunya, orgull de país, trets d’identitat, senyera, etc.
No deixa de tenir raó el senyor Pujol. Pot ser és provincianisme, pot ser és qualque mena de complex, però allò que és celebrat quan succeeix als Estats Units es critica quan es fa a casa. No està de més pensar-hi.
Arxiu de febrer 2009
Arran d’alguns atacs, injustificats i en molts casos malintencionats, he cregut oportú incorporar, una altra vegada al meu bloc, un link que porta a la pàgina web del PSM-Entesa Nacionalista on podeu trobar una explicació clara de la positura de la formació política respecte als darrers esdeveniments a Ciutadella. Renuncii a fer cap mena de valoració o a afegir-hi més arguments. Tampoc vull utilitzar aquest espai per atacar ningú, malgrat no se’ns pagui amb la mateixa moneda. La ciutadania té el suficient criteri per assabentar-se de la realitat de les coses i actuar, llavors, en conseqüència.
A la sessió plenària del passat dimarts el Parlament de les Illes Balears aprovà per unanimitat dues proposicions no de llei que, a grans trets, establien el compromís del màxim òrgan de la sobirania popular de les Illes Balears a fer tot el possible per evitar el tancament de la fàbrica maonesa de “El Caserío”, propietat de la multinacional Kraft. Així mateix s’instava a les institucions públiques a seguir lluitant –amb totes les seves forces i amb totes les eines al seu abast- per trobar una solució a aquest problemàtica.
És una notícia que s’ha donat a conèixer àmpliament a través dels mitjans de comunicació i per tant no m’allargaré tot explicant els detalls de les esmentades proposicions ni del debat que generaren. Simplement vull reafirmar el meu suport personal als treballadors d’aquesta empresa i a tota la resta d’empreses que es veurien molt afectades per aquest tancament que cal frenar (explotacions agràries, transportistes, navilieres…).
La unanimitat aconseguida al Parlament demostra la unitat de totes les forces polítiques al voltant d’aquesta reivindicació i aporta un bri de llum a aquesta situació tan complicada. Esper i desig que s’aconsegueixi mantenir “El Caserío”, pel bé de tots els menorquins i menorquines.
