Fa uns dies, a finals de gener, apareixia publicada al diari El PAIS una carta al director signada per l’expresident de les Illes Balears, Sr. Jaume Matas. La carta titulada “Aclaración” pretenia desmentir algunes informacions aparegudes a premsa sobre el seu presumpte enriquiment il•lícit.
No entraré a comentar la credibilitat de les paraules del Sr. Matas, però sí crec oportú fer unes consideracions.
En aquests moments, sembla ser, que la fiscalia investiga el seu patrimoni, sembla ser que ha obert diligències sobre la compra d’un immoble al centre històric de Palma, sembla ser que també s’investiguen altres operacions poc clares…No tinc res a comentar al respecte, només assenyalar la confiança que hem de tenir en que la justícia faci la seva tasca i que en tot cas seran precisament els òrgans judicials que prendran les decisions escaients.
Allò que si trob força més reprovable és que el Sr. Matas es negués, quan estava al Govern, a donar explicacions sobre aquest mateix tema quan en fou interpel•lat per l’oposició. També, al meu parer, els arguments utilitzats al seu escrit i la mateixa forma escollida per explicar-se no s’adiuen a allò que s’esperaria d’un persona que ha estat president de la nostra comunitat.
No m’alegr, ho dic sincerament, que la persona que per dues vegades ha estat president de les nostres illes ara estigui en boca de tots. Voldria que la nostra terra no hagués de patir aquestes situacions i voldria que el Sr. Matas hagués, al manco, demostrat més dignitat per enfrontar-les. En tot cas està en mans de la justícia.
Arxiu de febrer 2009
“A vosaltres, avui us dic, amics meus, que malgrat les dificultats d’avui i demà, jo encara tinc un somni. És un somni profundament arrelat en el somni americà.
Tinc un somni que un dia aquesta nació s’alçarà i viurà el veritable significat del seu credo: “Creiem que aquestes veritats són evidents per si mateixes: que tots els homes són creats iguals.”
Aquests dies, quan la figura de Barack Obama és gairebé omnipresent, s’ha recordat sovint a Martin Luther King. De fet, s’ha dit que l’elecció del primer president negre de la història dels Estats Units era la consecució del somni del que parlà King al seu famós discurs, a Washington, el 28 d’agost de 1963.
Per a mi, que sóc admirador del Doctor King, des de que a l’adolescència identificàvem la seva creuada, els espirituals negres i la no violència amb la lluita contra la dictadura franquista, tot plegat m’ha semblat un pèl reduccionista. De qualque manera s’ha volgut reduir la figura de Martin Luther King a la d’un activista en la defensa dels drets civils. Evidentment això fou, però no només això. Hi ha moltes altres dimensions de la seva tasca que no han de ser oblidades: el seu posicionament contra la guerra del Vietnam, les seves campanyes contra la pobresa i l’exclusió social…
Al cap i a la fi no hem d’oblidar que un dels seus últims discursos porta el nom “Somnis incomplerts”.
Avui es pot llegir a la premsa insular la notícia que s’han trencat les negociacions per conformar un govern de concentració a Ciutadella. No és la meva intenció comentar la notícia ni tampoc fer-ne valoracions. Simplement vull posar a l’abast dels lectors d’aquest bloc la positura del meu partit al respecte. Així, us convid a clickar sobre el link PSM-Entesa Nacionalista on trobareu la informació.


