Arran de l’obertura d’un procés, a l’Audiència Nacional, contra un alt càrrec israelià s’han fet públiques diverses opinions de membres del govern espanyol en la línia de retallar el concepte de “jurisdicció universal” existent en el sistema jurídic de l’Estat Espanyol. En aquest sentit el Grup Parlamentari Bloc i PSM-Verds ha presentat la següent proposició no de llei que consider interessant sigui coneguda.
L’existència de tribunals internacionals dedicats a perseguir delictes com els de genocidi, crims de guerra o crims contra la humanitat és una indubtable passa endavant en la lluita de la comunitat internacional cntra la impunitat. Els tribunals de Nuremberg i de Tòquio, creats per jutjar els crims comesos durant la Segona Guerra Mundial, en constitueixen els principals precedents. De manera més recent, s’han creat tribunals internacionals ad hoc per a crims comesos a l’ex-Iugoslàvia i Ruanda, entre d’altres. El Tribunal Penal Internacional, creat per l’Estatut de Roma adoptat el 1998 i que va començar a funcionar el 2002, ha significat una gran passa endavant per a la justícia universal.
L’aplicació de la jurisdicció universal per part de tribunals d’alguns països també és un avanç rellevant i resulta especialment adequada per als casos que impliquen estats que no són part de l’Estatut de Roma. Espanya és un dels països del món en què crims de genocidi, de guerra o contra la humanitat poden ser perseguits sigui quin sigui el país del món en què hagin estat comesos, i sigui quina sigui la nacionalitat de les víctimes i dels agressors. La jurisdicció universal té un caràcter complementari, en el sentit que opera quan no ho fan els tribunals del propi país o els internacionals. Ha estat en virtut de l’aplicació d’aquest principi que va ser possible l’ordre de detenció contra el general Pinochet, considerada un punt d’inflexió en la persecució de les grans violacions dels drets humans. Amb posterioritat, a l’Audiència Nacional s’han obert causes referides a crims comesos a Tíbet, Guatemala, El Salvador, l’antic Sàhara Espanyol o Ruanda. El passat mes de gener, un magistrat de l’Audiència Nacional admetia a tràmit una querella contra un antic ministre i de Defensa i sis militars d’Israel per una acció de guerra a la franja de Gaza de l’any 2002 en què varen morir catorze civils (Israel no és part de l’Estatut de Roma).
Però poc després de l’acte del magistrat Fernando Andreu el govern espanyol planteja canviar la legislació per limitar l’aplicació de la justícia universal només a aquells casos en què existeixi una “connexió espanyola”, en contra de l’actual argumentació del Tribunal Constitucional. En cas de fer-se efectiu, aquest canvi constituiria un greu retrocés per a la justícia universal i per a la lluita contra la impunitat.
Per tot això…
ACORD
El Parlament de les Illes Balears es manifesta contrari a qualsevol modificació de la legislació de l’estat que tendeixi a la limitació de la jurisdicció universal per a la persecució de crims de genocidi, de guerra i contra la humanitat.
- Un poc de tot
- 2 comentaris
Hola Eduard,
Un cop llegida la proposta no de llei presentada, pens per una banda amb el cor; que em diu que cap crim ha de quedar sense jutjar, com a mínim com un reconeixement (o homenatge) a les victimes del crim. Per altre banda, el meu “jo racional” em diu que haurien de ser els organismes internacionals qui haurien de crear els tribunals que haurien de jutjar aquestos crims, ja que pens que prou malament està la justicia a l’estat espanyol com per destinar recursos per jutjar crims que han succeits a altres indrets, fora de l’àmbit d’actuació territorial.
Ja hi ha organismes que es dediquen a enjuiciar crims contra la humanitat a nivell internacional, com la Cort Penal internacional de l’Haia. El que potser es cert es que aquest organisme internacional a vegades potser sigui un poc “políticament correcte” i no entri a jutjar determinats casos segons el país o estat que l’hagi originat, i potser aixó s’hauria de canviar, creant nous organismes indepèndents.
Salut, Jonarz.
Certament l’ideal seria que hi hagués una legislació internacional acceptada per tots els estats, un sistema judicial que tingués tots els elements per fer-la efectiva…completament d’acord. El problema és que el que tenim és absolutament fragmentari i que les zones d’impunitat són enormes.
Les mancances de la justícia de l’Estat Espanyol són enormes i, sens dubtes, no hauria de ser necessari que s’haguessin d’emprar aquests mitjans tan migrats per causes judicials d’abast internacional. Això també m’ho diu a mi el meu “jo racional”. Però, mentre tant, no podem deixar que els crims quedin impunnes i, malgrat aquestes investigacions de la justicia espanyola, no sempre són efectives, sí tenen la virtut de mantenir els culpables sota la pressió i el temor de que hauràn de pagar pels seus crims.
No hi ha gaire països al món que acceptin el principi de la jurisdicció universal. Seria un retrocés que a l’Estat Espanyol s’eliminés.
Esperem, però, que un dia no faci falta, i que els judicis contra els genocides no siguin l’excepció (ex-Iugoslàvia, Grans Llacs…) sinó la norma comú i acceptada. Que aixi mateix tots els països (inclosos els que ara no ho fan: EUA, Xina…) acceptin sotmetre’s a una llei comuna.