Ahir va fer una setmana que Pere Sampol, el primer senador nacionalista de les Illes Balears, oferí una xerrada a Alaior. Organitzada per l’agrupació local del PSM-Entesa Nacionalista comptà amb molta afluència de públic. El tema a tractar era el finançament de les comunitats autònomes. Pel seu interès m’he permès incloure al bloc un extracte de les seves paraules. Crec que són força il•lustratives, tot sabent a més que Pere Sampol va aconseguir allò que mai havien ni tan sols intentat els diputats i senadors –socialistes i populars- que durant dècades han representat les Illes Balears: que el Govern Central reconegués que les Illes Balears estan absolutament maltractades econòmica i fiscalment. Va exposar Pere Sampol:

Les Illes Balears es troba a la cua de les Comunitats Autònomes en finançament autonòmic, en ajudes de Fons Europeus, en inversions de l’Estat i està fora del Fons de Compensació Interterritorial, un fet que genera un dèficit de 606 euros per habitant i any.

Balears, a més, aporta quasi el 15 per cent de tot el Producte Interior Brut (PIB) estatal –seguit de Catalunya que hi aporta el 9 per cent–, una situació insòlita arreu del mon, on territoris rics com la regió Lombarda a Itàlia o Nova York només aporten el 8 i el 2,1 per cent, respectivament. Es tracta d’un situació denunciable i injusta, un veritable espoli fiscal el fet que les Illes registrin un dèficit fiscal de 3.000 milions d’euros anuals, és a dir, la diferència entre els impostos recaptats i el que l’Estat reinverteix en la nostra comunitat.
Cal recordar que comunitats com Extremadura reben un 60 per cent més de recursos que les Illes Balears de manera que s’aplica una solidaritat mal entesa:

“Les comunitats més riques han de pagar més a través dels seus impostos, però els ciutadans han de rebre per igual al conjunt de l’Estat. En cas contrari, són les capes més necessitades de la població les que més pateixin el dèficit de serveis públics. El que passa avui és que els pobres de les regions riques acaben per finançar els rics de les regions pobres.”

El problema d’aquest dèficit de finançament que pateixen les Illes té difícil resolució en tant que és un problema de servilisme polític, el resultat d’uns representants al parlament espanyol que han callat durant molts anys i no han reclamat per Balears el que li correspon.

Des del PSM-EN mitjançant la campanya “No ens espremeu més. Ens toca un finançament just”, es reivindica que amb el nou model de finançament autonòmic s’equipari la despesa pública per càpita a la mitjana; corregir el dèficit acumulat al llarg de 30 anys per un finançament injust i una despesa estatal molt inferior a la mitjana; compensar el sobrecost de la insularitat i, sobretot, de la pluriinsularitat; valorar l’esforç fiscal que han fet les Illes; i disminuir l’impacte d’una balança fiscal tan negativa sobre la renda familiar.
 
No hem d’oblidar, sobre aquest darrer aspecte que de 1995 a 2003, Balears va passar del sisè al desè lloc de les Comunitats Autònomes més riques pel que fa a la renda familiar disponible, una situació que s’agreuja cada dia.

• Actualitat
• Sense comentaris