EUROPEAN FREE ALLIANCE

Divendres tot el dia. Dissabte matí. Gairebé dos dies, força intensos, a Barcelona, a l’Assemblea del partit d’àmbit europeu  Aliança Lliure Europea  (ALE).
He de confessar que els debats, a estones, han resultat una mica espessos  i  que la necessitat de concentrar en pocs dies una gran multiplicitat de temàtiques suposa mantenir un permanent esforç d’atenció agreujat per la imprescindible traducció simultània.
Però deixant apart les anècdotes, és ben cert que es tractaren propostes molt interessants, que vaig poder conèixer de primera mà realitats nacionals d’arreu d’Europa, mantenir contactes amb molts responsables polítics que defensen els drets de les nacions sense estat…


Per això crec adient reflectir a aquest bloc el llarg llistat de forces polítiques presents a la trobada perquè us n’adoneu de la complexitat de que gaudiren els debats que celebrarem:
Alands Framtid  (Illes Aland), Bayernpartei  (Bavària), Bloque Nacionalista Galego, Chunta Aragonesista, Enotna Lista (Carintia), ERC, Eusko Alkartasuna, Fryske Nasjonale Partij (Frísia), Liberta Emiliana-Nazione Emilia, Liga Reppublica Veneto, Savoie Europe Liberté, Lithuanian Polish People’s Party, Meybon Kernow (Cornualla,  Moravana (Moràvia), Omo Ilinden Party (minoria turca de Bulgària), Partei der Deutschsprachingen Belgier, Partido Andalucista, Partido Occitan, PSM-Entesa Nacionalista, Partido Sardo d’Azione, Partido di a Nazione Corsa, Playd Cymru (Gal•les), Vinozhito (minoria macedònia a Grècia), Scotish National Party, Silesian Autonomy Movement, Slovenska Skupnost, Social-Liberal Partij-Spirit (Flandes), Union Democratique Bretonne, Union du Peuple Alsacien, Unitat Catalana (Catalunya Nord), Die Friesen (frisons de Baixa-Saxonia), Strana Regionov Slovenska, Sud Tiroler Freihet.

A més d’una altra llarga llista de formacions polítiques que de moment només tenen l’estatut d’observadors.

Certament és complex arribar a acords entre partits que responen a realitats tan diverses, així i tot les conclusions i el manifest final recullen amb claredat el compromís de lluitar pels drets de les nacions sense estat i alhora per polítiques progressistes dins la Unió Europea.
Seria interminable comentat aquí tot l’esquema programàtic, però pot ser no està de més enumerar els deu punts que consider més rellevants:
1. Un codi de conducta vinculant sobre l’exportació d’armes i un tractat internacional d’armes.
2. Més recursos econòmics per a la protecció de les costes, les zones de muntanya i altres àrees fràgils des d’un punt de vista mediambiental.
3. Reforma radical i democratització de les institucions de la Unió Europea.
4. Legislació europea sobre les llengües minoritàries que inclogui el sector privat.
5. Legislació europea pe fomentar l’aprovisionament mundial d’aliments.
6. Substitució d’Euratom per Euronew.
7. Multiplicació per deu dels intercanvis universitaris europeus.
8. Més inversions en innovació, investigació i desenvolupament.
9. Decisió conjunta amb comunitats i regions en matèria de distribució de fons estructurals.
10. Abolició de la doble seu del Parlament Europeu.
Podria seguir, però de ben segur us en podeu fer una idea. Una sèrie de partits d’arreu d’Europa, representants de nacions sense estat, es posen d’acord no sols per defensar els seus drets

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari

Més articles per ordre cronològic