08
març
2009
Escrit per Eduard Riudavets
Ara farà uns mesos es va presentar, a la sala d’actes del Parlament de les Illes Balears, un llibre titulat “Comentaris a l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears”. És una obra extensa –més de 1.400 pàgines- que sota la direcció de l’ex-rector de la UIB, Doctor Avel•lí Blasco, agrupa un ampli conjunt de col•laboradors que analitzen i comenten en profunditat tots i cada un dels títols i articles que conformen el nostre Estatut després de la seva reforma.
Avui però simplement és la meva intenció fer esment a un dels comentaris. En concret el que sota el títol de “La llengua pròpia” ha escrit el professor Bartomeu Colom. És ben cert que al llarg del procés de la reforma estatutària, de la qual vaig ser ponent parlamentari, vaig parlar i escriure molt sobre aquest tema, però encara no ho havia fet en aquest bloc.
Pens, així mateix, que aquesta és una temàtica que no ha de caure en l’oblit per mor que incideix en allò que de més preuat té un poble, la seva llengua, tret fonamental de la seva identitat.
Escriu, llavors, Bartomeu Colom.
“No s’ha aprofitat la reforma per aconseguir la necessària equiparació de la llengua catalana amb la llengua castellana, el mateix status, condició necessària perquè els catalanoparlants puguin tenir el mateixos drets lingüístics que els qui parlen castellà…
Aquesta equiparació havia estat sol•licitada per dos membres de la Comissió Assessora per a la Reforma de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears; en el Parlament pels grups PSM-Entesa Nacionalista, Esquerra Unida-Els Verds i Mixt. Aquests grups i el Grup Socialista, que defensava no modificar la regulació de la llengua, estaven igualment d’acord amb l’esmena transaccional del diputat Eduard Riudavets Florit del tenor literal següent: “la llengua catalana, en el seu caràcter d’idioma oficial, tindrà a tots els efectes, a l’àmbit territorial de les Illes Balears, la mateixa consideració que la llengua castellana”; però ni tan sols aquesta esmena tingué el beneplàcit del Grup Parlamentari Popular.”
Algú pot pensar que això és aigua passada. Per la meva part és de total actualitat. Vam fer, i vaig fer, tots els esforços possibles per millorar els drets lingüístics dels qui parlem la llengua catalana, discriminats encara a les Illes Balears. No va ser possible, però, com ja he dit, no ho hem d’oblidar ni donar la lluita per perduda. La nostra terra i la nostra llengua ens ho exigeixen.

07
març
2009
Escrit per Eduard Riudavets
Ahir mateix apareixia a la premsa una notícia sobre el debat, a la Comissió de Salut del Parlament de les Illes Balears, d’una proposta del Partit Popular respecte als serveis de salut a Ciutadella. Com, tal volta, el que es publicava podia ser mal interpretat, he cregut oportú recollir al bloc el comunicat íntegre del PSM-Entesa Nacionalista on s’explicava clarament la nostra positura:
Arran del debat en Comissió Parlamentària d’una proposició no de llei de la diputada popular Sra. Antònia Gener referent a la millora de l’assistència sanitària a Ciutadella, des del PSM-Entesa Nacionalista considerem oportú fer les següents consideracions:
1. El primer punt de la proposició que defensà la Sra. Antònia Gener pretenia augmentar els concerts de l’IBSALUT amb la Clínica Menorca de Ciutadella. Clínica de la qual ella mateixa fou gerent fins l’any 2003 i a la qual manté el seu lloc de treball malgrat l’excedència de la que gaudeix per la seva condició de diputada. Així mateix, el 1 de Març de 2006, com a regidora d’hisenda de l’Ajuntament de Ciutadella signà un conveni de col•laboració amb l’esmentada clínica que suposà l’atorgament d’uns 59.000 euros anuals, provinents de les arques municipals, per un període de 15 anys.
2. Des del Grup Parlamentari PSM-Entesa Nacionalista es recriminà a l’esmentada diputada que, tot emprant els mecanismes parlamentaris, intentés afavorir una empresa privada amb la qual manté una evident relació. Considerem aquesta actuació una manca d’ètica i fins i tot estèticament impresentable.
3. Així mateix deixarem clar que els concerts hospitalaris han de tenir un caràcter complementari de la sanitat pública i no substitutori, tal i com es desprenia de la proposta de la Sra. Gener.
4. Pel que fa referència al segon punt de la proposició no de llei que sol•licitava, amb un redactat ambigu i força genèric, una millora en les prestacions sanitàries al Centre del Canal Salat de Ciutadella, des dels grups que donen suport al Govern se li argumentà la necessitat que aquesta millora havia de respondre a un estudi de necessitats, a un planificació global, i a l’anàlisi de com podien ser més efectius els recursos ja existents o que es pensaven implementar. En aquesta línia es proposa una esmena transaccional que permetia, tot respectant el fons i l’esperit de la demanda feta al seu moment per l’Ajuntament de Ciutadella, dissenyar aquesta millora des d’esquemes rigorosos i no fruit de la improvisació. Malauradament la Sra. Gener es negà a acceptar aquesta transacció.
5. Des del PSM-Entesa Nacionalista lamentem la tàctica continuada del Partit Popular de Menorca de presentar propostes efectistes , en molts de casos demagògiques, amb la única intenció d’intentar aconseguir algun ressò mediàtic, sense la més mínima seriositat en l’argumentació i sense que, en realitat, es pretenguin solucionar les problemàtiques que afecten els menorquins i menorquines.”
05
març
2009
Escrit per Eduard Riudavets

El metro inundat
He de confessar que, des de que som diputat, n’he vist de tots els colors. Ara bé el cinisme que està demostrant aquests dies el Partit Popular supera tot allò que em podia imaginar.
Arran de què dic això ?. Idò, resulta que el Partit Popular ha demanat la dimissió del Conseller de Mobilitat, Gabriel Vicens, del PSM, per…”la campanya de persecució política contra el Partit Popular al voltant de les obres del Metro de Palma”. Pels mateixos motius han demanat un compareixença extraordinària, al Parlament, del President del Govern de les Illes Balears.
La veritat és que assembla impossible que en el món de la política ens hi trobem gent amb tan poca vergonya.
L’actual govern es va trobar amb unes obres del Metro fetes a corre cuita per poder-les inaugurar abans de les eleccions, sense seguretat pels passatgers, que amb les primeres pluges s’inundaren… això és l’herència que deixà el Govern Matas. Això és la herència del Partit Popular.
Però per si aquest desastre no bastava, un desastre que costà adobar-lo 28 milions d’euros, s’han trobat desviacions pressupostàries milionàries, i una sèries de despeses sense justificar que naturalment, com és el deure de qualsevol responsable polític, s’han portat a la fiscalia per si hi havia indicis de delicte.
A això el Partit Popular li diu persecució. Per això demanen la dimissió de Gabriel Vicens. Cinisme pur. Ara resultarà que el qui fa net serà culpable de la brutor dels que hi eren abans, que qui adoba els desgavells ha de dimitir per haver-ho fet, que qui denuncia irregularitats és culpable i no ho és els qui les ha comeses.
Cinisme pur del Partit Popular. O en termes més casolans, quina barra!!!!