Ara ja fa un dies que s’ha celebrat el Dia de les Illes Balears. Aquesta data commemora l’aprovació, el 1983,  de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears. S’han realitzat un bon grapat d’actes de celebració, a alguns del quals he assistit com a diputat i secretari primer de la Mesa del Parlament.
No és la meva intenció escriure a aquest bloc un relat il•lustrat d’aquestes celebracions, sinó aprofitar l’avinentesa per fer unes reflexions.

Des d’un primer moment, el partit al qual pertany – PSM-Entesa Nacionalista- va ser molt crític amb l’Estatut que shavia aprovat. Recordem que es tramità per l’anomenada “via lenta” que preveu la Constitució, que era molt migrat competencialment i que no solucionava diversos problemes endèmics que pateix la nostra societat: mal finançament, discriminació de la llengua catalana, encaix institucional entre les diverses Illes, etc.
És cert que reformes estatutàries posteriors, sobre tot la darrere en la que vaig participar molt activament i també aprovada un primer de març, han suposat millores en molts àmbits. Si més no, al meu parer, encara hi ha molts problemes sense solucionar, moltes traves, massa entrebancs per considerar que les Illes Balears tenen un veritable sistema d’autogovern.
Així mateix, no hem d’oblidar que la Comunitat Autònoma de les Illes Balears és configurada per quatre illes, cada una d’elles amb trets d’identitat propis, i que només des del respecte al propi autogovern insular es possible bastir un veritable sentiment de pertinença a un ens polític superior anomenat Illes Balears.

Encara hi ha molt camí per recórrer, encara hi ha molta feina a fer i, malaurament, no sempre avancem en la direcció correcta. Cal que els governs de cada una de les Illes- els Consells- aconsegueixin desenvolupar totes les seves potencialitats, cal que el català com a llengua oficial tingui la mateixa consideració legal que la llengua castellana, és necessari un sistema de finançament que solucioni l’endèmic espoli fiscal que patim. En definitiva, calen encara molts fils per teixir una comunitat amb un veritable autogovern,  que sigui respectuosa amb cada una de les Illes que la conformen, que valorir i defensi veritablement la seva llengua i cultura…

Però, per no allargar-me més, us convid a visitar la pàgina web del PSM-Entesa Nacionalista on podreu trobar, amb més profunditat, la posició del meu partit sobre el Dia de les Illes Balears i el que comporta. Posició que compartesc plenament.

• Actualitat
• Sense comentaris

Arran de l’obertura d’un procés, a l’Audiència Nacional, contra un alt càrrec israelià s’han fet públiques diverses opinions de membres del govern espanyol en la línia de retallar el concepte de “jurisdicció universal” existent en el sistema jurídic de l’Estat Espanyol. En aquest sentit el Grup Parlamentari Bloc i PSM-Verds ha presentat la següent proposició no de llei que consider interessant sigui coneguda.

L’existència de tribunals internacionals dedicats a perseguir delictes com els de genocidi, crims de guerra o crims contra la humanitat és una indubtable passa endavant en la lluita de la comunitat internacional cntra la impunitat. Els tribunals de Nuremberg i de Tòquio, creats per jutjar els crims comesos durant la Segona Guerra Mundial, en constitueixen els principals precedents. De manera més recent, s’han creat tribunals internacionals ad hoc per a crims comesos a l’ex-Iugoslàvia i Ruanda, entre d’altres. El Tribunal Penal Internacional, creat per l’Estatut de Roma adoptat el 1998 i que va començar a funcionar el 2002, ha significat una gran passa endavant per a la justícia universal.

L’aplicació de la jurisdicció universal per part de tribunals d’alguns països també és un avanç rellevant i resulta especialment adequada per als casos que impliquen estats que no són part de l’Estatut de Roma. Espanya és un dels països del món en què crims de genocidi, de guerra o contra la humanitat poden ser perseguits sigui quin sigui el país del món en què hagin estat comesos, i sigui quina sigui la nacionalitat de les víctimes i dels agressors. La jurisdicció universal té un caràcter complementari, en el sentit que opera quan no ho fan els tribunals del propi país o els internacionals. Ha estat en virtut de l’aplicació d’aquest principi que va ser possible l’ordre de detenció contra el general Pinochet, considerada un punt d’inflexió en la persecució de les grans violacions dels drets humans. Amb posterioritat, a l’Audiència Nacional s’han obert causes referides a crims comesos a Tíbet, Guatemala, El Salvador, l’antic Sàhara Espanyol o Ruanda. El passat mes de gener, un magistrat de l’Audiència Nacional admetia a tràmit una querella contra un antic ministre i de Defensa i sis militars d’Israel per una acció de guerra a la franja de Gaza de l’any 2002 en què varen morir catorze civils (Israel no és part de l’Estatut de Roma).

Però poc després de l’acte del magistrat Fernando Andreu el govern espanyol planteja canviar la legislació per limitar l’aplicació de la justícia universal només a aquells casos en què existeixi una “connexió espanyola”, en contra de l’actual argumentació del Tribunal Constitucional. En cas de fer-se efectiu, aquest canvi constituiria un greu retrocés per a la justícia universal i per a la lluita contra la impunitat.

Per tot això…

ACORD

El Parlament de les Illes Balears es manifesta contrari a qualsevol modificació de la legislació de l’estat que tendeixi a la limitació de la jurisdicció universal per a la persecució de crims de genocidi, de guerra i contra la humanitat.

• Un poc de tot
• 2 comentaris