L’altre dia, en una excel•lent entrevista al diari Ultima Hora Menorca, se’m demanava directament si el meu partit –PSM-Entesa Nacionalista- es sentia còmode donant suport a un Govern del que hi formava part un conseller –el Sr. Nadal- imputat per un cas de presumpta corrupció. La meva resposta va ser clara: no. No ens hi sentim còmodes.
Hem denunciat, per activa i per passiva, la corrupció generalitzada i sistemàtica que va imperar a l’època del Govern Matas. És òbvia, llavors, la nostra incomoditat en la situació actual. Incomoditat, però, temperada per la prudència per mor que la imputació del Sr. Nadal no significa acusació, ni sabem si mai ho arribarà a significar.
Si més no, i tornant a la incomoditat, vull deixar clar que sempre he pensat que les actuacions polítiques mai s’han de produir des de la visceralitat dels sentiments sinó des de l’anàlisi raonat de les circumstàncies i els fets.
Ara per ara, estem, malauradament, immergits en una crisi econòmica que, d’abast mundial, colpeja durament les nostres Illes. Per això qualsevol decisió exigeix a les forces polítiques un plus de serenor i de sentit de país. Em referesc concretament a la possibilitat d’avançar les eleccions autonòmiques, prèvia dissolució del Parlament, tal i com permet el nou Estatut d’Autonomia.
Molt s’està parlant, a tots els àmbits, d’aquesta possibilitat i és evident que legalment és possible. Si més no, però, tinc l’absoluta convicció i la gairebé total seguretat que celebrar ara eleccions –enmig de l’actual panorama econòmic- no seria entès, sinó més aviat rebutjat- per la immensa majoria dels ciutadans i ciutadanes de la nostra terra. De fet crec que suposaria un greu descrèdit per a totes les formacions polítiques sense excepció.
Ara bé, dit això, també és cert que a vegades les situacions esdevenen insostenibles i les decisions inevitables.
Al meu parer cal un esforç de responsabilitat. Així gosaria demanar al partit que ara per ara és l’epicentre del problema –Unió Mallorquina- un reflexió assossegada i que fes el possible per trobar punts d’encontre que possibilitessin la continuïtat lleial i tranquil•la del projecte polític que encetarem prest farà dos anys.
Demanaria així mateix a un Partit Popular, trufat de casos de corrupció, que no fes de la hipocresia una estratègia política.
Sens dubtes no tinc, ni puc proposar, solucions miraculoses ni pretenc llençar aquí propostes concretes. Només és la meva intenció transcriure al bloc les meves reflexions al respecte. Estic convençut que només des de la responsabilitat de tots, només des del convenciment de la primacia dels interessos de la ciutadania per sobre de maniobres partidistes és possible enfrontar amb èxit la crisi econòmica que ens sacseja. En això hauríem de ser capaços de trobar-nos-hi tots. Ara veurem.
- Actualitat
- Sense comentaris