Diumenge matí. Acab de llegir per premsa una entrevista a na Rosa Estaràs, presidenta del Partit Popular a les Illes Balears. Avui no pensava penjar cap comentari al bloc, però no me’n puc estar.
Diu na Rosa: “Hi ha el dret que tothom es pugui expressar en la llengua que estimi oportuna [canvia al castellà] y que nadie pueda ser discriminado por razón de lengua. El deber no está regulado en el Estatuto. Vàrem ser l’únic partit que ens oposàrem que l’Estatut posàs el deber. El derecho el tenim tots, el deure de la llengua catalana no existeix a l’Estatut. Tu tens el dret d’utilitzar la llengua que vulguis, però no hi ha cap deure de fer-ho [atendre en català]. Tu et pots dirigir a l’Administració en la llengua que vulguis, però l’Estatut no reconoce el deber. Durant la negociació de l’Estatut hi va haver un debat molt intens sobre això, sobre si amb el dret anava equiparat el deber a aprender la lengua catalana. I a diferència de l’Estatut català, el nostre no recoge el deber. El deber no existe. Sólo existe el deber de saber castellano.”
És obvi que aquestes declaracions les hem d’emmarcar dins la campanya que contra la llengua catalana ha posat en marxa el Partit Popular. Una ofensiva que ja he comentat en aquest bloc i que sens dubtes seguiré criticant en dies successius, però avui em vull centrar en les paraules concretes de la presidenta del Partit Popular perquè és difícil trobar en tan poques ratlles tantes mentides, tantes tergiversacions interessades de la realitat, tantes fal•làcies malintencionades…´
Efectivament l’Estatut d’Autonomia no estableix el deure que tots els ciutadans de les Illes Balears coneguin la llengua catalana, a diferència de la Constitució que sÍ obliga a conèixer el castellà. Això va ser el principal motiu, precisament, pel que vaig votar en contra del nou text estatutari. Ara bé, per res d’això es poden inferir les conclusions a que arriba na Rosa en un exercici de cinisme polític incommensurable. Perquè l’Estatut d’Autonomia sí estableix a l’article 4 que “…ningú podrà ser discriminat per causa de l’idioma”.
Així mateix la Llei de Normalització Lingüística a l’article 8.1 ens diu:
” Els ciutadans tenen dret d’usar la llengua catalana, oralment o per escrit, en les seves relacions amb l’Administració pública a l’àmbit territorial de la Comunitat Autònoma”.
Per si això no bastava el “Estatuto Básico del Empleado Público”, llei estatal, a l’article 54.11 fixa taxativament que els funcionaris públics “Garantizarán la atención al ciudadano en la lengua que lo solicite siempre que sea oficial en el territorio.”.
En la mateixa línia la llei 55/2003 –també estatal- anomenada “Estatuto marco del personal estatutario de los servicios de salud” deixa ben clar a l’article 30.2 que “Los procedimientos de selección, sus contenidos y pruebas se adecuarán a las funciones a desarrollar en las correspondientes plazas incluyendo, en su caso, la acreditación del conocimiento de la lengua oficial de la respectiva comunidad autónoma en la forma que establezcan las normas autonómicas de aplicación”, També a l’article 72.2 qualifica de falta molt greu “toda actuación que suponga discriminación por razones ideológicas, morales, políticas, sindicales, de raza, lengua, género, religión o circunstancias económicas, personales o sociales, tanto del personal como de los usuarios, o por la condición en virtud de la cual éstos accedan a los servicios de las instituciones o centros sanitarios.”
Així mateix la Llei 3/2007 de funció pública de les Illes Balears també fixa entre els requisits per accedir a la funció pública: “Acreditar el coneixement de la llengua catalana que es determini reglamentàriament, respectant el principi de proporcionalitat i adequació entre el nivell d’exigència i les funcions corresponents” i que “El personal funcionari a què es refereix el punt anterior que no pugui acreditar el nivell mínim exigit de coneixement de la llengua catalana queda obligat a assolir-lo i acreditar-lo, en els termes que s’estableixin reglamentàriament”.
En definitiva, queda ben clar que els ciutadans de les Illes Balears tenim el dret d’adreçar-nos als funcionaris públics en llengua catalana. Queda ben clar així mateix que per garantir aquest dret l’administració ha d’exigir l’acreditació del coneixement del català. Finalment queda ben clar també que tant el dret d’ús de la llengua catalana com l’exigència del seu coneixement als funcionaris públics està emparat tant per la legislació autonòmica com per l’estatal.
Les declaracions de Rosa Estaràs en les que intencionadament mescla els conceptes de “deure de tota la ciutadania” amb els “deures regulats per llei dels funcionaris públics” són una absoluta grolleria jurídica, no tenen cap fonament legal i demostren una total absència d’escrúpols a l’hora de construir un discurs. Són simplement paraules destinades a confondre la població, a intentar generar un conflicte lingüístic, a utilitzar la llengua com una arma de confrontació partidista.
Només li demanaria, per acabar, a la Sra. Estaràs que defensi el que cregui convenient, està naturalment en el seu dret, però que per dignitat no menteixi a la ciutadania.
- Actualitat
- 8 comentaris
Bones:
.
“L’idioma esdevé la paret mestra de la cultura. Si la paret mestre cau, tot l’edifci s’ensorra” (Josep Maria Llompart)
.
La campanya és notòria i clara per part del PP i altres satèl·lits parapolítics. Cal dir ben clar i en català (i açò ho heu de feren primera instància els polítics (tu, Eduard, ja ho fas en aquesta entrada i en mols alrtesocasios) que el PP es manifesta contrari a la llengua pròpia i per tant a la cultura pròpia.
.
Recordaràs millor que jo, que li va passar al president Cristòfol Soler (PP): destituït pels seus per ‘catalanista’ quan el que va fer va ser emprar el català, i dir que era la llengua pròpia. El català és llengua pròpia a les Illes perquè ho diu l’Estatut, que també va aprovar el Govern Cañellas.
.
Estaràs és comissària política a Balears de la política instaurada per Aznar, Estaràs és aznarista i és ben nota.
.
Si la paret mestre no aguanta, l’edifici caurà. I açò és el que vol el PP, enfonsar la casa, esborrar la història, els costums, la tradició, la indentitat, el país…
.
Deia també Josep Maria Llompart que “…les nostres Illes, i concretament Mallorca, són el país amb més escriptors per quilòmerte quadrat del món”.
Ja veus quin favor fa el PP a la gent que ha escrit la història nostrada. I açò ho hem de dir clar i català. El PP, l’enemic a casa.
.
Salut i llengua.
Salut, Menorquit.
.
En primer lloc, gràcies per les cites de Josep Maria Llompart. El vaig conèixer, va ser un honor.
.
No puc afegir gran cosa a tot el que ens dius. Encertes de ple. S’atraquen temps durs per la nostra cultura. Galícia, el Pais Basc…Una cosa em conhorta, i és ben trist però que sigui necessari aquest consol, i és que els illencs sabem resistir. Ho dic perquè, llevat d’honroses excepcions, crec que massa vegades ens hem instal·lat en una certa apatia. Esper que la gent sapi reaccionar.
.
El PP no és sols, bé ho dius tu, un adversari polític, és un enemic a casa. Si no ens hi enfrontem amb ungles i dents portarà endavant la “política d’extermini” contra la llengua que augurava Damià Pons.
.
Salut i llengua, sempre.
Sempre he cregut que les llengües mai han de ser motiu d’exclusió per açò fa estona que estic arregirada ambe l’ús que es fa d’elles. Un ús com arma política, en tost de considerar-la com un bé cultural.
Però el que més en preocupa de tot aquest moviment és la divisió de llengua bona i llengua mala, a més de considerar-les excluients. Ningú que estimi el català podrà estimar el castella, i al contrari. Com pot ser que ens invadeixi tanta ignorància!
Eduard pots polititzar el tema del personal sanitari tant com vulguis, però els fets són els que són: falta personal a tota Espanya i més a les illes i molt més a les illes petites. Així doncs i mirant el tema des d’un punt de vista pracmàtic no hi ha altre remei que acceptar el que hi ha.
Se cert que hi ha molt pocs professionals sanitaris que no entenen els seus pacients, llevats els nouvinguts. Tal vegada no el parlim però afortunadament la nostra riquessa lingüistica ens permet poder entendre’ns. Llavors si no és la curtetat de mires i l’ús polític de la llegua (el qual la deteriora més que l’enriqueix) que és el que ens dur a crear ara precissament aquest conflicte esteril…
Lucrècia, no és la meva intenció politizar el tema del personal sanitari, tot el contrari. Sé perfectament que hi ha manca de metges a les Illes Balears però, sens dubtes, aquesta mancança no és a causa de la llengua sinó més aviat de que la insularitat afecta, i molt, la permanència d’aquests professionals als nostres centres de salut: vida més cara, aïllament, dificultats per la carrera professional..etc.
Respecte al tema de la llengua, sols s’exigeix al personal del servei de salut l’acompliment de la legislació, tal i com es fa amb la resta de funcionaris públics. i precisament es fa ara perquè per primera vegada des de que tenim competències en sanitat s’han convocat oposicions a places fixes.
Naturalment llavors se’han d’exigir els requisits que marquen les lleis- tant estatals com autonòmiques- entre ells els de l’acreditació del coneixement de la llengua catalana (am un període de tres anys per poder fer-ho). No establir aquest requisit seria una vulneració de la llei. A més crec que els metges, infermeres, etc. no tenen ni han de tenir un tracte diferenciat respecte a la resta del funcionariat.
Així i tot el mateix decret preveu que en cas que una determinada especialitat mèdica presenti moltes dificultats per ser coberta se’n podrà fer ús d’excempcions.
En definitiva, només defens l’acompliment de la llei i la igualtat de tots els ciutadans davant ella. Això no és polititzar res.
Una altra cosa és que critiqui la positura la PP al respecte. És el meur deure fer-ho. No seria coherent amb mí mateix i amb les persones que em varen votar si no ho fes.
Sempre voltes i voltes damunt al mateix tema. Quina llengua està discirminada?
Primer punt: estic farta d’anar a establiments a Menorca, i no poder emprar la meva pròpia llengua. Ja no demano que em contestin en català, però al manco que m’entenguin quan els parlo en català i si volen que em contestin en castellà.
Segon punt: molt més problemàtic el tema del Ib-Salut:
Per una banda, tenim molts de professionals de la salut que fa anys que exerceixen a l’illa i no hant fet cap esforç per apendre la nostra llengua ni els interessa. Aixó es un greuge comparatiu amb els professionals d’altres administracions.
També es cert que hi ha una manca de metges. Però aquests metges, segur que si anessin a exercir a E.E.U.U o Anglaterra, els mateixos farian cursets d’anglès abans de anar-se’n. Esta clar que el català es considerat una llengua de segona o tercera.
Absolutament d’acord amb tu, Cristina. En realitat tot és tan senzill com ho planteges. El problema no és el català, el problema és el PP que, de tot, en vol treure profit partidista sense el menor sentit de país i de respecte per la ciutadania.
Bones:
Primer de tot, gràcies per un altre article tan interessant encara que a la vegada trist.
Com molt bé dieu són temps difícils per sa nostra llengua i cultura i més que mai hem de fer pinya i està ben units.
Però es panorama és dessolador a tota Espanya, només fa falta veure el País Basc, Galicia, Catalunya…un cop ha caigut el País basc sa cosa pinta malament.
Així que més que mai ses coses s’han de fer bé, s’Estatut s’ha de redactar bé i especificar els nostros drets i deures en beneifici de sa nostra llengua, sino no tindrem cap força ni poder en vers gent com na Sra. Estaràs. Gent que només vol fer mal i destruir el patrimoni cultural mundial, ja que sa nostra cultura és un patrimoni d’interés mundial com qualsevol altre.
S’haurien de dixar de banda els poders i jocs polítics ja que es corre el perill de perdre tota una cultura i això no té preu, sobrepassa els seus límits i potestats.
Sra. Estaràs i gent des PP, ho diré clar i en català, prou de demagogia!
Salut!
Salut!
En això estem, Maria. A veure si entre tots…