Fa  uns dies comentava, a aquest mateix bloc, la meva assistència a l’Assemblea de l’Aliança Lliure Europea, a Barcelona.
El que no vaig explicar és que el dia anterior s’havia celebrat al mateix lloc una reunió plenària de l’EFAy, European Free Alliance Youth, és a dir la branca juvenil d’aquest partit d’àmbit europeu.
Precisament he titulat aquesta entrada “Sana enveja” no per l’enveja que em pugui produir, als meus gairebé cinquanta anys, la joventut dels participants (que també!) sinó el pensar que al meu temps, a l’edat que tenen aquests joves nacionalistes que confluïren a Barcelona des de tota Europa, una trobada d’aquestes característiques era impensable.
Diu el tòpic castellà, no sé si atribuïble a qualque autor en concret, que “cualquier tiempo pasado fue mejor”. La reunió d’aquests joves desmenteix llavors aquest frase tan pessimista i, per a mi, reaccionària.
S’està bastint, arreu de la vella Europa, un important moviment juvenil que reclama el reconeixement dels drets de les nacions sense estat, que batalla per preservar les seves llengües i cultures sovint amenaçades, que reclama polítiques progressistes des de la Unió Europea. Un moviment que ens assegura el futur.

Quan al centre de la foto, que us incloc al bloc, veig la Lucy Collier, mallorquina filla de pares anglesos, membre de l’executiva del PSM-Entesa Nacionalista, coordinadora de l’EFAy, me n’adon que el passat no fou millor, al contrari pens que les lluites del passat precisament ja estan donant ara els fruits.

• Un poc de tot
• Sense comentaris