Dijous dia 2 d’abril. Plenari extraordinari del Consell Social de la Llengua Catalana. És aprovat el Pla de Normalització Lingüística. Cap vot en contra de la cinquantena d’associacions que el conformen: sindicats, entitats cíviques, universitat, patronals, grups parlamentaris, consells insulars…
Abans, com a primer punt de l’ordre del dia, esmena a la totalitat del Partit Popular que ,en conseqüència, demana la retirada del Pla. Un únic vot a favor, el del mateix representant del Partit Popular.

El dia anterior un grup de metges es concentren tot demanant incomplir l’Estatut d’Autonomia i la llei que des del 1986 estableix que els ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears tenen dret a ser atesos, pels funcionaris públics, en la llengua oficial que escolleixin.

Uns dies abans la presidenta del Partit Popular intenta crear un conflicte lingüístic tot parlant, demagògicament, d’imposicions, de derogació de les mesures de normalització lingüística, etc.

Dos mons, però una sola realitat. La realitat d’una societat que ha viscut durant anys amb absoluta normalitat el lent –sovint massa- procés de recuperació del coneixement i ús social de la llengua catalana.  Dos mons. Un món dretà que intenta arreplegar vots i tòrcer voluntats des de l’enfrontament. Un altre món que senzillament fa el possible per dur a la pràctica el mandat estatutari:

“Les institucions de les Illes Balears garantiran l’ús
normal i oficial dels dos idiomes, prendran les mesures
necessàries per assegurar-ne el coneixement i crearan
les condicions que permetin arribar a la igualtat plena
de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de
les Illes Balears”.

Sortosament, els membres del Consell Social de la Llengua Catalana, òrgan de participació que en quatre anys el govern del Partit Popular no va reunir ni una sola vegada, han complert amb la seva tasca: proposar al govern un ample ventall de mesures a favor de la normalització de la llengua catalana que simplement volen “assegurar-ne el coneixement” i “arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans”.

Podrem llegir i sentir, llavors, malintencionades tergiversacions de la realitat, però la veritat és que el Consell Social de la Llengua Catalana, del qual m’honora ser-ne membre, representant el Grup Parlamentari Bloc i PSM-Verds, ha complert amb el seu deure, i ho ha fet amb excel•lència.

Malgrat el Partit Popular s’entesti a atacar la nostra llengua i a generar conflictes artificials, ara ens correspon a tots, els que senzillament volem una societat normal, mobilitzar-nos, amb una total serenor, perquè segueixi el camí encetat cap a una plena normalització del coneixement i l’ús de la llengua catalana.

• Un poc de tot
• Sense comentaris