Pot ser molts dels que visiten aquest bloc ja coneixeran que la Federació PSM-Entesa Nacionalista ha quedat exclosa de la coalició per a les eleccions europees anomenada “Europa dels Pobles-Els Verds”. Podria fer aquí una valoració política de les circumstàncies que han portat a aquest desenllaç, tal volta ho faci en comentaris posteriors. Avui em limitaré a reproduir una enumeració dels fets succeïts per mor que es conegui clarament quin ha estat el posicionament del PSM. Els fets parlen per sí mateixos. Em perdonareu l’extensió de l’escrit, però he optat per detallar el procés per mor d’assegurar-ne la claredat.
SEQÜÈNCIA DELS FETS
Des d’un primer moment la Federació PSM-Entesa Nacionalista va apostar, de cara a les properes eleccions europees, per configurar una gran coalició de partits nacionalistes de les diverses nacions immergides dins l’Estat Espanyol, en torn del partit d’àmbit europeu Aliança Lliure Europea, de la qual forma part el PSM-Entesa Nacionalista conjuntament amb ERC, BNG, EA….
En aquest sentit el PSM-Entesa Nacionalista llençà una crida pública el passat 21 de gener, alhora que adreçava escrits als diversos partits present a l’ALE en aquest mateixa línia.
Val a dir que la proposta va ser rebuda amb interès per totes aquestes forces polítiques, i entre d’altres contactes, Biel Barceló, Eduard Riudavets, Magí Moranta i Lucy Collier es reuniren, en nom de la Federació, a Barcelona el 13 de febrer, amb membres d’ERC (Joan Puigcercós, Joan Ridao, Joan Lladó…).
En aquesta reunió s’arribaren a uns acords ben explícits:
a) La voluntat d’ambdues parts de concórrer conjuntament a les eleccions europees.
b) La voluntat d’ambdues parts de concórrer conjuntament a les pròximes eleccions autonòmiques per la qual cosa s’havien d’establir fórmules de mútua col•laboració. Així es creà una comissió d’enllaç formada per Magí Moranta pel PSM i Marta Rovira, responsables de política internacional d’ERC.
Sense que els esmentats acords tinguessin temps de desenvolupar-se, i després de dues reunions amb els caps d’ERC-Illes on la tònica general foren les evasives, es celebrà l’Assemblea d’ERC-Illes que decidí signar un acord amb Entesa per Mallorca per a les eleccions europees excloent explícitament al PSM-Entesa Nacionalista.
Malgrat aquest primer trencament dels acords per part d’ERC, la Federació PSM-Entesa Nacionalista va seguir treballant amb la seva idea inicial de conformar una candidatura de partits nacionalistes. A l’Assemblea de l’ALE del 27i 28 de març, a Barcelona, es feren contactes en aquest sentit.
Posteriorment la Federació va rebre el suport, en roda de premsa celebrada a Palma el 3 d’abril, del partit basc Aralar, i també d’altres formacions com Bloque Nacionalista Galego i Chunta Aragonesista.
De resultes del posicionament d’aquests partits es va celebrar una segona reunió amb ERC, a Barcelona, el passat 6 d’abril. Per la Federació hi assistiren Biel Barceló, Eduard Riudavets i Magí Moranta, per ERC Joan Puigcercós, Joan Ridao i Joan Lladó. A aquesta reunió s’arribà a un segon acord més explícit amb el següent redactat consensuat entre les dues parts que, en la seva part substancial assenyalava:
1. “La Federació PSM-Entesa Nacionalista i Esquerra Republicana han treballat al llarg de la seva historia per confluir en projectes polítics comuns que s’han traduït en diversos acords electorals (Progressistes, BLOC per Mallorca, Eivissa pel Canvi, Unitat per les Illes).
2. Així la Federació PSM-Entesa Nacionalista acorda concórrer a les eleccions europees conjuntament amb ERC, i la resta de formacions polítiques que s’han sumat a la coalició, i manifesta la seva voluntat inequívoca de conformar una candidatura conjunta amb ERC per a les eleccions autonòmiques, candidatura oberta a altres forces polítiques del mateix àmbit ideològic. Del present acord se’n donarà trasllat a Entesa per Mallorca, Els Verds…
3. Conscients de la necessitat de seguir bastint un espai nacionalista consolidat a les Illes Balears, la Federació PSM-Entesa Nacionalista acorda establir fórmules estables de col•laboració amb ERC.”
Es va deixar per una reunió posterior el parlar d’altres temes: nom de la candidatura, lloc a ocupar a la llista electoral, finançament, etc.
Malgrat aquest acord explícit, des del primer moment ERC-Illes va intentar introduir modificacions. Així i tot es celebrà el passat dia 14 d’aquest mateix mes una reunió a Madrid de totes les forces polítiques susceptibles de formar part de la coalició. En aquesta reunió ERC i Entesa per Mallorca condicionaren la participació del PSM a que el seu representant anés en un lloc posterior de la llista electoral al de l’Entesa per Mallorca. Tant BNG, CHA, Aralar, EA com la Confederació del Verds, que també s’ha incorporat a la candidatura, donaren suport a la posició del PSM en el sentit de que al ser la força nacionalista més votada a les Illes Balears de cap manera havia d’anar en un lloc inferior al que ocupés Entesa per Mallorca. No s’arribà a cap acord.
Durant la setmana després de Pasqua en mantingueren diverses converses telefòniques i a Palma es celebrà una reunió, dijous dia 16, entre Biel Barceló i els secretaris generals d’ERC-Illes i Entesa per Mallorca. Tampoc s’arribà a cap acord.
El mateix dia al capvespre ERC i Entesa feren arribar un nou document d’exigències al PSM, tot sabent que aquest mateix dia el PSM-Mallorca celebrava el Consell Polític per ratificar el compromís acordat a Barcelona. A aquest document es trencava unilateralment l’acord consensuat i s’exigia perquè el PSM formés part de la coalició els següents compromisos:
a) Un compromís signat de concórrer conjuntament a les eleccions autonòmiques.
b) Un compromís signat que a les llistes electorals de les eleccions autonòmiques hi hagués un 50% de militants del PSM i un 50% de militants d’ERC i Entesa.
c) En el cas de que s’incorporés a la coalició alguna altra força política hauria de fer-se per consens de les dues parts i cedint-los llocs equitativament.
Així mateix es mantenia l’exigència de que el primer candidat de les Illes Balears a la llista europea fos d’Entesa per Mallorca.
El Consell Polític del PSM-Mallorca rebutjà per unanimitat aquestes condicions que suposaven un trencament dels acords anteriors i un clar xantatge.
El dia següent, divendres dia 17, Joan Puigcercós, de visita a Mallorca, confirmà telefònicament a Biel Barceló les condicions imposades per ERC-Illes, desdint-se així també dels acords entre les dues parts a que s’havia compromès a la reunió de Barcelona.
El dilluns dia 20 el Consell de Direcció Política del PSM-Menorca va decidir per unanimitat rebutjar el xantatge d’ERC-Entesa.
Dimarts dia 21, després d’una trucada de Joan Puigcercós a Biel Barceló, en la qual assegurà que estaven disposats a modificar les seves condicions, es celebrà una reunió entre PSM i ERC-Entesa. Si més no, però les paraules de Puigcercós es demostraren incertes per mor que ERC-Entes mantingueren el seu posicionament sens cap variació impossibilitant així qualsevol acord.
Dimecres 22, representant de la Federació PSM-Entesa Nacionalista es traslladaren a Madrid, a petició del BNG, a fi d’intentar “in extemis” arribar un acord tot superant les exigències de ERC-Entesa. Gràcies al suport de la resta de formacions polítiques (BNG, Aralar, etc,) s’acordà esgotar el temps fins al darrer moment a fi que ERC reconsiderés la seva posició. Aquest mateix dia el Consell Polític del PSM-Mallorca rebutjava les exigències d’ERC-Entesa però facultava al Secretariat per seguir negociant.
Dies 23 i 24 d’abril. Fins el darrer moment des del PSM s’intentà arribar a un acord. Dijous 23 es celebra a Palma roda de premsa, Biel Barceló i Eduard Riudavets, on es demana a ERC-Entesa que respectin els acords presos a Barcelona i s’anuncia que, malgrat se’ns exclogui de la coalició el PSM li donarà suport.
Fins el darrer moment, darrere hora de divendres, segueixen les converses. ERC es manté intransigent. El PSM queda exclòs de la coalició que des d’un primer moment preconitzà.
La intransigència, la mala voluntat, l’engany persistent d’ERC ha fet inviable que a les Illes es conformés una gran coalició nacionalista. De retruc ERC ha boicotejat, amb la seva actuació prepotent, qualsevol possibilitat que aquesta coalició es doni a les eleccions autonòmiques.
Per a més informació podeu visitar PSM-Entesa Nacionalista Menorca i PSM-Entesa Nacionalista Mallorca.
- Actualitat
- 11 comentaris
aaaaaaaai Eduard…Quan us adonareu que amb ERC no es pot fer res? Només cerquen el seu interés i com mantindres d’alt sa poltrona…És una gran pena perque amb el suport que té de la gent, si fessin pinya amb partits d’ideologies similars, com el vostre, es podrien fer moltes coses i es tindria força i poder davant dels grans..
PSM seguiu així, que no us rifin ni us vulguin comprar per quatre duros…
És difícil però sou els més coherents de tots!! ÀNIMS!!!!!!!!
Pot ser tens raó i hem pecat d’ingenus. Malauradament les coses han anat talment com tu ens dius. Esper que n’haguem après. Gràcies pel coratge que ens encomanes.
Em sent políticament decepcionat. No m’hauria imaginat mai un cop tan tan baix per part d’ERC. tanmateix estic orgullós del que ha fet el PSM. El PSM ha estat coherents i valent fins el final. No ens hem equivocat, hem dit amb claredat i amb bones maneres on volem ser, que volem fer amb qui volem anar. Hem perdut una batalla, però hem guanyat el debat, que és més important.
El PSM fet les coses amb més dignitat i coherència que mai. Aquest és el problema que s’ha trobat ERC i entesa.Ni les illes balears ni els països catalans es mereixen això
Endavant i moltes gràcies per la vostra constància. Teniu el suport de molts
Salut, Pau.
Gràcies per les teves paraules. Jo també estic convençut que el PSM ha fet el que havia de fer. Supòs que ERC es pensaria que a final acabaríem cedint. Estic satisfet que el sentiment acomplexat que alguns tenien respecte a ERC (la gran força nacionalista dels PPCC (?), etc) s’hagi acabat. A partir d’ara cadascú a caseva i…
I déu per tots”, els d’Erc que quedin a Catalunya i que no intentin conquerir aquestes illes que totes soletes sense el pare gran ja sabem organitzar-ne. Patètic lo d’ERC, bé que vols d’un partit que només pensa amb ells.
Gràcies per unes explicacions que ens eren absolutament necessàries a aquells que com jo, vam veure amb il·lusió una bona proposta per configurar una cadidatura coherent i potent de cara a les eleccions europees. Amb aquest escrit queda clar que això ha estat impossible i que el tactisme i la visió partidista s’ha imposat una vegada més. Comença a ser molt preocupant la visió estreta que segueix mostrant la direcció actual d’ERC en infinitat de temes. Visió que continuament mou aquest partit cap a decisions que fan molt poc per cohesionar i molt per fragmentar encara més un espai que necessita urgentment construir ponts i complicitats.
En pocs dies hem pogut veure aquesta cara més destructiva en el tema que ens ocupa i en la resposta que s’ha donat a l’exconseller Carretero, convidant-lo a sortir del partit i negant-se en rodó a debatre unes propostes que probablement són molt engrescadores per a una bona part d’un electorat al qual aquestes actituds erràtiques, tèrboles, de visió a curt termini han allunyat.
Pens que després del que ha passat heu pres la decisió correcta.Heu demostrat una claríssima voluntat d’acord i és una llàstima que altres ho hagin volgut interpretar com feblesa.
Esperem que la porta no estigui totalment tancada de cara a les pròximes eleccions autonòmiques, perquè seguirà sent important sumar tant com sigui possible, cosa que evidentment no vol dir que s’hagi de fer a qualsevol preu.
Enhorabona per la coherència i la dignitat que mostrau, ànims i endavant amb la bona feina.
Bon vespre, Àlmax.
Si t’he der ser sincer, malgrat estic decebut i disgustat, t’he de dir que no entenc de cap de les maneres l’estratègia -o la manca d’ella- que porta Esquerra.
Sembla que qualsevol dissidència, interna o externa, la perceben com una mena d’atac.
La veritat és que tot era tan senzill: una coalició encapçalada per ERC on hi hagués format part el PSM suposava un esforç conjunt per obtenir uns bons resultats que serien en favor del eurodiputat d’ERC!.
A més es creava un clima adequat, i el PSM em manifestava la seva voluntat inequívoca al respecte, per crear una candidatura nacionalista unitària a les autonòmiques.
Tot s’ha fet malbé. ERC, per mesquinesa, per prepotència, per curtor de mires…ja no ho sé…ha pretés humliar el PSM…i sempre hi ha un límit que, per dignitat, no es pot travessar. Què tenim ara? Una candidatura europea que a les Illes és més feble i una candidatura autònomica unitària ferida de mort.
No ho entenc, intent cercar-hi explicacions lògiques però no me’n surt. Crec que l’actuació d’ERC defuig la lògica…o jo no tinc suficient capacitat d’anàlisi. En tot cas així han anat les coses.
Gràcies pels ànims que em transmets.
Enhorabona, tenia molta por de que cedíssiu al xantatge. ERC ha demostrat quin paper li espera a Mallorca en els “seus” PP.CC; per això val més deixar-ho córrer. Com ex votant del PSM vos vull fer una reflexió: tal vegada ERC aporti 2000 vots al BLOC (d gent q s’abstíndria? o ni tan sols mil!), però fa que 10.000-12.000 vots (el meu i molts amics meus) se’n vagin cap al PSOE. La relació cost/benefici només els hi és favorable a ells, he sentit a dir q només aportaren el 5% del cost de la campanya electoral, i amb això han col·locat en Lladó i un fotimer de càrrecs en detriment de la gent q des d’un principi va voler fer BLOC. Per favor, enviau-los a pastar fang, així gent com jo es podrà tornar plantejar votar al PSM i al BLOC sense ERC
Pot ser només cal repetir les paraules que, sense cap problema, vaig dir en roda de premsa: “Pel 2011 el pacte amb ERC no tan sols és inviable sinó també indesitjable”.
Salutacions
Ai, Eduard! Que saps de poques coses! Hauries de demanar a Mateu Morro què va passar l’any 1987, i el 1993 i l’any 1995. Aniries més alerta amb el verb EXCLOURE. Hi ha documents que si no s’han fet públics és per evitar fer sang i donar peixet als enemics, cosa que no ens sabeu estalviar enguany cap vosaltres (ni Entesa ni ERC ni PSM).
D’altra banda, crec que no hauries “d’entendre” sinó de rebutjar expressions com “que ERC es quedi a Catalunya!”. Mira que els pessemeros només ho deis d’un partit català i mai dels espanyols. Quin és el sentit “nacionalista” d’un partit d’àmbit geogràfic “menorquí” o “mallorquí”? T’imagines un partit “nacionalista” de Segovia o d’Orleans?
Defenses aprofundir en les relacions amb EU. Doncs mira el diari de fa dos dies i veuràs la foto de Grosske presidint la inauguració de la FERIA DE ABRIL amb doblers públics! Això no us provoca urticària. Ni un comentari!
Finalment, creus que per pactar amb ERC havíeu d’anar a Barcelona? Heu repetit el ridícul històric que ja va fer Mateu Morro anant a pindolar fent el salt a la Federació d’ERC a les illes Balears i Pitiüses. Delatau una concepció patètica de la nació. ERC és un partit amb presència a tot l’àmbit nacional. El PSM té una concepció sucursalista espanyola. Amb un exemple ho entendràs (si ho vols entendre, és clar). Com així, per fer el pacte de govern actual, vàreu parlar amb Antich i amb Grosske i no vàreu anar a Madrid per parlar amb Zapatero i Llamazares? Jo t’ho diré: perquè donau per suposat que les Balears són una província espanyola i podíeu parlar amb els caps “regionals”. En canvi, amb ERC no voleu parlar amb els dirigents d’aquí, sinó que heu d’anar a Barcelona… perquè no considerau la catalanitat.
El PSM és una anomalia històrica. Com ho són ENE, Entesa per Mallorca i tantes altres formacions regionals o locals. Allò que cal és definir quina és la nació. Qui creu que és Menorca o Mallorca o, pitjor encara, les Balears, s’ho ha de fer mirar. Qui creu que és Catalunya, allò que ha de fer és definir el model. Un model federal? Perfecte! Si és aquest el model (i els catalans en tenim tradició històrica), cal definir els àmbits d’actuació. Així es podrà treballar en comú i no repetir espectacles com el d’enguany (ep, i el de 1987 i el de 1993 quan el PSM VA VETAR I EXCLOURE ERC!).
Queixant-vos no sortireu del cercle tancat on us heu ficat històricament.
Em sap greu, però t’he de recomanar la lectura de Joan Oliver, Pere Quart: …i una pàtria tan petita, que la somio completa! Tot el demés és fer provincianisme espanyol i el joc a l’esquarterament dels PPCC!
Ah! M’oblidava dir-te que no faig comptes votar. De fet, ara mateix, no votaria ni a Barcelona. ERC es va passar anys criticant CiU per no plantar-se davant Madrid i quan tenia la clau dels pressuposts (amb 8 diputats) es va abaixar els calçonets i encara mostren el cul. La seva ineficàcia és garantia de fracàs. T’ho dic per evitar que tu o qualque lector pugui creure que som jutge i part. Crec que necessitam una catarsi i que tot allò que durant els darrers 35 ha certificat la inoperància sigui eradicat. Cal construir un nou projecte nacional i prescindir de les marques localistes.
Bé, Nacionalista Complet, t’agraesc que, sabent tant de tot, escriguis un comentari per alliçonar-me. Només un parell de precisions per acompletar el teu nacionalisme i la teva saviesa:
* No defens aprofundir les relacions amb EU. Hauries de saber que a Menorca no n’hi tenim cap de relació.
* No sé qui ets ni quinna edat tens, però jo fa molts i molts anys que vaig començar a llegir Pere Quart.
* Respecte a això de l’anomalia històrica que és el PSM: una anomalia històrica que fa més de trenta anys que lluita per la nostra terra, la nostra llengua i cultura. M’agraden aquesta mena d’anomalies històriques.
* Sobre el verb excloure: em permetràs que usi el verbs que em rotin. ERC ha vetat i exclòs el PSM de la candidatura europea, la resta són vuits i nous i cartes que no lliguen.
* Sobre els Països Catalans. Menorca, Mallorca, Eivissa…hi formen part i ningú, ningú ens ha de venir a dir com i de quina manera.
* D’acord amb la catarsi. Qui comença?
* Un projecte nacional. El meu projecte nacional comença per Menorca. Només es defuig el centralisme respectant les realitats nacionals dels diversos països, i això per res és localisme. És simplement sentiment de pàtria i negació a qualsevol mena de supeditació.
* Jo sí aniré a votar.
* Respecte a ERC. Pot ser un dia s’hi podrà parlar. Quan hagi superat el complex de “nou ric” que el porta al mensypreu i a l’atac de tot allò que no és reverència.
En tot cas et repetesc que gràcies per dedicar part del teu temps a il•lustrar-me.