Comentaris a: ELECCIONS EUROPEES I LA POLÍTICA DEL XANTATGE

Per: Eduard Riudavets

Eduard Riudavets — Sun, 03 May 2009 15:35:09 +0000

Bé, Nacionalista Complet, t’agraesc que, sabent tant de tot, escriguis un comentari per alliçonar-me. Només un parell de precisions per acompletar el teu nacionalisme i la teva saviesa:
* No defens aprofundir les relacions amb EU. Hauries de saber que a Menorca no n’hi tenim cap de relació.
* No sé qui ets ni quinna edat tens, però jo fa molts i molts anys que vaig començar a llegir Pere Quart.
* Respecte a això de l’anomalia històrica que és el PSM: una anomalia històrica que fa més de trenta anys que lluita per la nostra terra, la nostra llengua i cultura. M’agraden aquesta mena d’anomalies històriques.
* Sobre el verb excloure: em permetràs que usi el verbs que em rotin. ERC ha vetat i exclòs el PSM de la candidatura europea, la resta són vuits i nous i cartes que no lliguen.
* Sobre els Països Catalans. Menorca, Mallorca, Eivissa…hi formen part i ningú, ningú ens ha de venir a dir com i de quina manera.
* D’acord amb la catarsi. Qui comença?
* Un projecte nacional. El meu projecte nacional comença per Menorca. Només es defuig el centralisme respectant les realitats nacionals dels diversos països, i això per res és localisme. És simplement sentiment de pàtria i negació a qualsevol mena de supeditació.
* Jo sí aniré a votar.
* Respecte a ERC. Pot ser un dia s’hi podrà parlar. Quan hagi superat el complex de “nou ric” que el porta al mensypreu i a l’atac de tot allò que no és reverència.

En tot cas et repetesc que gràcies per dedicar part del teu temps a il•lustrar-me.

Per: Nacionalista complet

Nacionalista complet — Sun, 03 May 2009 14:08:05 +0000

Ai, Eduard! Que saps de poques coses! Hauries de demanar a Mateu Morro què va passar l’any 1987, i el 1993 i l’any 1995. Aniries més alerta amb el verb EXCLOURE. Hi ha documents que si no s’han fet públics és per evitar fer sang i donar peixet als enemics, cosa que no ens sabeu estalviar enguany cap vosaltres (ni Entesa ni ERC ni PSM).
D’altra banda, crec que no hauries “d’entendre” sinó de rebutjar expressions com “que ERC es quedi a Catalunya!”. Mira que els pessemeros només ho deis d’un partit català i mai dels espanyols. Quin és el sentit “nacionalista” d’un partit d’àmbit geogràfic “menorquí” o “mallorquí”? T’imagines un partit “nacionalista” de Segovia o d’Orleans?
Defenses aprofundir en les relacions amb EU. Doncs mira el diari de fa dos dies i veuràs la foto de Grosske presidint la inauguració de la FERIA DE ABRIL amb doblers públics! Això no us provoca urticària. Ni un comentari!
Finalment, creus que per pactar amb ERC havíeu d’anar a Barcelona? Heu repetit el ridícul històric que ja va fer Mateu Morro anant a pindolar fent el salt a la Federació d’ERC a les illes Balears i Pitiüses. Delatau una concepció patètica de la nació. ERC és un partit amb presència a tot l’àmbit nacional. El PSM té una concepció sucursalista espanyola. Amb un exemple ho entendràs (si ho vols entendre, és clar). Com així, per fer el pacte de govern actual, vàreu parlar amb Antich i amb Grosske i no vàreu anar a Madrid per parlar amb Zapatero i Llamazares? Jo t’ho diré: perquè donau per suposat que les Balears són una província espanyola i podíeu parlar amb els caps “regionals”. En canvi, amb ERC no voleu parlar amb els dirigents d’aquí, sinó que heu d’anar a Barcelona… perquè no considerau la catalanitat.
El PSM és una anomalia històrica. Com ho són ENE, Entesa per Mallorca i tantes altres formacions regionals o locals. Allò que cal és definir quina és la nació. Qui creu que és Menorca o Mallorca o, pitjor encara, les Balears, s’ho ha de fer mirar. Qui creu que és Catalunya, allò que ha de fer és definir el model. Un model federal? Perfecte! Si és aquest el model (i els catalans en tenim tradició històrica), cal definir els àmbits d’actuació. Així es podrà treballar en comú i no repetir espectacles com el d’enguany (ep, i el de 1987 i el de 1993 quan el PSM VA VETAR I EXCLOURE ERC!).
Queixant-vos no sortireu del cercle tancat on us heu ficat històricament.
Em sap greu, però t’he de recomanar la lectura de Joan Oliver, Pere Quart: …i una pàtria tan petita, que la somio completa! Tot el demés és fer provincianisme espanyol i el joc a l’esquarterament dels PPCC!

Ah! M’oblidava dir-te que no faig comptes votar. De fet, ara mateix, no votaria ni a Barcelona. ERC es va passar anys criticant CiU per no plantar-se davant Madrid i quan tenia la clau dels pressuposts (amb 8 diputats) es va abaixar els calçonets i encara mostren el cul. La seva ineficàcia és garantia de fracàs. T’ho dic per evitar que tu o qualque lector pugui creure que som jutge i part. Crec que necessitam una catarsi i que tot allò que durant els darrers 35 ha certificat la inoperància sigui eradicat. Cal construir un nou projecte nacional i prescindir de les marques localistes.

Per: Eduard Riudavets

Eduard Riudavets — Wed, 29 Apr 2009 14:51:38 +0000

Pot ser només cal repetir les paraules que, sense cap problema, vaig dir en roda de premsa: “Pel 2011 el pacte amb ERC no tan sols és inviable sinó també indesitjable”.

Salutacions

Per: exvotant

exvotant — Tue, 28 Apr 2009 09:23:40 +0000

Enhorabona, tenia molta por de que cedíssiu al xantatge. ERC ha demostrat quin paper li espera a Mallorca en els “seus” PP.CC; per això val més deixar-ho córrer. Com ex votant del PSM vos vull fer una reflexió: tal vegada ERC aporti 2000 vots al BLOC (d gent q s’abstíndria? o ni tan sols mil!), però fa que 10.000-12.000 vots (el meu i molts amics meus) se’n vagin cap al PSOE. La relació cost/benefici només els hi és favorable a ells, he sentit a dir q només aportaren el 5% del cost de la campanya electoral, i amb això han col·locat en Lladó i un fotimer de càrrecs en detriment de la gent q des d’un principi va voler fer BLOC. Per favor, enviau-los a pastar fang, així gent com jo es podrà tornar plantejar votar al PSM i al BLOC sense ERC

Per: Eduard Riudavets

Eduard Riudavets — Sat, 25 Apr 2009 19:18:23 +0000

Bon vespre, Àlmax.

Si t’he der ser sincer, malgrat estic decebut i disgustat, t’he de dir que no entenc de cap de les maneres l’estratègia -o la manca d’ella- que porta Esquerra.
Sembla que qualsevol dissidència, interna o externa, la perceben com una mena d’atac.
La veritat és que tot era tan senzill: una coalició encapçalada per ERC on hi hagués format part el PSM suposava un esforç conjunt per obtenir uns bons resultats que serien en favor del eurodiputat d’ERC!.
A més es creava un clima adequat, i el PSM em manifestava la seva voluntat inequívoca al respecte, per crear una candidatura nacionalista unitària a les autonòmiques.
Tot s’ha fet malbé. ERC, per mesquinesa, per prepotència, per curtor de mires…ja no ho sé…ha pretés humliar el PSM…i sempre hi ha un límit que, per dignitat, no es pot travessar. Què tenim ara? Una candidatura europea que a les Illes és més feble i una candidatura autònomica unitària ferida de mort.
No ho entenc, intent cercar-hi explicacions lògiques però no me’n surt. Crec que l’actuació d’ERC defuig la lògica…o jo no tinc suficient capacitat d’anàlisi. En tot cas així han anat les coses.
Gràcies pels ànims que em transmets.

Per: Àlmax

Àlmax — Sat, 25 Apr 2009 19:04:33 +0000

Gràcies per unes explicacions que ens eren absolutament necessàries a aquells que com jo, vam veure amb il·lusió una bona proposta per configurar una cadidatura coherent i potent de cara a les eleccions europees. Amb aquest escrit queda clar que això ha estat impossible i que el tactisme i la visió partidista s’ha imposat una vegada més. Comença a ser molt preocupant la visió estreta que segueix mostrant la direcció actual d’ERC en infinitat de temes. Visió que continuament mou aquest partit cap a decisions que fan molt poc per cohesionar i molt per fragmentar encara més un espai que necessita urgentment construir ponts i complicitats.
En pocs dies hem pogut veure aquesta cara més destructiva en el tema que ens ocupa i en la resposta que s’ha donat a l’exconseller Carretero, convidant-lo a sortir del partit i negant-se en rodó a debatre unes propostes que probablement són molt engrescadores per a una bona part d’un electorat al qual aquestes actituds erràtiques, tèrboles, de visió a curt termini han allunyat.
Pens que després del que ha passat heu pres la decisió correcta.Heu demostrat una claríssima voluntat d’acord i és una llàstima que altres ho hagin volgut interpretar com feblesa.
Esperem que la porta no estigui totalment tancada de cara a les pròximes eleccions autonòmiques, perquè seguirà sent important sumar tant com sigui possible, cosa que evidentment no vol dir que s’hagi de fer a qualsevol preu.
Enhorabona per la coherència i la dignitat que mostrau, ànims i endavant amb la bona feina.

Per: pere

pere — Sat, 25 Apr 2009 14:49:10 +0000

I déu per tots”, els d’Erc que quedin a Catalunya i que no intentin conquerir aquestes illes que totes soletes sense el pare gran ja sabem organitzar-ne. Patètic lo d’ERC, bé que vols d’un partit que només pensa amb ells.

Per: Eduard Riudavets

Eduard Riudavets — Sat, 25 Apr 2009 12:40:27 +0000

Salut, Pau.
Gràcies per les teves paraules. Jo també estic convençut que el PSM ha fet el que havia de fer. Supòs que ERC es pensaria que a final acabaríem cedint. Estic satisfet que el sentiment acomplexat que alguns tenien respecte a ERC (la gran força nacionalista dels PPCC (?), etc) s’hagi acabat. A partir d’ara cadascú a caseva i…

Per: pau

pau — Sat, 25 Apr 2009 09:59:56 +0000

Em sent políticament decepcionat. No m’hauria imaginat mai un cop tan tan baix per part d’ERC. tanmateix estic orgullós del que ha fet el PSM. El PSM ha estat coherents i valent fins el final. No ens hem equivocat, hem dit amb claredat i amb bones maneres on volem ser, que volem fer amb qui volem anar. Hem perdut una batalla, però hem guanyat el debat, que és més important.

El PSM fet les coses amb més dignitat i coherència que mai. Aquest és el problema que s’ha trobat ERC i entesa.Ni les illes balears ni els països catalans es mereixen això

Endavant i moltes gràcies per la vostra constància. Teniu el suport de molts

Per: Eduard Riudavets

Eduard Riudavets — Sat, 25 Apr 2009 08:24:15 +0000

Pot ser tens raó i hem pecat d’ingenus. Malauradament les coses han anat talment com tu ens dius. Esper que n’haguem après. Gràcies pel coratge que ens encomanes.