El passat vint-i-un d’abril a la sessió plenària del Parlament de les Illes Balears, es va debatre i , per sort, es va rebutjar gairebé íntegrament, una moció del Partit Popular referida a política lingüística.
La moció constava de catorze punts, dotze dels quals suposaven una acurada planificació de una política de “solució final” per a la llengua catalana.
Això sí, el llenguatge que el portaveu popular utilitzà fou d’allò més suau, un seguit de figures retòriques que només intentaven emmascarar la intencionalitat real. El mateix text de la moció anava farcit d’expressions i mots summament endolcits que ens donen idea de fins on pot arribar la perversió del llenguatge. Així per justificar tot un rosari de mesures contràries a la normalització lingüística s’argumentava a favor de la “convivència”, la “llibertat”, la “diversitat”, la “participació”…
Sens dubtes, res de nou. Malgrat la pell d’ovella no van poder amagar les urpes del llop. Gairebé totes les propostes del Partit Popular pretenien forçar un retrocés en el coneixement i l’ús de la llengua catalana en tots el àmbits de la nostra societat: derogació de legislació, revocació del pla de normalització lingüística, etc.
No perdre el temps enumerant i analitzant una a una aquestes propostes. Més val fer-ne una reflexió general. És òbvia l’actual estratègia del Partit Popular. Intenten crear artificialment un conflicte social, fins ara inexistent, am la única intenció de fidelitzar el seu electorat. Per això, en contraposició a les paraules de mel i sucre que utilitzen per defensar les seves positures, quan es refereixen a la política lingüística del Govern de les Illes Balears n’empren d’altres ben diferents: discriminació, imposició, intervencionisme, coerció…
L’escenari, llavors, ja està clarament dibuixat. La finalitat del Partit Popular, ni que sigui des de la més barroera de les mentides, és provocar una confrontació social. Sincerament, només puc dir que ho consider penós i lamentable. És trist i fastigós que el major partit de la nostra terra tengui com a eix estratègic l’eliminació, l’extermini de la llengua pròpia. El Partit Popular ha encetat un camí perillós, un camí que , per les seves ànsies de poder, pot acabar amb una divisió social de difícil solució. Davant aquesta manera irresponsable de fer política, no citaré a cap intel•lectual defensor de la llengua catalana, al contrari.

“Va ser bo no tenir en aquell moment una majoria suficient,
perquè si l’haguéssim tinguda açò ens hauria duit a prendre
mesures que segurament haguessin creat la guerra lingüística
que jo no volia de cap manera”

Són paraules de Gabriel Cañellas, expresident del Govern de les Illes Balears i del Partit Popular. Qui ens havia de dir que arribaria el dia que enyoraríem el seny del Sr. Cañellas?

• Actualitat
• 2 comentaris