Opinió | Joan Melià
De 6.400 euros, ni un
Havia decidit descansar una temporada de fer articles setmanals, però, mirau per on, dimarts vaig rebre un estímul de 6.400 euros per a continuar. Una publicació diària (la de sempre) treia en portada, i hi dedicava una pàgina interior, que Salut, per una auditoria sobre el català, havia pagat 6.400 euros a l’exdirector general de Política Lingüística (a dins quedava clar, amb llinatge i nom, que era jo). En principi, a qualsevol el podria sorprendre la dimensió que donaven a la notícia (si no fos que s’hi volia fer entendre que hi havia delicte), perquè, realment, no són gaire doblers per un estudi d’aquests i, d’altra banda, no sé què deu tenir d’estrany que encarreguin a un professor de la UIB un estudi sobre un tema de la seva especialitat; no som el primer ni seré el darrer. ¿No em deu invalidar de per vida per a fer feines pròpies de la meva especialitat haver estat director general ni que ho fos de l’àrea més relacionada amb aquesta especialitat? Crec que seria més noticiable i estrany, per exemple, que m’haguessin encarregat un estudi de carreteres o de recursos hidràulics.

Per això, a mi encara em va sorprendre més. A la UIB faig part, i el coordín, del Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears , els membres del qual, per separat o en grups, feim activitats de recerca. D’IB-Salut ens demanaren si podíem fer un estudi sobre la situació lingüística a la Sanitat Pública de les Balears. Vàrem vehicular aquesta petició, com se sol fer sempre, a través de la Fundació Universitat-Empresa, que és d’on fan la gestió administrativa, i l’acceptació de l’encàrrec per part de la UIB la signen l’investigador responsable i la rectora. Del pressupost de la comanda (8.000 euros, en aquest cas), el 20% es destina a despeses generals de la FUEIB i la UIB, i la resta, que també es gestiona des de la FUEIB, s’usa per pagar les despeses de la recerca, que són els 6.400 que la notícia deia que jo havia cobrat. Aquestes despeses poden ser diverses: materials, desplaçaments, cost de becaris o col·laboradors que es contracten, honoraris dels investigadors, etc.

I resulta que per la meva feina d’aquest treball, a pesar del que diu la notícia i que hauria estat legítim fer-ho, no he cobrat ni un euro, la despesa s’ha fet pràcticament tota per pagar els col·laboradors que feren feina de camp. Segons la FUEIB, a dia d’avui, i des del 13 de març (el darrer dia que es va fer un pagament), el saldo pendent d’executar del projecte és de 320 euros; tot i que encara queden algunes despeses menors a liquidar. Potser qualcú no entengui per què hi ha gent que, de vegades, accepta fer feines sense cobrar. En aquest cas, entenc que la meva feina a la universitat, a part de docència, també implica activitat investigadora i per això podem fer feina amb aquestes condicions, que ens permeten tenir recursos per a recerca en el nostre àmbit.

Des d’aquestes columnes, en altres ocasions he fet referència a la facilitat i lleugeresa amb què hi ha persones i mitjans que manipulen la realitat, i, en aquesta ocasió, jo n’he estat l’objecte. Una amiga m’ha recordat que a Doubt (”La duda”, en la versió castellana) el protagonista, recorrent a una metàfora prou coneguda en ambients religiosos, diu que calumniar és com pujar al terrat, buidar les plomes d’un coixí i esperar que el vent les escampi; si llavors vols esmenar el mal, mai no arribes a arreplegar totes les plomes dispersades pel vent. Imaginau-vos què passa quan no hi ha ni aquesta voluntat; és perdre el temps demanar a qui les ha buidades que les arreplegui.

(Aquest article de Joan Melià va ser publicat a Diari de Balears).

• Actualitat
• Sense comentaris

Dijous dia 2 d’abril. Plenari extraordinari del Consell Social de la Llengua Catalana. És aprovat el Pla de Normalització Lingüística. Cap vot en contra de la cinquantena d’associacions que el conformen: sindicats, entitats cíviques, universitat, patronals, grups parlamentaris, consells insulars…
Abans, com a primer punt de l’ordre del dia, esmena a la totalitat del Partit Popular que ,en conseqüència, demana la retirada del Pla. Un únic vot a favor, el del mateix representant del Partit Popular.

El dia anterior un grup de metges es concentren tot demanant incomplir l’Estatut d’Autonomia i la llei que des del 1986 estableix que els ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears tenen dret a ser atesos, pels funcionaris públics, en la llengua oficial que escolleixin.

Uns dies abans la presidenta del Partit Popular intenta crear un conflicte lingüístic tot parlant, demagògicament, d’imposicions, de derogació de les mesures de normalització lingüística, etc.

Dos mons, però una sola realitat. La realitat d’una societat que ha viscut durant anys amb absoluta normalitat el lent –sovint massa- procés de recuperació del coneixement i ús social de la llengua catalana.  Dos mons. Un món dretà que intenta arreplegar vots i tòrcer voluntats des de l’enfrontament. Un altre món que senzillament fa el possible per dur a la pràctica el mandat estatutari:

“Les institucions de les Illes Balears garantiran l’ús
normal i oficial dels dos idiomes, prendran les mesures
necessàries per assegurar-ne el coneixement i crearan
les condicions que permetin arribar a la igualtat plena
de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de
les Illes Balears”.

Sortosament, els membres del Consell Social de la Llengua Catalana, òrgan de participació que en quatre anys el govern del Partit Popular no va reunir ni una sola vegada, han complert amb la seva tasca: proposar al govern un ample ventall de mesures a favor de la normalització de la llengua catalana que simplement volen “assegurar-ne el coneixement” i “arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans”.

Podrem llegir i sentir, llavors, malintencionades tergiversacions de la realitat, però la veritat és que el Consell Social de la Llengua Catalana, del qual m’honora ser-ne membre, representant el Grup Parlamentari Bloc i PSM-Verds, ha complert amb el seu deure, i ho ha fet amb excel•lència.

Malgrat el Partit Popular s’entesti a atacar la nostra llengua i a generar conflictes artificials, ara ens correspon a tots, els que senzillament volem una societat normal, mobilitzar-nos, amb una total serenor, perquè segueixi el camí encetat cap a una plena normalització del coneixement i l’ús de la llengua catalana.

• Un poc de tot
• Sense comentaris

Pel seu interès, degut al debat que s’ha generat els darrers dies, he cregut oportú reproduir al bloc un article signat per la Junta de Govern de l’Acadèmia Mèdica Balear que consider força aclaridor.

S’han produït els darrers dies un grapat d’informacions i notícies al voltant de la llengua catalana i l’assistència sanitària a la nostra comunitat autònoma. La junta de govern de l’Acadèmia Mèdica Balear ha trobat convenient fer pública la seva opinió sobre la situació plantejada pel decret de la Conselleria de Salut de les Illes Balears que regula l’accés a la funció pública dels professionals sanitaris.

1. El decret és un desenvolupament a l’àmbit de la sanitat de la Llei de Normalització Lingüística aprovada pel Parlament de les Illes Baleares fa dues dècades.

2. La Conselleria de Salut, de manera extraordinàriament moderada, ha rebaixat els requisits existents per a la resta de funcionaris de la nostra comunitat autònoma. Els professionals sanitaris que no puguin acreditar els coneixements mínims de llengua catalana que s’exigeixen, després d’aprovar les oposicions disposaran de dos anys per a adquirir-los i, mitjançant una resolució, s’assegura que aquesta mesura es mantindrà durant un període de tres anys. El decret fixa altres exempcions i promou la realització de cursos de llengua catalana per a tot el personal dels serveis de salut.

3. La resposta d’algunes associacions sindicals, en forma de manifestacions i declaracions, han pogut donar a entendre a l’opinió pública que aquests requisits anaven en contra de la qualitat de la futura assistència sanitària o de la presència a l’Illa de professionals preparats.

4. L’Acadèmia Mèdica Balear, des de fa 40 anys, utilitzant el català com a llengua vehicular en la majoria de casos, organitza anualment prop d’un centenar d’activitats científiques de formació continuada, indispensable en la nostra feina. Els membres d’aquesta junta de govern, com recomanen els estatuts, no ocupen càrrecs als partits polítics ni als col·legis professionals. Les activitats de l’acadèmia han trobat un excel·lent ressò entre els professionals de la salut, de manera que avui són 900 els socis de l’acadèmia, associats tots de manera voluntària, la pràctica totalitat dels quals fan feina a la salut pública de les Illes. A més dels socis, un amplíssim nombre de professionals sanitaris, com a docents o com a alumnes, han passat o passaran per les activitats científiques de l’acadèmia. De cap de les maneres, no podem creure que aquest nombrós grup de professionals qualificats i responsables de l’assistència sanitària abandonin la sanitat pública de les Illes per uns mínims requisits de coneixement de la llengua catalana als professionals que en un futur s’incorporin a la funció pública de les Illes Balears.

5. Respectant una qüestió tan fonamental com és l’expressió lliure de posicionaments contraposats, la nostra institució dóna suport de manera clara a la feina de normalització i a totes les passes fetes endavant per dur-la a terme, també a l’àmbit de la sanitat pública. I, de manera especial, vol manifestar la seva petició de prudència per tal que determinats conflictes no es presentin a l’opinió pública de manera esbiaixada. El català, llengua oficial a les Illes, no representa ni representarà en un futur cap problema per a l’atenció de qualitat prestada als únics destinataris de la feina sanitària, els malalts; en aquest cas dels malalts que han nascut o han decidit viure a la nostra comunitat.

Podeu trobar l’article al Diari de Balears.

 

• Actualitat
• Sense comentaris