Des de fa dies s’està anunciant , a Mallorca, una manifestació en contra de la llengua catalana, a hores d’ara estarà a punt de començar (o segons quan ho llegíssiu ja haurà acabat…).

Sens dubtes tothom té dret a manifestar-se per la causa que cregui oportuna, i malgrat el fàstic que em provoquen els personatges que hi ha rere aquesta convocatòria no gastaré un segon en analitzar les seves positures ni tan sols per criticar-les.

En canvi sí vull parlar del Partit Popular que s’ha adherit a aquesta manifestació. Durant anys he sentit des de la tribuna parlamentària els portaveus d’aquest partit dient que ells no qüestionaven la unitat de la llengua catalana i que la seva intenció era defensar la nostra llengua encara que fos d’altres maneres que no les proposades pels partits progressistes en general i pel PSM en especial.

Tots érem ben conscients que només es tractava de pura retòrica per emmascarar les seves intencions últimes d’extermini de la llengua catalana com a vehicle d’expressió normalitzat.

Si més no ara van una passa més enllà. També el Partit Popular se’n venta d’haver impulsat la reforma de l’Estatut d’Autonomia, se n’omplen la boca, per atacar el Govern de Progrés, de l’acompliment de l’Estatut, etc.

Desvetllem llavors, una vegada més la doble moral del Partit Popular. Vet aquí l’ideari del grup convocant de la manifestació extret textualment de la seva pròpia pàgina web. Grup al que ara el PP dóna suport tot adherint-se a l’esmentada manifestació.

“Hem de recordar que dins ets Estatuts d’Autonomia de ses comunidates amb dues llengos, dins sa nostra Espanya plural, se reconeix sa co-oficialidat de ses llengos regionals juntament amb sa llengo comú de sa Nació Espanyola, que segons sa Constitució de 1978, ès es castellà; com ès es cas de s’Estatut d’Autonomia de sa Comunidat Valenciana que reconeix com a llengo cooficial es valenciano, quand, segons ets “uniformisadors” de s’unidat llingüística des català tendria que anomenar-se “català”, que ès como s’ha denominat absurdamente an es balear dins s’insultant Estatut d’Autonomia de ses Illes Balears”

Així mateix en un altre lloc es deixa ben clar, també textualment, que:

“Las lenguas de Baleares son dos; el mallorquín, menorquín , ibicenco y payés (en Formentera) –que forman la legua balear- y el castellano o español…”

No cal afegir-hi gaire cosa més. És evident que el Partit Popular ha decidit anar en companyia de vampirs, o tal volta  ja s’hi ha convertit ell també?. Caldran moltes cabeces d’alls.

• Actualitat
• 5 comentaris

Dos dels temes que, arran del debat sobre el “Estado de la Nación” (?), han causat més enrenou són els anuncis fets pel president Rodríguez Zapatero referents als ajuts directes per a la compra de cotxes per una part i per l’altra la promesa d’ordinadors portàtils per a tots els alumnes de cinquè de primària.

Pel que fa a les subvencions a la compra d’automòbils no entraré ara en la justícia d’una mesura d’aquestes característiques, malgrat tinc els meus dubtes que sigui gaire equitatiu donar la mateixa quantitat a aquell que adquireix el seu tercer vehicle i pot pagar-lo en efectiu que a l’altre que necessita un pla de finançament a deu anys per poder sufragar-lo. Però, com ja he dit, no analitzaré ara aquesta qüestió, ni tampoc entraré en el contrasentit que suposa apostar pel transport públic i alhora incentivar l’adquisició de vehicles privats. Donaré per bo, que ja és molt donar, que aquests ajuts directes són necessaris per reactivar aquest sector econòmic. Donem-ho, fent un esforç, per bo.

Ara bé allò que no és admissible, no ja des d’una perspectiva nacionalista sinó des del simple respecte a l’estat autonòmic, és que aquest anunci d’ajuts per part del Govern Central vingués acompanyat d’una mena d’imposició vetllada a les Comunitats Autònomes perquè fessin el mateix.

És clar que el Sr. Rodríguez Zapatero no obliga a les Comunitats Autònomes a complementar econòmicament els fons estatals aportats per l’Estat, al manco no directament, però si les condiciona, les posa en una situació compromesa que, a la pràctica, sí les força a sumar-s’hi. Per a mi això és intolerable.

Quin dret té el president del Govern Central a posar les Comunitats Autònomes en aquest dilema?. Què hagués passat si el Govern de les Illes Balears no s’hagués afegit a aquesta fórmula, com sembla era la seva intenció inicial?. Idò, que sense cap mena de justificació hagués hagut de suportar la pressió de concessionaris i possible compradors. I per una decisió en la que el Govern de les Illes Balears no havia estat ni tan sols consultat.

A més, per què aquests ajuts a la compra de cotxes i no a la compra de sabates, mobles, bijuteria, productes agraris?  És a dir producció pròpia de les Illes Balears i no aliena, perquè recordem que a la nostra terra no es produeix ni un sol cotxe.  Malauradament, el Govern de les Illes Balears no ha tingut altre remei que acceptar complementar, amb fons propis, els ajuts promesos pel Sr. Rodríguez Zapatero, però per sort ha engegat paral•lelament un Pla de Reactivació Industrial  per donar suport a la “nostra” indústria.

Però per a mi el fons de la qüestió, es miri per on es miri, és que l’anunci del Sr. Rodríguez Zapatero suposa una clara i absoluta ingerència en la política pròpia de les Comunitats Autònomes. Un menyspreu flagrant de l’arquitectura institucional d’allò que s’ha anomenat “estat de les autonomies”, i pel que respecte a les Illes Balears una imposició disfressada que tindrà com a conseqüència un augment inevitable del deute públic, ja desbordat per la gestió malbaratadora i catastròfica del Govern Matas, mentre la reforma del sistema de finançament s’ajorna una i altra vegada i es perpetua l’espoli fiscal que endèmicament patim.

En resum, i com va dir un diputat al Parlament, aquest anunci del president Zapatero equival a aquell acudit ben conegut de “jo convid però paga tú”. Una llàstima.

Però, per si això no bastava, quelcom similar passa amb la promesa dels ordinadors portàtils per a tots els alumnes de cinquè de primària. Pel que assembla aquests hauran de ser pagats, ni que sigui parcialment, a càrrec dels pressuposts de les Comunitats Autònomes.

Sincerament, les Illes Balears encara sofreixen les conseqüències d’un traspàs de les competències educatives amb una insuficient dotació econòmica –gràcies al poc seny, la frivolitat i la manca de capacitat del Partit Popular que així ho acceptà- i no estem en condicions d’assumir aquesta despesa ni planificada ni pressupostada. És una absoluta vergonya que en lloc de compensar-nos per la manca de dotació econòmica ara se’ns vulgui forçar a fer una despesa per a la que no estem preparats. És, a més, una evident vulneració de la potestat d’autogovern que ens confereix el nostre Estatut d’Autonomia.

En definitiva, que el president del Govern Central faci els anuncis que cregui convenients, que prometi allò que trobi oportú, però sempre en el marc de les seves competències i amb els doblers dels seus pressuposts. Una altra cosa és vendre fum, i un fum que ni tan sols és seu

• Actualitat
• 2 comentaris

He llegit un excel•lent comentari de Maite Salord, al seu bloc, titul•lat “Sastre” I que analitza el procés inquisitorial patit per la candidatura Iniciativa Internacionalista a l’hora de poder presentar-se a les eleccions europees.
No hi ha ni que dir que estic absolutament d’acord amb allò que ens exposa na Maite. No és d’això del que vull, però, parlar.
Tot just al començament del comentari hi podem llegir: “no podem escollir el cap de l’estat, no tenim dret a decidir què volem ser com a poble, no podem criticar la monarquia”. Aquestes paraules m’han portat al cap un dels primers debats que es produïren al plenari del Parlament durant aquesta legislatura. El Partit Popular havia presentat una proposició no de llei “en defensa de la monarquia parlamentària i els símbols constitucionals”. Defensada pel llavors diputat, Joan Huguet, pretenia que el Parlament de les Illes Balears aprovés, textualment:

1. Reafirmar la nostra lleialtat al Rei i a la defensa de
l’ordre constitucional que, democràticament, es va donar al
poble espanyol amb l’aprovació de la Constitució de l’any
1978.
2. El Parlament de les Illes Balears constata que la
monarquia parlamentària, amb el Rei Joan Carles I al front, ha
suposat per a Espanya el període més llarg de progrés,
modernització, llibertat i estabilitat que mai s’havia viscut. Així
mateix, el Parlament de les Illes Balears constata que el paper
aglutinador de la Corona esdevé imprescindible per mantenir
l’estabilitat institucional de cara al futur.
3. El Parlament de les Illes Balears condemna de forma
unànime els atacs i les ofenses que s’estan produint a diferents
indrets d’Espanya per part de grups radicals contra el Cap de
l’Estat, Sa Majestat el Rei Joan Carles I.
4. El Parlament de les Illes Balears manifesta al president
del Govern d’Espanya el seu suport perquè faci complir
escrupolosament les lleis i talli d’arrel tots els atacs i ultratges
a la bandera, a la nació espanyola i al Cap de l’Estat.

Em pertocà, a petició pròpia, fixar la posició del Grup Bloc i PSM-Verds sobre aquestes propostes. La meva intervenció, que va provocar cert aldarull, substancialment coincidia amb les paraules de na Maite que abans he esmentat. Deia:

“Gràcies, Sra. Presidenta. Senyores diputades, senyors diputats, jo també vull començar la meva intervenció, la primera en aquesta legislatura, assenyalant el meu propòsit i el del Grup Parlamentari BLOC i PSM-Verds de parlar d’aquesta temàtica amb una certa serenor, sense caure, o procurant no caure, en una espiral de desqualificacions cada vegada més gruixudes que malauradament ja és una constant en la vida política, desqualificacions moltes vegades disfressades de crides al consens però desqualificacions, en el fons, perquè quan es diu que el consens ha de ser l’acceptació només d’una opinió difícilment podem estar d’acord. Nosaltres direm el que pensam, sense negar el dret a pensar diferent d’altres forces polítiques, però exigirem que també se’ns respecti el nostre dret a pensar diferent. En definitiva, res més que el lliure joc democràtic…”

“…Qualsevol ciutadà té dret a defensar un sistema polític diferent, té dret a treballar per
aconseguir-lo i, en conseqüència, si es pretén legítimament assolir un sistema republicà, es té dret a treballar per substituir la monarquia per una república, sempre -i açò ho vull deixar
ben clar- sempre per mitjans democràtics. És lícit, legítim i perfectament democràtic optar per l’abolició del règim monàrquic. Negar o desqualificar això és negar l’essència de la democràcia. Seria tant com dir que a l’Estat espanyol es poden tenir idees polítiques però està prohibit intentar dur-les a la pràctica, i evidentment açò és una aberració.”

“…Però, bé, deixem ja els preàmbuls i entrem al text de la proposició i deturem-nos un moment a l’exposició de motius. La veritat, senyores diputades i senyors diputats, és que aquesta exposició de motius, sota un llenguatge acurat i una elegància formal dignes de qui n’ha fet la redacció, amaga, però, conceptes que són veritables càrregues de profunditat. De fet, com qui no fa res, un seguit de temàtiques diverses que tenen un únic fil conductor, la desqualificació de qualsevol dissidència. Així ens trobam en una mateixa argumentació la crema de fotografies del monarca, les banderes espanyoles, la Constitució, la sobirania nacional i el dret dels pobles a la lliure decisió, problemàtiques diferents, que responen a plantejaments diferents i que tenen motivacions molt diferents. Però no és així en aquesta proposició no de llei, que ho engloba tot i ho equipara tot, ho mescla tot. Fixem-nos, si no, què diu textualment a un paràgraf concret; diu: “…sense que hi càpiguen experiments suïcides basats en la idea de truncar la
sobirania nacional baix el pretext dogmàtic d’una suposada capacitat de decidir d’una comunitat, una província, un municipi”. Jo crec que és perfectament legítim discrepar d’aquesta opinió que hi ha dins la proposició, sobretot si es mesclen, com si fossin el mateix, comunitats, províncies i municipis. Miri, Sr. Huguet, amb aquesta equiparació entre comunitat, província i municipi, aquesta equiparació que fa vostè, desvetlla clarament la discrepància entre vostè i jo, entre el nostre grup parlamentari i el Grup Popular: per a vostè tots són només simples ens administratius; per a nosaltres una comunitat autònoma és una expressió, migrada i pobra, però una expressió del dret d’autogovern d’un poble.
Per a nosaltres dins l’Estat espanyol conviuen, més malament que bé, però hi conviuen, diverses nacions amb drets nacionals que no els atorga ni els pot negar l’actual Constitució, perquè la Constitució no és ni hauria de voler ser un text sagrat, immutable, i a més, que quedi ben clar d’una vegada per totes,la Constitució no atorga drets, la Constitució només els reconeix jurídicament. La llibertat d’expressió, per exemple, el dret d’expressar-se lliurement, és reconegut a la Constitució, però si no ho fos, si no hi estigués reconegut, el tindríem ben igual, perquè no l’atorga la Constitució sinó que és inherent a la persona. Igual passa amb els drets col•lectius, que la Constitució no reconegui jurídicament el dret a l’autodeterminació no vol dir que el nostre poble no tengui aquest dret perquè és inherent a la nostra identitat com a poble; és un dret que tenim com poble malgrat la Constitució jurídicament no ens el reconegui. Què vull dir amb açò? Vull dir que és una fal•làcia que s’hauria d’haver acabat d’una vegada per totes presentar la Constitució com a font de drets, perquè la Constitució és simplement l’expressió dels drets reconeguts en un determinat moment històric, moment que pot
canviar i que alguns pensam que democràticament, democràticament, ha de canviar.”

“Però deixem ja l’exposició de motius i analitzem els quatre punts que el Partit Popular ens presenta a votació. Sr. Huguet, vostè en el primer punt ens demana una espècie jo diria de renovació de vots, com si els diputats i les diputades d’aquesta cambra fóssim una espècie de monjos o monges ens demana que renovem els vots, i açò no és de rebut. Sr. Huguet, tots els diputats i les diputades d’aquesta cambra hem jurat o promès lleialtat al rei, ho hem fet fa pocs mesos, alguns per convenciment, altres per imperatiu legal, però no dubti que uns i altres farem honor a la nostra paraula, no ho dubti ni ens insulti dubtant-ho. No són necessàries reafirmacions ni el Grup Popular no és ningú per exigir-les. Els seus interessos partidistes no els confereixen cap autoritat per sol•licitar allò que els diputats d’aquesta cambra lliurement afirmaren no fa ni mig any; ni molt menys, ni molt menys, per utilitzar la figura del rei per intentar establir divisòries intencionades entre bons i dolents…”

“Però, bé, passem al punt següent, un punt que és una simple descripció. Estic d’acord amb el que diu, estic d’acord que el període que va del 1978 a l’actualitat ha suposat -i cit textualment- “el període més llarg de progrés, modernització, llibertat”, etc., etc. Ara bé, que açò sigui gràcies a la monarquia parlamentària, com diu vostè, Sr. Huguet, és simplement opinable. N’hi ha que opinem que amb un altre sistema polític, republicà per exemple, el procés hagués estat similar o fins i tot millor; però açò també li reconec que és opinable. Però del que no hi ha dubte és que no és tasca d’aquest parlament constatar opinions, perquè tan val la seva com la meva, i no és el Parlament de les Illes Balears que n’ha de validar una o l’altra.

“I passem al tercer punt… però no oblidem que si bé la persona del rei, segons l’article 56 de la Constitució, no està subjecta a responsabilitat, açò no vol dir ni de bon tros que estigui exempta de rebre crítiques, i allò que és una crítica i allò que és una injúria no ens pertoca decidir-ho a nosaltres, no pertoca decidir-ho a aquest parlament. Per açò, en tot cas, hi ha la justícia.

Finalment i ja per acabar el quart punt, una obvietat i a la vegada una proposta ben enverinada. Resulta que demanen suport al Sr. Zapatero perquè faci complir la llei, de la qual cosa s’infereix que no ho està fent. No és que jo hagi de defensar el Sr. Zapatero, però sens dubtes el que no vull fer és entrar en aquestes picabaralles barroeres i sense categoria que des del Partit Popular estan intentant que siguin centre del debat polític. Aquí vostès, senyors del Partit Popular, es desemmascaren, mostren el llautó, com deim a Menorca; tot aquest enrenou, totes aquestes feridures de xovinisme, tot aquest fer volar banderes té un únic objectiu, no ens enganeu, té un únic objectiu, una única motivació: intentar arrabassar vots de cara a les properes eleccions generals, res més. La monarquia, la bandera, són excuses; l’únic que els interessa és fer vots de cara a les eleccions generals, res més, i açò és greu i és perillós.”

“Deixin-me per acabar fer una afirmació final. Permetin-me manllevar paraules a un gran estadista alemany, per cert democristià, dels seus Senyor Huguet, que deia: “En temps de tempesta no s’han d’afegir trons i llamps”, i açò és precisament el que està fent el Partit Popular, afegir trons i llamps a la tempesta…”

És de plànyer i força preocupant que, dos anys després, aquestes paraules siguin plenament d’actualitat i que, en segons quins aspectes, el PSOE s’hagi sumat a aquest onejar de “banderas españolas”, a pactes de govern amb l’únic ciment del nacionalisme espanyol, a la persecució de les idees…Al manco que uns i altres no creguin que no ho veim i sabem.

• Un poc de tot
• 2 comentaris