Molt se n’ha parlat aquests dies de la xiulada contra l’himne espanyol al Mestalla. He llegit articles de tota mena, he sentit força comentaris sobre la censura practicada per la televisió estatal. Si més no un article d’Antoni Bassas, excel•lent periodista  que vaig tenir el plaer de conèixer personalment  en un dinar a Palma fa pocs mesos, crec que deixa clara la qüestió. Per això gos reproduir-lo aquí. Fou publicat a El Periòdic de Catalunya el passat 15 de maig.
 
I A SOBRE ES PREGUNTEN PER QUÈ

ANTONI Bassas
Això de xiular els himnes és de mala educació, però és més vell que l’anar a peu. El 1925, el general Milans del Bosch va clausurar el camp de les Corts i va prohibir al Barça jugar durant sis mesos, a causa d’una clamorosa xiulada durant la interpretació de la Marxa Reial abans de començar un amistós internacional. Fa gairebé 85 anys.
De xiular, xiula tothom: els seguidors de la selecció espanyola van xiular La Marsellesa amb el príncep Felip i el president Chirac a la llotja. Els joves francesos d’origen magrebí també l’emprenen contra La Marsellesa així que poden. La temptació de transformar-se en Míster Hyde i que la pagui un simbol és irresistible enmig del gregarisme d’un estadi. O sigui, que tampoc cal convertir una xiulada en un episodi nacional.
També hi va haver, dimecres, qui va xiular l’himne espanyol en consciència. I una pregunta s’ha apoderat dels mitjans espanyols: ¿com és possible?
Si s’ho pregunten de bona fe, si us plau, mirin al seu voltant i recordin que vivim en una demòcracia on les unanimitats no són obligatòries. Entenguin d’una vegada que hi ha molta gent amb passaport espanyol que se sent una altra cosa i que no deixa escapar una ocasió televisada per demostrar-ho. La societat és així de diversa, i no ho arreglaran abaixant els canals de la taula de so, sinó reconeixent el país tal com és.
Ara bé, és intolerable que s’ho preguntin amb hipòcrita consternació els cínics, els que venen diaris i guanyen vots gràcies al negoci de la discòrdia. ¿O és que es pensen que surt gratis insultar Catalunya i mentir sobre la seva realitat cada matí des de la ràdio, organitzar boicots contra productes catalans, o publicar fotos amb nens emmanillats? ¿Creuen de debò que els actes no tenen conseqüències? ¿I creuen que els pobles no tenen memòria? Aquest himne va ser també el d’un règim militar que va robar-nos a tots la condició de ciutadans i que va perseguir la llengua i la cultura catalanes. Si de cas, demani’m silenci per respecte, però si us plau, recordi que les adhesiones inquebrantables són pròpies de les dictadures.

• Actualitat
• Sense comentaris