Fa uns pocs dies vaig llegir a premsa, no amb sorpresa però sí amb una certa tristor, unes declaracions que el president del Partit Popular a Menorca va realitzar en un acte del seu partit.

Segons el que es publicava va venir a dir que els alumnes de parla castellana eren discriminats als col•legis de Menorca.

Ja hi som! –vaig pensar- ja s’intenta crear a la nostra illa un conflicte on mai n’hi havia hagut.

Evidentment aquestes paraules no són una improvisació, tenen una clara intencionalitat: la creació artificial d’un possible conflicte lingüístic per interessos estrictament partidistes del Partit Popular. Ho estan fent a Mallorca i ara el Sr. Tadeo, supòs que a partir d’ordres i estratègies dels seus superiors mallorquins, pretén importar el conflicte i implantar-lo a Menorca. És ben trist.

Som ensenyant, mestre. He treballat des de 1984 a diversos centres educatius. Vaig començar la meva tasca professional quan encara les matèries s’impartien en llengua castellana. Poc a poc, des de l’acord, des del diàleg i el consens amb tota la comunitat educativa –alumnes, pares, mestres- la normalització lingüística s’ha anat estenent pels centres de l’illa. Sempre sense aldarulls, sempre sense conflictes, tranquil•lament, sense problemes, amb absoluta normalitat i respecte.

Sens dubtes, m’assembla desolador que per interessos de partit, per intentar sigui com sigui aconseguir un grapat de vots, els dirigents del Partit Popular intentin sembrar –des de la mentida- llavors de confrontació. Ni la nostra llengua ni la nostra societat es mereixen quelcom així. Hi ha una cosa que es diu consciència.

• Actualitat
• Sense comentaris