Ahir, diumenge, vaig rebre un mail, on se m’adjuntava, la següent notícia apareguda a Vilaweb, i que reproduesc textualment:
El coordinador de l’Obra Cultural Balear, detingut per la Guàrdia Civil durant l’Acampallengua
Tomeu Martí ha explicat que, com a responsable del servei de l’ordre de la trobada, es va decidir que la Guàrdia Civil no formaria part del cos de seguretat que vetllaria per la festa. Tot i així, cap a les 3 de la matinada, tres agents d’aquest cos han irromput a l’acte festiu que se celebra a Sa Pobla
Tomeu Martí, coordinador de l’Obra Cultural Balear, ha estat detingut de matinada per agents de la Guàrdia Civil durant el concert de l’Acampallengua 2009, una festa juvenil per la defensa de la llengua catalana que se celebra al cap de setmana a Sa Pobla, a Mallorca.
Martí ha explicat a Catalunya Informació que com a responsable del servei de l’ordre de la trobada, es va decidir que la Guàrdia Civil no formaria part del cos de seguretat que vetllaria per la festa. Tot i així, cap a les 3 de la matinada, tres agents d’aquest cos han irromput a l’acte festiu a la recerca de Martí.
Un cop l’han trobat, el coordinador de l’OBC els ha recordat que la seva presència no estava contemplada en el protocol i “ells s’ho han près com una provocació”. És aleshores quan l’han arrestat sota el pretext que Martí no els volia ensenyar el DNI, “cosa totalment falsa, ja que el portava a la mà”.
Després de dues hores a la comissaria Tomeu Martí ha estat posat en llibertat.
Martí, que ha reiterat que el que ha passat “és inexplicable”, ha recalcat que el sentit comú de l’organització de l’Acampallengua ha permès que els fets no hagin tingut més transcendència.
Un cop s’hagin “repassat” els fets, Martí ha afirmat que “no poden deixar passar l’actitud agressiva dels agents de la Guàrdia Civil”. Per tant, es posaran “a treballar” per buscar responsabilitats i sobretot “perquè no passin coses similars en activitats futures”, ha sentenciat.”
No pensem que és un cas aïllat, són constants aquests atacs als nostres drets ciutadans. Si bé les situacions són diferents encara puc recordar com es tractà a la Secretaria General del PSM de Menorca a l’aeroport de l’illa quan la Guàrdia Civil li exigí que parlés en castellà, i tenc ben present el judici contra un jove de Ferreries que després de negar-se a parlar castellà amb uns policies estatals i havent anat a queixar-se a comissària acabà ell i la seva mare denunciats i jutjats per amenaces. No ho podem consentir més, tenim al nostre abast una resposta immediata, per això faig una crida perquè mai, sota cap circumstància, parlem en castellà amb els membres dels cossos policials espanyols. Ja no és hora de cortesies, és hora de no deixar-nos trepitjar. Parlem sempre en català, en tenim dret. Fem-nos valer.
- Actualitat
- 4 comentaris
Bones Eduard:
tens tota sa raó, no podem permetre que mos trepitgin més, són masses anys aguantant i cada cop agafen més força. Eh que el català és una llengua reconeguda i co-oficial a sa nostra terra? Doncs hem de fer valdre es nostros drets com a ciutadans lliures que som i xerrar en català!
Sí, Maria, hem de ser capaços de plantar cara!
El que passa és que te surt sense voler el castellà…
Mira, és que l’hem aprés tan bé, el castellà, que fins i tot ens agrada; a mi -i açò que em crec catalanista- m’agrada molt parlar-lo, …escriure’l i tot.
…I és que crec que se t’enganxa aquesta preciosa llengua de Cervantes.
.
Ara, açò sí que ho tinc clar:
A la majoria de qui ens dirigim o contestem en castellà , pel què sigui, per respecte, perquè ens és més còmode, perquè ens agrada…, no s’ho mereixen. He constatat que mai ho agraeixen i -la majoria- no s’esforcen gens per qualque vegada ser ells qui es dirigeixin a noltros en la nostra llengua. Què s’hauran cregut!
.
M’ha agradat la teva exposició, Eduard, te promet que, altre cop, ho tornaré intentar el xerrar -exclusivament- en el nostre català.
.
Gràcies pel consell.
.
Gràcies a tu, Nom Necessari, pel comentari i per la visita, et conec dels teus escrits al bloc de na Maite.
De fet tens tota la raó, la meva generació va fer tot l’ensenyament en castellà, a sobre ens van donar a entedre que era de mala educació contestar en català a qui es dirigia a tú en castellà. Això marca.
També estic cansat d’èsser cortès i que es confongui la cortesia amb una obligació.
Hem de fer tots, certament, un esforç…i ara més que venen mal donades.