Dos dels temes que, arran del debat sobre el “Estado de la Nación” (?), han causat més enrenou són els anuncis fets pel president Rodríguez Zapatero referents als ajuts directes per a la compra de cotxes per una part i per l’altra la promesa d’ordinadors portàtils per a tots els alumnes de cinquè de primària.

Pel que fa a les subvencions a la compra d’automòbils no entraré ara en la justícia d’una mesura d’aquestes característiques, malgrat tinc els meus dubtes que sigui gaire equitatiu donar la mateixa quantitat a aquell que adquireix el seu tercer vehicle i pot pagar-lo en efectiu que a l’altre que necessita un pla de finançament a deu anys per poder sufragar-lo. Però, com ja he dit, no analitzaré ara aquesta qüestió, ni tampoc entraré en el contrasentit que suposa apostar pel transport públic i alhora incentivar l’adquisició de vehicles privats. Donaré per bo, que ja és molt donar, que aquests ajuts directes són necessaris per reactivar aquest sector econòmic. Donem-ho, fent un esforç, per bo.

Ara bé allò que no és admissible, no ja des d’una perspectiva nacionalista sinó des del simple respecte a l’estat autonòmic, és que aquest anunci d’ajuts per part del Govern Central vingués acompanyat d’una mena d’imposició vetllada a les Comunitats Autònomes perquè fessin el mateix.

És clar que el Sr. Rodríguez Zapatero no obliga a les Comunitats Autònomes a complementar econòmicament els fons estatals aportats per l’Estat, al manco no directament, però si les condiciona, les posa en una situació compromesa que, a la pràctica, sí les força a sumar-s’hi. Per a mi això és intolerable.

Quin dret té el president del Govern Central a posar les Comunitats Autònomes en aquest dilema?. Què hagués passat si el Govern de les Illes Balears no s’hagués afegit a aquesta fórmula, com sembla era la seva intenció inicial?. Idò, que sense cap mena de justificació hagués hagut de suportar la pressió de concessionaris i possible compradors. I per una decisió en la que el Govern de les Illes Balears no havia estat ni tan sols consultat.

A més, per què aquests ajuts a la compra de cotxes i no a la compra de sabates, mobles, bijuteria, productes agraris?  És a dir producció pròpia de les Illes Balears i no aliena, perquè recordem que a la nostra terra no es produeix ni un sol cotxe.  Malauradament, el Govern de les Illes Balears no ha tingut altre remei que acceptar complementar, amb fons propis, els ajuts promesos pel Sr. Rodríguez Zapatero, però per sort ha engegat paral•lelament un Pla de Reactivació Industrial  per donar suport a la “nostra” indústria.

Però per a mi el fons de la qüestió, es miri per on es miri, és que l’anunci del Sr. Rodríguez Zapatero suposa una clara i absoluta ingerència en la política pròpia de les Comunitats Autònomes. Un menyspreu flagrant de l’arquitectura institucional d’allò que s’ha anomenat “estat de les autonomies”, i pel que respecte a les Illes Balears una imposició disfressada que tindrà com a conseqüència un augment inevitable del deute públic, ja desbordat per la gestió malbaratadora i catastròfica del Govern Matas, mentre la reforma del sistema de finançament s’ajorna una i altra vegada i es perpetua l’espoli fiscal que endèmicament patim.

En resum, i com va dir un diputat al Parlament, aquest anunci del president Zapatero equival a aquell acudit ben conegut de “jo convid però paga tú”. Una llàstima.

Però, per si això no bastava, quelcom similar passa amb la promesa dels ordinadors portàtils per a tots els alumnes de cinquè de primària. Pel que assembla aquests hauran de ser pagats, ni que sigui parcialment, a càrrec dels pressuposts de les Comunitats Autònomes.

Sincerament, les Illes Balears encara sofreixen les conseqüències d’un traspàs de les competències educatives amb una insuficient dotació econòmica –gràcies al poc seny, la frivolitat i la manca de capacitat del Partit Popular que així ho acceptà- i no estem en condicions d’assumir aquesta despesa ni planificada ni pressupostada. És una absoluta vergonya que en lloc de compensar-nos per la manca de dotació econòmica ara se’ns vulgui forçar a fer una despesa per a la que no estem preparats. És, a més, una evident vulneració de la potestat d’autogovern que ens confereix el nostre Estatut d’Autonomia.

En definitiva, que el president del Govern Central faci els anuncis que cregui convenients, que prometi allò que trobi oportú, però sempre en el marc de les seves competències i amb els doblers dels seus pressuposts. Una altra cosa és vendre fum, i un fum que ni tan sols és seu

• Actualitat
• 2 comentaris