Ahir, diumenge, vaig rebre un mail, on se m’adjuntava, la següent notícia apareguda a Vilaweb, i que reproduesc textualment:

El coordinador de l’Obra Cultural Balear, detingut per la Guàrdia Civil durant l’Acampallengua
Tomeu Martí ha explicat que, com a responsable del servei de l’ordre de la trobada, es va decidir que la Guàrdia Civil no formaria part del cos de seguretat que vetllaria per la festa. Tot i així, cap a les 3 de la matinada, tres agents d’aquest cos han irromput a l’acte festiu que se celebra a Sa Pobla

Tomeu Martí, coordinador de l’Obra Cultural Balear, ha estat detingut de matinada per agents de la Guàrdia Civil durant el concert de l’Acampallengua 2009, una festa juvenil per la defensa de la llengua catalana que se celebra al cap de setmana a Sa Pobla, a Mallorca.

Martí ha explicat a Catalunya Informació que com a responsable del servei de l’ordre de la trobada, es va decidir que la Guàrdia Civil no formaria part del cos de seguretat que vetllaria per la festa. Tot i així, cap a les 3 de la matinada, tres agents d’aquest cos han irromput a l’acte festiu a la recerca de Martí.

Un cop l’han trobat, el coordinador de l’OBC els ha recordat que la seva presència no estava contemplada en el protocol i “ells s’ho han près com una provocació”. És aleshores quan l’han arrestat sota el pretext que Martí no els volia ensenyar el DNI, “cosa totalment falsa, ja que el portava a la mà”.

Després de dues hores a la comissaria Tomeu Martí ha estat posat en llibertat.

Martí, que ha reiterat que el que ha passat “és inexplicable”, ha recalcat que el sentit comú de l’organització de l’Acampallengua ha permès que els fets no hagin tingut més transcendència. 

Un cop s’hagin “repassat” els fets, Martí ha afirmat que “no poden deixar passar l’actitud agressiva dels agents de la Guàrdia Civil”. Per tant, es posaran “a treballar” per buscar responsabilitats i sobretot “perquè no passin coses similars en activitats futures”, ha sentenciat.”

No pensem que és un cas aïllat, són constants aquests atacs als nostres drets ciutadans.  Si bé les situacions són diferents encara puc recordar com es tractà a la Secretaria General del PSM de Menorca a l’aeroport de l’illa quan la Guàrdia Civil li exigí que parlés en castellà, i tenc ben present el judici contra un jove de Ferreries que després de negar-se a parlar castellà amb uns policies estatals i havent anat a queixar-se a comissària acabà ell i la seva mare denunciats i jutjats per amenaces. No ho podem consentir més, tenim al nostre abast una resposta immediata, per això faig una crida perquè mai, sota cap circumstància,  parlem en castellà amb els membres dels cossos policials espanyols. Ja no és hora de cortesies, és hora de no deixar-nos trepitjar. Parlem sempre en català, en tenim dret. Fem-nos valer.

• Actualitat
• 4 comentaris

L’altre dia el company diputat, Miquel Àngel Llauger, em convidà a vodka ucraïnès. Al beure un petit got d’aquesta beguda, gelada, em va venir al cap la primera proposició no de llei que es va debatre a la Comissió de Drets Humans del Parlament de les Illes Balears. Presentada pel Grup Parlamentari Bloc i PSM-Verds, defensada així mateix per en Miquel Àngel, feia referència a l’Holomodor o fam artificial provocada a Ucraïna pel règim stalinista. Malgrat els anys que han passat és ben present dins la història i la memòria dels ucraïnesos. Va ser aprovada per unanimitat.
Coses així em reconcilien amb la tasca parlamentària, massa vegades sotmesa a barroeres picabaralles. Esper que un dia la memòria històrica de la nostra terra, la condemna de les atrocitats franquistes, desperti el mateix rebuig unànime que, ara per ara, és impossible per la posició contrària del Partit Popular. El text de la proposició deia, textualment:

“Es commemora aquest any 2007 el 75è aniversari de la gran fam artificial que els ucraïnesos denominen amb la paraula Holodomor.
Es tracta d’un desastre provocat de manera artificial i que va provocar la mort de milions d’homes, dones i infants d’Ucraïna. Entre 8 i 19 milions de persones varenmorir des d’abril del 1932 fins a novembre del 1933. Aquestes morts no obeeixen a causes naturals, sinó que varen ser resultat de la política de col•lectivització forçosa, l’embargament del gra i el tancament de fronteres practicat pel règim totalitari d’Stalin. Milions d’ucraïnesos, sobretot a les àrees rurals, varen morir en una de les terres més fèrtils del món, mentre les autoritats soviètiques prohibien la seva sortida cap a altres territoris. Mentre es produïa aquest desastre humanitari, el govern d’Stalin exportava gra als països occidentals i va rebutjar qualsevol oferta d’assistència a la població.
La gran fam artificial no va ser un desastre natural sinó el resultat d’una política planificada que tenia l’objectiu de destruir els drets polítics d’Ucraïna i d’esclafar qualsevol intent de resistència al totalitarisme.
El règim stalinista va ocultar i negar sistemàticament l’existència del Holomodor, i han estat necessaris molts anys perquè aquests fets poguessin ser coneguts i pogués ser homenatjada la memòria de les víctimes.
 
Per tots aquests motius, el Parlament de les Illes Balears adopta els següents
 Acords
1. El Parlament de les Illes Balears honora, en el 75è aniversari
del desastre, els milions de víctimes de la gran fam d’Ucraïna.
 2. El Parlament de les Illes Balears recorda la brutalitat
totalitària del règim stalinista, que va planificar aquesta
catàstrofe, i condemna el cruel menyspreu de la vida humana i
dels drets humans que va caracteritzar aquest règim.
 3. El Parlament de les Illes Balears declara que la gran fam
artificial d’Ucraïna dels anys 1932-1933 constitueix un genocidi
que encaixa en la definició de la Convenció de les Nacions
Unides sobre Genocidi.
 4. El Parlament de les Illes Balears dóna suport als esforços de
les institucions d’Ucraïna per augmentar el coneixement
internacional de la gran fam.
 5. El Parlament de les Illes Balears denuncia qualsevol intent
d’utilitzar el patiment massiu de la població civil al servei
d’objectius polítics. 

(Va passar fa més de setanta-cinc anys, però a molts llocs del món els hi seria, encara avui, aplicable aquesta condemna a l’ús del patiment de la població per aconseguir un objectiu polític: Darfour, Sàhara Occidental, Grans Llacs...)

• Un poc de tot
• Sense comentaris

Fa uns dies vaig rebre, via mail, una pregunta molt concreta tot demanant-me com veia la situació actual pel que fa a la problemàtica del transport aeri. Vaig intentar respondre amb la màxima sinceritat i claredat. En aquest sentit crec oportú reproduir al bloc la meva resposta, textualment, perquè tal vegada us sigui d’interès.

“Vull ser-te franc en la resposta a les preguntes que em fas. El meu grup polític, el PSM, està fent tot el que pot per solucionar aquest problema que suposa, sens dubtes, una greu despesa afegida pels ciutadans i empreses de Menorca. Ara bé no et vull amagar que, des de la nostra posició, no tenim la influència suficient o el poder per posar-hi les solucions adients. M’explicaré.  Des del PSM tenim ben identificades les causes així com el remei necessari. Som ben conscients que l’actual situació arranca d’una Declaració d’Obligació de Servei Públic –pel que fa als vols entre illes- que fou concebuda i duta a la pràctica d’una forma nefasta en època del Govern Aznar. El problema és que s’aprovà sense dotació econòmica i l’únic remei és que l’Estat hi aporti, llavors, els diners suficients per fer-la efectiva. És vergonyós que l’Estat Central pressuposti cada any enormes quantitats per trens i línies d’alta velocitat, també per autopistes, i que no posi ni un sol euro per dotar la DOSP.  En això el canvi de color polític a Madrid no ha suposat cap canvi, en alguns aspectes fins i tot el govern Zapatero ha empitjorat les coses.

Què defensam des del PSM?

1. Dotació econòmica anual, des del Govern Central –no es pot fer des del Govern de les Illes Balears perquè suposaria pagar els cost dues vegades- per mor que després de fixar unes tarifes màximes pels vols si l’empresa genera dèficit aquest sigui assumit per l’Estat.  Amb aquesta seguretat, que suposaria una despesa per l’Estat molt inferior al que inverteix en transport terrestre en altres comunitats, les companyies aèries considerarien rendible la connexió amb Menorca i competirien per cobrir-la. Asseguraríem en conseqüència un preu baix i un millor servei.
2. Extensió del servei públic als vols amb la península en les mateixes condicions.
3. Posada en marxa efectiva del REB per compensar el cost de la insularitat tant per importació de matèries primeres com exportació de productes de qualsevol sector.

Què podem fer al respecte?

Sincerament podem fer el que estem fent. Pressionar perquè el conjunt del Govern de les Illes Balears sigui més reivindicatiu sobre el tema. No cansar-nos de seguir exposant i reivindicant l’única solució possible. També, he de dir-ho, des de la Conselleria de Mobilitat –que és portada per un company del Bloc-PSM Mallorca- s’està fent molta feina en aquest sentit, malgrat s’han topat amb una inqualificable actitud de la ministra Magdalena Alvarez-  que Europa la tingui en la seva glòria  - que ha boicotejat una i altra vegada les nostres propostes. Només s’ha aconseguit abaratir un poc les tarifes i frenar vàries vegades les pujades. Veure’m com ens anirà amb el nou ministre.

Com ho veig?

Malament, molt malament. Amb l’actual crisi econòmica és molt més difícil que l’Estat hi aporti doblers quan no ho va voler fer en una situació de bonança. Si més no ho seguirem intentant. Creu-me que és l’única solució justa i factible. En això estam”.

• Actualitat
• 2 comentaris