Eduard Riudavets

Diputat del Grup Parlamentari Bloc PSM-Verds de Menorca i membre de la Mesa del Parlament de les Illes Balears.

Arxiu de juny 2009

LA CANÇONETA DE LES ELECCIONS EUROPEES

Fa uns dies es publicava a premsa un article del secretari de la secció mallorquina d’Esquerra Republicana de Catalunya on, entre altres coses, s’afirmava textualment:
“Per una altra banda, i veient com la cançoneta continua encara passades les eleccions, vull deixar ben clar que si el PSM no s’ha presentat dins l’Europa dels Pobles, no ha estat pel suposat veto d’Esquerra, sinó per la no-acceptació per part seva d’un compromís de futur”.


Com vaig viure passa a passa, dia a dia, tot el procés que desembocà en  l’exclusió del PSM-Entesa Nacionalista de l’esmentada candidatura,  tal i com vaig explicar fil per randa al bloc (“Eleccions europees i la política del xantatge”), vaig creure oportú rebatre les afirmacions del secretari d’ERC en un article així mateix publicat a premsa i que ara reproduesc aquí.

Les eleccions europees i la cançoneta
 
Des de la Federació PSM-Entesa Nacionalista ja hem dit que els resultats de les passades eleccions europees deixen ben clar que sense el PSM-EN no hi ha una esquerra nacionalista forta i viable, i que el país necessita una esquerra nacionalista capaç d’esdevenir una alternativa al bipartidisme espanyol. El nacionalisme progressista i ecologista representat pel PSM-EN sempre havia estat la tercera força política de les Illes Balears. Ara que no hem concorregut a aquestes eleccions, ERC i Entesa per Mallorca, tot i comptar amb el nostre suport i haver rebut una part dels nostres vots, han estat incapaces de mantenir aquesta posició. Valoram positivament que tothom hagi reconegut aquesta realitat.

Val a dir que nosaltres també hem valorat positivament el fet que les dues coalicions nacionalistes que s’han presentat a aquests comicis han mantingut els seus escons, i tant Oriol Junqueras (ERC) com Ramon Tremosa (CiU) i Izaskun Bilbao (PNB) seran eurodiputats. Cal apuntar que, en el cas de l’Europa dels Pobles, el manteniment de l’escó d’ERC ha estat gràcies, en part, als vots del BNG: això confirma que l’aposta inicial del PSM-EN, per una coalició ampla de partits nacionalistes i progressistes, era la correcta.

Ara bé, el que no podem acceptar és que es continuï dient que ERC no va vetar la Federació PSM-Entesa Nacionalista en la coalició Europa dels Pobles. Això és un fet incontestable: tots els altres socis ens hi volien sense condicions prèvies, però ERC ens va imposar unes condicions que sabia que eren impossibles d’assumir per qualsevol organització democràtica. Ens demanaven signar un compromís que segrestava el debat intern, lliure i democràtic de la nostra militància, cosa que nosaltres no podíem acceptar perquè en el PSM-EN –potser en altres partits no és així– les decisions encara les prenen els militants. A més, ho varen fer desdint-se d’un acord a què ja havíem arribat prèviament les direccions de la Federació PSM-EN i ERC, en què manifestàvem la “voluntat inequívoca de conformar una candidatura conjunta per a les eleccions autonòmiques”. Si això no és un veto, potser és que xerram llenguatges diferents.

L’objectiu de la Federació PSM-Entesa Nacionalista de cara a les properes eleccions al Parlament i als consells és ben clar: oferir una opció electoral nacionalista, progressista i ecologista coherent, amb garanties de futur, capaç de revalidar les majories de govern nacionalistes i progressistes i que esdevingui una alternativa real al bipartidisme.

La darrera paraula, en tot cas, la tendran els militants i els simpatitzants del PSM-EN. Ara bé, és evident (i així ho hem dit públicament) que el greu error comès per ERC en vetar la Federació PSM-EN en la candidatura Europa dels Pobles dificulta un acord preelectoral entre aquests partits de cara al 2011. Si, a més, ni tan sols ens posam d’acord en el relat dels fets que han conduït a aquesta situació i ERC insisteix en fer creure que no han vetat ningú, la possibilitat d’una entesa serà nul•la. I estic d’acord, jo també estic cansat de la “cançoneta”.

KÄTHE KOLLWITZ

Molt se n’ha parlat del quadre de Munch “El crit”, com una expressió de l’horror de la guerra. No hi tinc res a dir, de fet a mi també em fa estremir aquesta pintura, però sens dubtes crec que els gravats de Käthe Kollwitz, pintora i escultora alemanya, són d’una cruesa i d’un dramatisme que personalment em colpeix fins a l’ànima. Sé que no és gaire coneguda, que durant molts anys la seva obra ha estat oblidada o menyspreada. Per sort ara, pel que he llegit, s’està començant a valorar altra volta.

Dona progressista, dedicà gran part de la seva tasca a retratar la misèria en que vivien els treballadors de l’època, a oposar-se al bel•licisme, a promoure –des de cap militància política- els valors del socialisme. La seves sèries de gravats “Els teixidors”, “Guerra dels camperols” i sobre tot “La mort” són el reflex i el testimoni d’una època. Una època que va viure amb tota la seva duresa. Nascuda el 1867 i morta el 1945, li va pertocar viure guerres, revolucions, repressions…tot es reflecteix a la seva obra. El compromís de l’art.

Ls mort

Ls mort

Viure a Berlín

Viure a Berlín

Dona amb fillet mort

Dona amb fillet mort

Dona

Dona

Pobresa

Pobresa

PARAULES, MENTIDES I DIARIS DE SESSIONS

Comissió de Turisme. Dia 11 de juny. Té la paraula la diputada Assumpta Vinent, secretària general del Partit Popular de Ciutadella. Arran d’una pregunta formulada al Conseller de Turisme del Govern de les Illes Balears fa el següent comentari.



“Per tant, continuarem també, des del Partit Popular, lluitant perquè això sigui una realitat perquè l’únic camp de golf que hi ha a Menorca avui el va començar o el va fer el Partit Popular. També hem de dir que l’alcalde avui d’Es Mercadal, del PSM, se n’ha ben aprofitat i fa una bona urbanització amb un hotel de cinc estrelles, senyal que el PSM quan ho té, també veu que és una bona alternativa i no ha dit que no de cap manera.”


He dit en altres ocasions que no hi ha pitjor mentida que una mitja veritat. El Partit Popular, ho he denunciat per activa i per passiva, és especialista en aquesta fórmula d’argumentació hipòcrita. Són capaços de llençar les més abjectes tergiversacions només sigui per confondre la població i  així aconseguir els seus objectius. A ca meva – i arreu- això és qualificat com una absoluta manca d’ètica. És la política del Partit Popular.


Per què dic això?. Per què les paraules de la Sra. Vinent són un clar exemple d’aquesta veritat a mitges, d’aquesta mena de tergiversacions pròpies del Partit Popular, d’aquest esperit de “tot val” per aconseguir el que volen, de la falsedat organitzada.


L’Ajuntament des Mercadal ha hagut de donar llicència a diverses construccions turístiques a Son Parc. No en tenia altre remei. I no tenia altre remei perquè quan l’Ajuntament des Mercadal estava governat pel Partit Popular s’aprovà, el 1999, un projecte d’urbanització a Son Parc que comportava 8.000 noves places turístiques.


Això no ho va dir la Sra. Vinent. Com tampoc va dir que:


1. L’esmentat projecte urbanístic s’aprovà per Decret d’Alcaldia.
2. L’esmentat projecte urbanístic fou aprovat per darrer batlle del Partit Popular, dia 30 de juny de 1999, quan el govern municipal estava en funcions. Les eleccions s’havien celebrat dia 13 de juny i el Partit Popular havia perdut la majoria, el decret fou signat per l’alcalde popular just tres dies abans que el nou alcalde progressista prengués possessió.
3. El nou govern municipal progressista des Mercadal, durant anys, intentà frenar aquest projecte desmesurat, insostenible i especulador promogut, vorejant la il•legalitat, pel Partit Popular.
4. El govern progressista des Mercadal aconseguí finalment, després de molts esforços, i sense que suposés pagament d’indemnitzacions als promotors, que el projecte es reduís sensiblement.
5. El projecte de Son Parc, gràcies al govern progressista des Mercadal, es reduí de les 8.000 places que aprovà el Partit Popular a  només 2.800.
6. El govern progressista des Mercadal aconseguí eliminar 5.200 places del projecte aprovat pel Partit Popular.


Si tenim en compte tot això és evident que les paraules de la Sra. Vinent a la Comissió de Turisme són un clar exercici de les més barroera de les demagògies. Les paraules de la Sra. Vinent són una mostra més de la manca d’escrúpols del Partit Popular. És indignant però no ens ve de nou. És la tònica normal d’aquesta formació política.




La política urbanística del PP

La política urbanística del PP

Pàgines: 1 2 3 4 5 6 Següent