Una dita ben coneguda –i segons assembla ben real- diu que als USA tothom que al 1963 tenia ús de raó sap perfectament el que feia el dia que assassinaren el president Kennedy.
Si traslladem aquesta dita a l’Estat Espanyol podríem dir, llavors, que tothom recorda que feia quan succeí l’intent de cop d’estat el 23 de febrer de 1981.
Personalment ho tinc ben present. Era a Palma, a un centre de menors tutelats on treballava com a voluntari realitzant activitats extraescolars amb els al•lots allí internats.
La trucada d’una amiga per informar-me del que estava succeint al Congrés dels Diputats em va trasbalsar profundament. Ràpidament vaig anar des del centre de menors, situat llavors a on ara hi ha el C.P. Santa Catalina a la barriada del mateix nom, cap a la seu del PSM al barri del Temple. Vaig trobar el local tancat i amb un cotxe de policia a la porta.
Acte seguit vaig marxar a casa –a Can Pastilla- on vaig seguir els esdeveniments per la ràdio –tranquil, Jordi, tranquil- i quan ja va ser possible per la televisió.
Tot aquest enfilall de records ve a compte de la lectura d’un llibre. “Anatomia de un instante” de Javier Cercas, l’autor de la coneguda “Soldados de Salamina”, que us vull recomanar. És un assaig interessant i amè que aporta dades i punts de vista força diferents sobre els fets del 23-F.
Hem de ser conscients que hi ha moments que poden canviar la història. Aquest en va ser un d’ells. Us assegur que el llibre dóna motius per a la reflexió.
- Actualitat
- 1 comentari
Home, Eduard, tampoc no cal traduir-ho tot.
Jo, -a aquell 23-F de trista memòria feliç desenllaç i difícil claredat històrica- no hi record cap “tranquil, Jordi, tranquil”; saps ben cert, Eduard, que, per molt que Sa Majestat interlocutora de la frase la pogués haver dita així, a molts ens sona més el “tranquilo, Jordi, tranquilo”.
.
Només t’hi han mancat dues “os” al comentari, però alerta amb els “giners” que aquí potser tindrien part de raó.
Salut.