Arran de la problemàtica generada entorn de la recepció de TV3 a les Illes Balears he cregut oportú incloure a aquest bloc un comunicat del PSM-Entesa Nacionalista que deixa ben clara la nostra posició.
El PSM-EN INSTA A ERC I AL PSC A FER GESTIONS PERQUÈ TV3 COMPRI ELS DRETS D’EMISSIÓ A LES ILLES BALEARS
Els nacionalistes consideren que Esquerra no pot permetre que TV3 renunciï a la seva vocació d’emetre un mateix senyal per al conjunt dels Països Catalans
Davant les declaracions del conseller de Presidència del Govern de les Illes Balears, Albert Moragues (PSIB-PSOE), en què ahir assegurava que el problema de la substitució del senyal de TV3 a les Illes Balears pel de TV3CAT és la falta de voluntat de TV3 de comprar els drets d’emissió de determinats productes (bàsicament la producció aliena, és a dir, pel·lícules i sèries de ficció); davant les declaracions de Pep Alcover, conseller del Consell d’Administració de l’EPRTVIB (IB3) pel PSIB-PSOE, qui va afirmar ahir que la substitució de TV3 per TV3CAT “no és una bona solució”; davant les declaracions d’Ignasi Llorente, portaveu de l’executiva nacional d’ERC, qui va demanar ahir que TV3 “compri els drets de determinades emissions per arribar als onze milions d’espectadors dels territoris de parla catalana” i va instar a TV3 a “col·laborar amb IB3″:
El PSM-EN insta a ERC i al PSC a fer les gestions necessàries a través del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat (gestionat per ERC) i a través de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (en especial, del president del consell de govern d’aquest ens, Albert Sàez) perquè TV3 compri els drets d’emissió per a les Illes Balears d’aquells productes, com ara les pel·lícules i les sèries de ficció, que permetin emetre TV3 a les Illes Balears íntegrament i amb total normalitat.
El PSM-EN considera que ERC no pot permetre que TV3 renunciï a la seva vocació d’emetre un mateix senyal per al conjunt dels Països Catalans, i reitera la voluntat que les emissions de TV3 arribin a les Illes Balears amb la mateixa normalitat amb què han arribat des dels anys 80, així com la voluntat que l’oferta de televisió en català al nostre país sigui el més ampla possible.
- Actualitat
- 11 comentaris
Manco manifest i més solucions. Fa un munt de mesos, per no dir anys que es congriava aquesta endemesa i no heu fet res. No m’estranya que al final la gent trobi molt més eficaç la dreta. Mira si ho és eficaç el PP que sense governar aumon s’ha carregat el futur de la televisió en català a les Balears, perquè ja sabeu que passarà quan tornin a guanyar ells, tots solets o en coalició amb UPyD. Manco Països Catalans i més intel•ligència i seny (fins i tot punyeteria, que no en teniu gens, és la única cosa que us honora) per defensar la nostra llengua i la nostra cultura.
Què no Josep Mir, què no.
Què els vols pagar amb la mateixa moneda? Açò seria com per lluitar contra el terrorisme anéssim a crear un altre GAL.
…Si ells (el PP) ho fan malament (amb punyeteria, com dius tu), és el seu problema i és a ells a qui hi ha que criticar, tan sols a ells hauríes de criticar. Crec.
Dius, Josep, que no hem fet res. I jo simplement et contest que hem fet, i seguim fent, tot el que podem amb les forces que tenim.
Si no hagués estat per la nostra defensa aferrissada de les emissions de TV3 el govern Matas l’hagués ja anul·lada tapant-la amb la senyal d’IB3. No ho recordes?.
Si no fos per la nostra pressió no s’hagués cedit el canal de TDT, pertanyent a les Illes Balears. per seguir veient TV3. Pot ser tens raó i això no és res. Però jo crec que és tot el que, de moment, hem pogut fer. I pensam fer més, per això fem manifests i ens enfrentem amb els socis de govern. Però, sens dubtes, el que no podem fer és condicionar, forçar o decidir per la Corporació Catalana de Televisió, què en té la darrere paraula.
Pot ser tot això et serà ben igual i seguiràs dient, o insinuant, que ens plegam a les directrius del PP. Estàs al teu dret de dir el que vulguis. Però, sincerament, em dol que tots els nostres esforços, per migrats que siguins els resultats, tinguin aquesta acullida. No és un gran ajut per seguir en la batalla que mantenim i mantindrem malgrat no seguem capaços d’aconseguir tots els nostres objectius. De fet, em desanima trobar retrets allà on esperava suport, però no importa, m’hi entra en el sou.
Seguiré defensant la recepció íntegra de TV3. No sé si ho aconseguiré, però -malgrat els atacs per a mi injustos- ho seguiré intentant. És el meu deure i la meva convicció. Res més.
Em sap greu que hagis interpretat que insinuava que us plegau a les directrius del PP. El que vull dir és que en Matas amb molta punyeteria us va deixar el regal trampa IB3, que segons m’expliquen necessita més pressupost que la Universitat. És a dir que per carregar-se TV3 i l’espai de comunicació en llengua catalana en Matas va gastar una fortunassa.
La ciutadania segur que veuria amb bons ulls que tots els doblers d’IB3 anassin a la Universitat, aquesta és la punyeteria que deman.
La majoria de ciutadans de Balears que treballam en el sector privats estam amenaçats per un ERE col•lossal. Espera que arribi l’octubre i veuràs quin drama: gent sense prestacions d’atur, pòlisses de crèdit que no es renovaran ,tresoreria de les empreses deteriorada fins a nivells insuportables, etc. En la línea de Paul Kruger pens que s’hauran de mantenir les polítiques keynessianes, però han de ser polítiques de despesa pública que augmentin la productivitat. IB3 no encaixa en açò que dic i sens dubte és perfectament prescindible.
I la impopularitat de carregar-se IB3?- Pens que no seria comparable amb la impopularitat del ‘tema sanitari’ i en canvi molt més productiu des del punt de vista de la salut de la nostra llengua, sobre tot si es té en compte el que passarà amb la llengua d’IB3 quan torni a guanyar el PP acompanyat dels de na Rosa Díez. O és que qualcú amb seny pensa que no tornaran a guanyar mai més els del PP?
Tanmateix el que haurieu d’haver cercat és una fórmula per garantir la seguretat jurídica de les emissions de TV3 a llarg termini. És a dir blindar-les jurídicament per evitar que en Carlos Delgado o qui sigui se les pugui carregar. Haurieu de jugar amb els principis de no aplicació retoactiva de les lleis per evitar que mai no ens les puguin prendre. ¿Realment creus que des del punt de vista de la defensa de la nostra llengua hi ha res més important que garantir que comptarem amb una televisió en llengua catalana passi el que passi electoralement en el futur?
A més estic francament disgustat amb el PSM. Pens que sou massa immobilistes. Trob que t’equivoques quan defenses accions de política lingüística amparant-te en la legalitat, en la llei de normalització lingüística, etc. El que no t’has de cansar d’explicar, per molt que te cansi, és l’equitat de les vostres propostes normatives, no la seva legalitat, perquè si qualcú considera que una norma no és equitativa i la justifiques per la legalitat, la reacció és immediata: aquesta persona demanarà que es canviïn les lleis. Mentre perds un temps preciós donant explicacions de legalitat, podries explicar l’equitat i açò seria molt més positiu.
¿Penses que vau ser gaire intel•ligents quan en Juan Manuel Lafuente va oferir acceptar la cooficialitat Maó-Mahón , mantenint el Mahó a l’escut? Quans disgusts ens haguéssim estalviat si ho haguessiu acceptat? Tindríem l’amenaça de UPyD a Menorca avui si haguessiu estat més imaginatius? Està gaire millor la llengua catalana d’encians la denominació oficial del municipi és Maó?- Però el problema és que us centrau en els arguments de legalitat. Si no es podia fer per llei , estalonaveu el canvi de l’article de la llei que ho impedia i s’ha acabat.
A mi no m’has d’explicat quina és la situació de la llengua catalana. Sé que és impossible emprar-la a una reunió de mes de cinc persones fora del sector públic. Però precisament per açò pens que és molt important assegurar el tema educatiu i possiblement més intel•ligent deixar fer el sector privat que només provocarà problemes de popularitat.
És imprescindible cuidar la imatge d’equitat de la normativa lingüística i la descuidau. Un decret de mínims de castellà i català seria tan eficaç des del punt de vista pedagògic com el decret de mínims de català però la percepció ciutadana seria de més equitat. Saps perectament que la competència lingüística en llengua catalana seria la mateixa (tan bona o tan dolenta) si a un curs les mates s’explicassin en català, l’any següent en castellà i el tercer altra vegada en català, que amb el model que tenim ara.
Si tinguéssim professors capacitats o els capacitéssim introduir en aquest esquema l’anglès tampoc perjudicaria la competència en llengua catalana. Però esteis encastellats en el maleït decret de mínims de català i el que sí serà un drama és que prosperin les tesis de la lliure elecció de llengua, sobre tot per la fractura social que provocarà. Jo ja puc pensar en canviar els al•lots d’escola, i veurem si ho puc fer. Els infants tenen els seus amics i tal vegada ells el tema de la llengua no el considerarien una raó de prou pes per aquest canvi . Si el centre dels meus fills decideix que l’ensenyança sigui tota en castellà i jo me’n duc els fillets a una altra escola per açò, és possible que els fillets m’agafin mania a mi i a la llengua catalana.
Des d’un punt de vista maquiavèlic acceptar la lliure elecció seria tal vegada el millor per la llengua catalana, perquè fins i tot els fills dels que ara es manifesten contra el català matricularien els fillets a les escoles catalanes si deixàssim els immigrants anar a les escoles castellanes lliurement. Però açò seria una indecència que estic segur que el PSM mai farà, ni jo mai estalonaria. Sé que hi ha categories humanes!. Al PSM trob que hi ha gent massa caparruda però trob que en general hi ha bona gent.
Una altra error que crec que cometeu és ignorar la piràmide de necessitats de Maslow. Si la gent no té cobertes les necessitats bàsiques, menjar, dormir, etc. difícilment es preocuparà de temes com la llengua i l’ecologia. Aquesta gran crisi econòmica no l’ha creada el PSM. Tal vegada ( només tal vegada) si li haguessin fet un poc més de cas no estaríem on som. Per mi aquesta crisi és sobre tot culpa de la banca i de les autoritats econòmiques que han deixat , o fins i tot han empès, perquè la gent s’endeutés fins a nivells de bogeria. Però ara hem de sortir de la crisi i no s’hi val aturar-se gaire a cercar culpables: necessitam solucions i cobrir les necessitat bàsiques de la gent. Si no posam atenció en açò la sensibilitat ecològica i lingüística serà entesa com una nosa, només valdrà l’afany primari de satisfer les necessitats bàsiques i la feina conservacionista de molts anys se n’anirà a fer punyetes. Perquè al PP li bastaran 2 anyets per carregar-se paisatges culturals i naturals de centenars, milers i fins i tot milions d’anys. Els mals seran irreversibles. Per tant a vegades hauríem de sacrificar un poc per assegurar-nos que no ho perdrem tot.
Pens que us fa falta sensibilitat econòmica i per les raons que he explicat crec que açò pot ser fatal pels valors culturals i naturals que voldria veure preservats. Per mi sensibilitat econòmica no és posar menjadors socials, sobre tot és crear les condicions perquè l’activitat empresarial asseguri que tothom és pugui guanyar orgullosa i dignament el pa.
En definitiva critic durament al PSM perquè pel bé de Menorca consider que és necessari fer un ajustament important d’un parell de coses per assegurar la preservació a mig i llarg termini de valors sens dubte compartesc amb aquest partit.
Res no pot ser pitjor que la fata d’autocrítica.
Salut, Pep.
Al teu segon comentari introdueixes molts conceptes, força interessants, que mereixen un debat més a fons. Comencem llavors pel final. Totalment d’acord en la frase que tanca el teu escrit: “Res no pot ser pitjor que la falta d’autocrítica”. Som ben conscient que el PSM ha comès errors, alguns evitables, d’altres indefugibles tenint en compte les nostres forces. Si més no, emperò, no neg aquests errors, al contrari, crec que és bo tenir-los ben presents. Fa més de trenta anys que em vaig afiliar al PSM i n’he vist de tots els colors, he vist silencis que no compartia, decisions equivocades, propostes sense sentit…però, sens dubtes, també he vist molts encerts. molts. Al meu parer, discutible és clar, no es pot entendre l’evolució de la societat menorquina dels darrers anys sense la presència del PSM. Moltes de les nostres banderes – considerades radicals, il•luminades, al seu moment- impregnen ara la política i el cos social de l’illa. Llums i ombres en una tasca d’anys, llums i ombres que són consubstancials en qualsevol quefer humà.
Respecte a l’herència enverinada de Jaume Matas, hi estic també d’acord. Però la primera passa d’aquesta herència no neix amb la creació d’IB-3, hem de tenir-ho en compte. Neix amb la signatura de l’acord Maragall-Matas pel qual s’entregaven al Govern de les Illes les freqüències, abans gestionades per l’entitat cívica Voltor de forma diguem-ne paralegal –entrega a la que sempre es negà per cert Jordi Pujol-, la segona passa efectivament de l’herència enverinada és la creació d’IB-3. Una televisió de les Illes concebuda com a eina per evitar la recepció de TV3, cosa possible perquè ja es comptava amb el control de les freqüències que abans he esmentat. La primera mesura llavors va ser l’intent d’utilitzar aquestes per emetre IB-3 impedint la visió de TV3. És llavors quan el PSM engegà la campanya “Volem veure TV3” que va recollir milers de signatures i que va ser cabdal per frenar-ne aquesta pretensió.
La situació actual no és entenedora sense saber aquests fets previs, que supòs que tu ja coneixies però que molts ciutadans no ha arribat a saber mai. Si més no, un incís, de no existir ara IB-3 possiblement no podríem veure, per TDT, les emissions de TV3 de cap de les maneres. Només la cessió d’un canal feta per IB-3 ho fa possible. Respecte a la conversió de les emissions regulars a aquesta mena de canal internacional que ara ens han enflocat només dir-te que respon a criteris econòmics bàsicament, però no únicament, i que des del PSM ens estem movent, des de tots els àmbits on som presents, per arribar a una solució que permeti la visió normal i íntegra de TV3. Què ho aconseguirem? No ho sé. Si sé però que estem fent tot el possible.
Respecte a si IB-3 és prescindible, i si els diners que s’hi dediquen estarien millor destinats a altres assumptes. Pot ser. Per la meva part som partidari d’una televisió de les Illes Balears. Som fermament partidari d’una televisió nostra que emeti en llengua catalana. Ara bé, és l’actual IB-3 el model de televisió que jo desitjaria. Evidentment no. I aquí tornem a l’herència enverinada que encara no hem pogut canviar. T’he de dir però que algunes passes s’han fet i s’estan fent en aquest sentit, però no és senzill ni molt manco, afecta a llocs de feina, a contractes signats, a compromisos d’altres forces polítiques…però la dificultat no és excusa per a l’abandó i en això estem. M’agradaria una Ib-3 conveniada amb TV3 que anés bastint un espai comunicacional més ample en llengua catalana. Sé que és difícil, molt, i les principals dificultats podem trobar-les precisament en la Corporació Catalana. Ja veurem. Suposaria això un blindatge per quan la dreta torni al poder?. Ho dubt molt. No crec que hi hagi blindatge possible. Record perfectament quan en un tres o no res es carregaren la participació –ara recuperada- de les Illes Balears en l’Institut Ramon Llull, i això que era un consorci referendat fins i tot pel senat espanyol. Contra la política de la dreta l’únic blindatge és aconseguir que no tingui els vots suficients per conformar govern. No n’hi ha més.
En aquesta línia discrep amb tu respecte al concepte d’equitat. Al manco de les conclusions que en treus de l’aplicació d’aquest concepte. Pressuposes – o així ho he entès i disculpa si no t’interpret bé- que arribat a un espècie de cessió de les nostres positures respecte a la normalització lingüística evitaríem mals majors: cedir en el doble nom de Maó, cedir en la immersió lingüística, cedir en el mal anomenat trilingüisme…No hi estic d’acord perquè aquesta cessió parteix de la idea que amb això pacificaríem la situació, que la dreta –el Partit Popular- amb això es conformaria. Idò, no, estic segur que una cessió d’aquesta mena tindria com a resultat que el PP incrementés els seus esforços castellanitzadors. La feblesa és el pitjor llenguatge davant la dreta. El PP voldria una societat absolutament castellanitzada, on el català sigui poca cosa més que un bé etnològic, les nostres cessions només servirien per donar-los més ales de cara al seu objectiu final.
Naturalment que no acceptaré mai, com no ho faries mai tu, ni tampoc el PSM un sistema educatiu segregat segons la llengua. Per sobre de les conviccions nacionals i culturals en mi mana la ètica. En això coincidim absolutament.
Si parlem de l’immobilisme del PSM. No puc ni llevar-te ni donar-te la raó. És una percepció legítima que no compartesc, al manco no del tot. Estic d’acord en que sovint ens manca imaginació, idees renovades, nous enfocaments…però això no vol dir que no renovem el nostre missatge adequant-lo a les realitats socials cada dia més canviants. No amb prou rapidesa i efectivitat, pot ser. En tot cas qualsevol col•lectiu humà és perfectible. Esper que amb això també hi trobem punts de coincidència.
Respecte a la crisi econòmica i al perill d’aquest ERE colossal de que em parles, naturalment que en som conscient, crec que n’és tot el govern i pot ser les mesures que s’han posat en marxa són insuficients –algunes no les compartesc- però no podem negar que s’hi està treballant. Respecte al culpables de la crisi, també culp a la banca i a les autoritats econòmiques- però vaig més enllà. He d’anar més enllà. La cultura hegemònica que s’ha instal•lat a la nostra societat es basa en el guany fàcil i en la riquesa ostensible com a elements de satisfacció personal i de vàlua social. Canviar aquest paradigma és força més difícil que redreçar l’economia, i sense aquest canvi difícilment superarem les arrels del problema i malauradament estarem abocats a repetir-lo. No crec que ignorem la piràmide de necessitats de Maslow, despús-ahir vam votar una llei de serveis socials, proposada pel nostre grup parlamentari des de la Conselleria d’Afers Socials, que precisament té molt en compte aquesta gradació de les necessitats. És suficient?. No. És una passa? Sí,
Bé, no sé si he tocat tots els temes que exposaves al teu comentari. En tot cas sempre podem seguir el debat. Vull agrair-te les teves paraules, m’han fet reflexionar i han enriquit aquest bloc. A més a nivell personal et confess que poques coses em fam xalar més que un bon debat ideològic.
Salutacions
Apreciat Eduard,
En primer lloc vull agrair-te l’atenció que em dediques, pens que compartim molts valors però discrepam en les polítiques.
Trob que no has interpretat el que volia dir amb açò de justificar les polítiques per legalitat o explicar-les per equitat. Intentaré explicar-t’ho a través d’un exemple, a vam si tenc manya.
Suposem que et telefonen de la ràdio i et demanen que comentis l’oposició del PP al català a la sanitat. Pots fer dues coses:
a) Donar una resposta un poc irada i dir: -Què pretèn el PP: que incomplim la llei de normalització lingüística?- El PP és un partit que només crea conflicte, és un partit sense ideologia que per un punyat de vots faria qualsevol cosa.
Aquesta casta de contestacions són les que jo entenc per justificar la política per “legalitat” i per mi no explica res. Una persona que no entengui el per què de la norma aprovada continuarà sense entendre res. A més arribarà a la conclusió que el que s’ha de fer és derogar la llei de normalització lingüística. També trobarà que no afines quan dius que el PP no té ideologia. I tant que la té! Té una ideologia nacionalista espanyola i castellanista ben clara. I
b) Podries haver dit: El Partit Popular no té en compte que hi ha persones majors , com la mare d’en Xec Florit, que no tingueren cap oportunitat educativa i no s’expressen còmodament en castellà. És una llàstima que el PP vulgui fer-los passar el mal tràngol d’emprar una llengua que no dominen quan van al metge. A més és incomprensible que el PP vulgui privar del dret dels ciutadans a emprar la llengua de Menorca quan van el metge. Pensin vostès que aquesta norma es proposa que el personal sanitari pugui relacionar-se i treballar en la llengua que desitgin. Si volen dirigir-se a un company en castellà, que ho facin i si volen dirigir-s’hi en català també ho han de poder. Açò només és possible si tot el personal sanitari coneix les dues llengües oficials de les Balears.
Açò és el que entenc per explicar-se per ‘equitat’. Fixa’t que en l’argumentació no ha fet falta referir-te a cap llei. Els que no entenen ni volen entendre òbviament continuaran en les seves posicions, però trobaràs a més d’una persona que de bona fe no ho entenia , però que amb les teves explicacions veurà l’equitat de la vostra política. A més si sempre optes per les explicacions basades en l’equitat detectaràs millor quan les vostre polítiques en van coixes.
Efectivament el PSM és un partit amb pocs mitjans , per tant no us podeu permetre perdre uns minuts de ràdio que us permeten explicar-vos. Si optes per l’estratègia de la ‘legalitat’ només convenceràs els teus , semblaràs malhumorat, sense arguments i només perjudicaràs la llei de normalització lingüística. Si optes per l’estratègia de l’equitat serviràs molt millor la vostra causa.
Deixa’t de legalitats per favor!
La cosa s’ha embrutat molt i sé perfectament que al PP no hi haurà res que l’assereni. La demagògia lingüística i nacionalista és la seva única estratèdia electoral. La vostra política, no obstant, no s’ha de fer en funció de les misèries del PP, però sí que ha de convèncer a la gent sensata que de bona fe pot pensar que dues hores a la setmana de castellà a la setmana és massa poc.
Per què no estàs disposat a contemplar que hi pot haver gent que s’estima la llengua catalana des del més fons de la seva ànima però que considera que la competència en aquesta llengua seria exactament la mateixa si s’alternàs la llengua en què s’explica una assignatura en cada curs: Mates de primer en català, de segon en castellà, de tercer en català, de quart en castellà… Medi de primer en castellà, de segon en català, de tercer en castellà, etc.
Aconseguir la complicitat i la comprensió de la ciutadania vers la llengua catalana és fonamental i em sembla amb aquest model les coses serien més fàcils. I el PP que es foti!
Saps com els deixarieu de descol•locats si demà, sense avisar gens, aprovassiu aquest model?Ells continuarien bramant, però amb manco probabilitat d’èxit perquè seria molt més fàcil que la gent es posàs de la vostra part.
A vegades flip amb la vostra falta de reflexes: Vaig veure discutir a un a representant vostra amb n’Antoni Camps a la Televisió Menorquina. Ell va tenir la barra de dir que el Pacte havia aparcat el trilingüisme. Aquesta sí que és grossa! Malhauradament la vostra representant no va tenir l’habilitat de dir-li que els que han aparcat el trilingüisme són ells, perquè mai no hi han cregut. En Toni que estalonà el primer a en Delgado té la cara dura de dir que el Pacte ha aparcat el trilingüisme, quan precisament l’atac a aquest concepte és la pedra angular de la seva estratègia política.
Tanmateix veig impossible que canvieu les vostres dinàmiques…no us veig amb capacitat de reacció , ni cintura, ni flexibilitat i els vents de la història bufen en contra .Açò acabarà pitjor que a la Comunitat Valenciana, perquè allà no fragmentaran, encara més, les economies d’escalà de la llengua amb el mallorquí, menorquí, eivissenc, pagès.. etc.
Amb el tema del Maó- Mahón-Mahó , actuaria de manera anàloga que amb la immersió. Sense donar explicacions aprovaria d’un dia per l’altre la fórmula que proposà en el seu dia Lafuente. No trobes que amb açò vos guanyarieu la comprensió de molta gent?. Els deixariueu totalment descol•locats, no sabrien d’on venen els tirs.
La vostra situació és molt precària, el PP va quedar a un escó de la majoria. Si voleu evitar la segregació i el desastre heu de cercar suports i complicitats molt més amplis a les vostres polítiques per part de la ciutadania.
I no oblidis que els immigrants s’aniran nacionalitzant massivament en els pròxims anys, canviaran radicalment els mapes electorals i no crec que pel camí que duis us afavoreixin gens electoralment.
En relació al tema econòmic: Els menjadors i pensions socials són necessaris, però no satisfaran a ningú. A més compartesc el que ha dit Jaume Santandreu: es contractaran desenes de psicòlegs, treballadors socials, assistents socials, educadors socials etc., que diran belles paraules i establiran noves burocràcies però al final l’ajuda social serà ben minsa.
I encara que no fos així 3 milions d’Euros és una quantitat ridícula. O fomentam l’esperit emprenedor i donam facilitats o no hi ha esperança, açò serà un drama.
Benvolgut Josep,
En primer lloc vull agrair-te que hagis obert aquest debat. Ser diputat no vol dir, al meu entendre, només votar al Parlament sinó també atendre les qüestions que et plantegen els ciutadans i ciutadanes de Menorca.
Per a mi és un plaer, però també part de la meva responsabilitat, exposar els meus punts de vista. Coincidesc en que compartim objectius i valors però discrepam en el discurs que cal realitzar per aconseguir-los. Com veus introduesc un matís a les teves paraules, no crec que sigui una discrepància sobre les polítiques sinó més aviat en els discursos públics.
Així respecte al tema de l’equitat: entenc perfectament –i l’exemple que em poses ho deixa força clar- la diferència que estableixes entre equitat i legalitat. Si més no vull dir-te que aquest discurs exemplificatiu – la mare d’en Xec Florit- també l’hem emprat i crec que per res es desdiu amb l’exigència de l’acompliment de la llei. De fet quan parlem del drets lingüístics dels catalanoparlants ens referim a que no acceptem que una persona pugui ser discriminada per causa de l’idioma per qüestions pràctiques però també per qüestions legals. Per a mi la legalitat és la garantia que la realitat no sigui discriminatòria.
Quan se m’ha demanat, i ho han fet moltes vegades, per què volem exigir el coneixement del català a la sanitat, la meva resposta és sempre la mateixa. Perquè qualsevol ciutadà ha de poder expressar-se en la llengua que ell vol, perquè de no poder fer-ho així alguns ciutadans tenen problemes –la mare d’en Xec Florit-, perquè a més en tenim dret i perquè així ho mana la llei. Com et dic les dues coses, els dos discursos no són excloents sinó complementaris i ambdós són certs.
Respecte a la ideologia del PP. Naturalment que té ideologia, i certament és la del nacionalisme espanyol més excloent i uniformitzador. No sé si me n’he sortit però t’assegur que això ho he intentat deixar clar per activa i per passiva.
De fet jo no m’he oposat mai públicament al “bilingüisme”. Al contrari reivindic i reclam un bilingüisme efectiu i real. És a dir que tots els ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears coneguin les dues llengües oficials. El que rebutj públicament és la visió interessada del PP que entén per societat bilingüe que tothom conegui el castellà i que aquest actui com a “lingua franca” mentre el català resta residual sense prohibir-lo com a màxima concessió. Tampoc m’he oposat al “trilingüisme” com a tal. M’he cansat de dir que vull –volem- que s’avanci en el coneixement d’una tercera llengua però sense que això suposi un retrocés en el coneixement de la llengua catalana que és l’objectiu –inconfessat però real- que pretenia el PP amb el seu projecte.
Pot ser hem de ser més astuts a l’hora d’establir el nostre discurs. No t’ho negaré. Ara bé, una cosa tampoc podem deixar de tenir en compte i és que la nostra astúcia no pot desconcertar o confondre a les persones que ens donen suport. Això seria un error que podria portar a la desaparició del PSM.
Em ve bé aquesta darrere reflexió per comentar el tema del nom de Maó. Si féssim el que tu proposes pot ser sí que descol•locaríem la dreta, que no sabria d’on vénen els tirs, però els que segur descol•locaríem són els centenars de persones que han apostat pel PSM i que hi ha apostat i hi aposten precisament per la defensa d’uns principis que considerarien traïts. Pot ser seria una tàctica efectista a curt termini però que jo personalment no compartesc perquè consider que mai la tàctica ha de ultrapassar allò que és un principi. Per a mi aquestes coses no es poden relativitzar.
Que la nostra situació és precària? Sens dubtes, la del Govern de les Illes Balears en general i la del PSM en particular. Hem de cercar estratègies noves, renovar el nostres discurs i el nostre llenguatge. Per a mi és evident i necessari. Ara crec que les complicitats s’hauran de cercar sense renuncies a allò que creim. Sinó pot ser millorarem resultats però ja no serem allò que som, i per això jo al manco –i ja veus que et parl amb absoluta sinceritat- estaria millor a casa.
Som ben conscient que el vent ens bufa en contra, per la variació poblacional, pel mateix paradgima del benestar del que et parlava en l’anterior comentari, etc. i també sé que no hem trobat la fórmula adient per trencar el sostre de vidre que ens ofega. Llences idees interessants, ja has vist que no les compartesc en la seva literalitat però no et negaré que hi veig camins de reflexió que ens poden donar pistes per obrir les nostres possibilitats.
Respecte a la qüestió social. D’acord en que la solució no són menjadors socials i d’acord que la dotació de la llei de serveis socials és insuficient. Però crec fermament que aquesta llei és molta més cosa que menjadors socials i que més val poc que res. Conec fa molts anys Jaume Santandreu i sé que malgrat la seva sempiterna i necessària veu crítica sap i creu que més val una passa endavant per petita que sigui que quedar-se aturat perquè no pots fer una gran gambada.
Ara, Josep, ja són gairebé les 7 h. del matí i he de deixar el bloc. Malgrat avui penjaré una altra entrada – en penj tres o quatre per setmana- estic completament disposat a continuar el debat, si és el teu desig, aquí mateix.
Salutacions.
Gràcies novament per la teva atenció.
Tanmateix si normalment som pessimista, avui estic més pessimista que mai, així que no continuaré aquest debat.
Només dir-te que em fa l’efecte que a vegades no està gaire clara la diferència entre els “principis” i les “qüestions d’honor” o les banderes, no sé com expressar-ho. La qüestió del nom de Maó és un pincipi o una bandera? i l’enfocament de l’actual política d’immersió és principi o bandera?
He escrit i publicat articles com el que apareixerà si cliques sobre el meu nom i ho tornaria a fer. Però açò no m’impedeix dir que afrontar qualsevol problema com una qüestó d’honor o d’una bandera és la pitjor manera de trobar una bona solució. Definitivament no som amic de les banderes.
Alerta a creure’ns que som els bons, els que tenim tota la raó, els autèntics …
Em sap greu que m’hagis agafat en un dia d’ànim baix, però jo no veig gaires possibilitats de canviar unes dinàmiques que em fa l’efecte que ens duen al desastre.
Fins un altre.
Només per al·lusions. El Pacte de progrés va aparcar el trilingüisme. Aquesta és la pura realitat. Negar això és propi d’un caradura, d’un mentider. El projecte de trilingüisme a les escoles era optatiu i es va començar a aplicar fins l’arribada del Pacte de Progrés. Després l’actual govern es va negar a seguir-lo.
Només les escoles que s’acollien al programa lingüístic aplicaven el trilingüisme. Ara només hi ha immersió ligüística obligatòria a totes les escoles. Bona part de l’horari lectiu és en català (en alguns casos més del 90% de les hores).
Jo crec que hem perdut una bona oportunitat per racionalitzar els horaris i donar major presència a la llengua estrangera.
Bon vespre
No sé si ets l’Antoni Camps que conec, pel contingut del teu comentari supòs que sí, encara que no record haver-te al·ludit. Pel que fa al que ens exposes he de dir que la primera aseveració és certa: el pacte progressista de govern va acomplir un dels compromisos electorals dels partits que el conformen i va derogar el “decret de trilingüisme”, però no confonguis ni per un moment el conèixer tres llengües amb aquest decret. Saps, o hauries de saber, que hi ha centres on s’aplica- i s’aplicava abans que en Tito Fiol fos conseller d’educació- un programa educatiu que suposa l’aprenentatge de les tres llengües. L’escola Sa Graduada de Maó n’és un exemple. Ara bé allò que no es fa, i el decret si ho imposava, és que es reduissin les hores de docència en català incrementant les de castellà. El “decret de trilingüisme” forçava per acullir-s’hi a que l’horari es repartís en tres parts iguals cada una d’elles en una llengua. Això per a mi és inacceptable, estatutàriament i per llei cal potenciar la llengua que encara perilla: el català. I és perfectament possible aprendre anglès sense reduir les hores de docència en llengua catalana. És el que ara es procura. Per tant sí al trilingüisme, no al concret “decret de trinlingüisme” del Sr. Fiol. Entesos?. Respecte a les paraules insultants que em dediques ni les contestaré, a aquest bloc no estem acostumats, com sí passa a d’altres que tu supòs coneixes bé, a susbtituir els arguments per insults.
Eduard, quan dic caradura i mentider, no me referesc a tu, sinó als comentaris que fa en Pepe Mir. La teva explicació és perfecte. És així, tal i com ho dius. Després, estarem d’acord o no amb el decret de trilingüisme. És cert que el decret implicava la reducció de les hores en català. Hem de tenir en compte que a moltes escoles les hores de català són de quasi el 90% i lògicament si hem d’ampliar hores en anglès i castellà, s’han de reduir en català. El decret permetia que les llengües oficials puguessin tenir fins un 40% de les hores lectives. I el decret de mínims garanteix, al menys, el 50% d’hores en català. Tampoc hi ha massa diferència.
En qualsevol cas, esteim d’acord amb una cosa, en que s’ha de fomentar el trilingüisme. És qüestió de posar-se d’acord amb la forma de fer-ho.
I perdona si t’he ofès. I que me perdoni també en Josep Mir. És un tema que m’agrada debatre’l amb molta vehemència i, a vegades, m’excedesc.
Que consti que, a ne’n Josep Mir, l’aprecii molt i tenim una amistat des de la infància.