Fa uns dies vaig comentar els fets succeïts a l’Acampallengua d’enguany, celebrat a Sa Pobla, quan la guardia civil se’n va emportar detingut –injustificadament- el coordinador de l’Obra Cultural Balear, Tomeu Martí.
També m’he referit a l’èxit de participació (15.000 persones) d’aquesta concentració en defensa de la llengua catalana.

Avui vull escriure, altra vegada, sobre la política hostil del Partit Popular respecte a la normalització lingüística  que ja s’ha convertit en la línia estratègica central de l’actuació d’aquest partit.
L’enèsim episodi d’aquesta deriva en contra de la nostra identitat com a poble va ser protagonitzada, a un dels darrers plenaris d’aquest període de sessions, per un diputat popular menorquí . Abans d’entrar a detallar el fons de la qüestió he de manifestar la meva preocupació perquè aquest diputat, del qual em consta el seu tarannà moderat i tolerant, hagi entrat també en aquest discurs falsari i barroer que no refusa utilitzar la mentida i la demagògia com a eina per provocar confrontació.

És un símptoma més que les instruccions anticatalanistes de la direcció del Partit Popular ja impregnen tota la seva estructura.

Anem a les concrecions. A la sessió plenària del Parlament, l’esmentat diputat va intervenir en el torn de preguntes per referir-se a l’Acampallengua parlant d’algunes protestes per la detenció il·legal de Tomeu Matí. Repetiré aquí, textualment, les seves paraules:

“Els fets que es varen produir durant els moments previs a la detenció del Sr. Martí i davant del quarterde la Guàrdia Civil de Sa Pobla, ho he dit, crec que s’han de qualificar de molt greus.  Són testimoni, en el meu entendre, que determinades polítiques pretesament normalitzadores de la llengua amaguen realment postures radicals, antidemocràtiques i que res no tenen a veure amb la festa cultural…”

Una passa més en l’estratègia del Partit Popular. Ara li ha tocat a l’Acampallengua. Ara intenten criminalitzar l’Acampallengua. Una més.

• Actualitat
• 4 comentaris

Escric aquest comentari tot just després d’haver sentit l’intercanvi dialèctic entre la Sra. Mabel Cabrer, consellera del Govern Matas, i l’actual Conseller de Mobilitat, Biel Vicens, del PSM.  Després el penjaré al bloc. Si més no crec que és un bon exemple de les misèries de la política, al manco d’una determinada manera de fer política. La qüestió a debat es centra en el conat d’incendi que es produí fa uns dies a uns dels vagons del tren que uneix Palma amb Inca.

La senyora Cabrer, desfermada, parla de l’incident con si fos una reedició del desastre del Hindemburg, una mena de catàstrofe apocalíptica…fins i tot llença l’expressió, més ridícula que efectiva, de “canibalisme ferroviari”.

La resposta del Sr. Vicens és mesurada, exposa els fets, explica que s’activaren tots els protocols de seguretat, que s’actuà amb celeritat, serenor i eficàcia, que l’incident no va ser greu ni suposà en cap moment un perill pels viatgers…

Però, més enllà del tema en concret, allò que m’assembla una desvergonya absoluta són les paraules de la Sra. Cabrer, responsable del desastre del metro de Palma –el “litro” se l’anomena popularment-  amb desviacions pressupostàries enormes, inundat quan caigueren les primeres quatre gotes i on l’actual govern hi ha hagut d’invertir una milionada per arranjar-ne les nombroses deficiències estructurals. Responsable així mateix de la destrossa paisatgística i ambiental que suposaren les autopistes faraòniques d’Eivissa –també plenes de defectes constructius- i responsable, per si tot això no bastava, que durant els seus quatre anys de gestió no es fes ni un pam més de línia ferroviària.

Aquesta senyora, llavors, aquesta ex-consellera, resulta que gosa alliçonar a l’actual Govern de Progrés per un incident, un conat d’incendi a un vagó ferroviari…

Sincerament, podria omplir fulls i fulls d’expressions ben dures per qualificar aquesta actitud desvergonyida, me’n basta una: quina barra !!!.

• Actualitat
• 2 comentaris

No sóc molt donat a fer entrades literàries a aquest bloc. De fet en gairebé un any que el tinc obert, i a raó de tres o quatre escrits setmanals, només un grapat han tingut qualque cosa que veure amb la literatura. Avui, tot pensant en la situació complicada que pot arribar a viure –de fet ja viu- la nostra llengua amb la brutal campanya en contra de la normalització lingüística que està portant la dreta -  desacomplexada diuen alguns, desvergonyida dic jo- intentava imaginar com podia adreçar-me a la ciutadania perquè prengués consciència del perill i de la necessitat de la mobilització. Així se’m va venir al cap un poema de Vicent Andrés Estellés que vaig llegir fa ja molts anys i que, sens dubtes, expressa el que sent molt millor del que ho podrien fer les meves pròpies paraules.

Assumiràs la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i partiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetllar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl•labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
 
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posterioritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot aixó són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sinó s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.
……..

Per sort alguna cosa es mou. L’èxit de la cadena humana per la llengua, convocada per l’Obra Cultural Balear, amb uns 12.000 participants i de l’Acampallengua amb més de 15.000 joves assistents, em fa mantenir l’esperança….

• Un poc de tot
• 5 comentaris