“La meva raó política ha estat en tot moment la democràcia, mai n’he tenguda d’altra
i també he lluitat per la democràcia i també he corregut davant els grisos per la democràcia…
He estat sempre crític, i crec que ho he demostrat no solament amb les meves publicacions sinó amb manifestacions, hem estat i he estat sempre crític amb la dictadura franquista.
El nostre grup no té cap dubte que va ser un temps perdut per a Espanya, perdut per a la llibertat, en primer lloc, però també per a la pujada de la societat espanyola al tren del món avançat com a societat oberta i plural”
El 7 de novembre de 2006, el portaveu parlamentari del Partit Popular, pronunciava des de la tribuna aquestes paraules. Feia un cant a la democràcia, identificava el seu partit com a “crític amb la dictadura franquista” i enaltia els valors de la llibertat. Molts dels que el sentirem, sense dubtar de les seves conviccions personals, més aviat pensàvem que allò que ens dibuixava era més una caricatura que una descripció de la realitat. Més encara si tenim en compte que el Partit Popular ha votat sistemàticament contra qualsevol iniciativa que procurés la restitució de la justícia històrica per aquells que, defensant la legalitat republicana, patiren i moriren per la democràcia.
A hores d’ara més que mai és evident que les pregonades virtuts i afeccions democràtiques del Partit Popular no són altre cosa que una màscara per dissimular el seu profund enyor per èpoques passades on la dreta ostentava un poder omnímode en exclusiva, quan la llengua catalana era objecte de persecució, quan la imposició del castellà no era limitada, com ara, sinó general en tots els àmbits socials. Èpoques passades on la llibertat d’expressió, de manifestació, de simple opinió, era perseguida i castigada.
Per què dic això?. Perquè un partit veritablement democràtic, de sòlids principis i valors arrelats en el suprem valor de la democràcia , mai, mai del món compartiria cartell i lemes amb partits neofeixistes, mai es sumaria a manifestacions on fes pública ostentació dels símbols de la dictadura, on es menyspreés l’Estatut d’Autonomia de la nostra terra…un partit veritablement democràtic, en resum, no faria el que va fer el Partit Popular el passat 30 de maig.
Què hauran de dir ara els portaveus populars que al Parlament fan pública professió de fe en la democràcia? On són les seves veus de condemna contra l’exaltació de la dictadura?
On heu sentit les seves veus escandalitzades ?
Res, silenci, res, i li hem d’agrair. Més val veure el Partit Popular sense màscara. Hereus de la dictadura sense cap mena de disfressa. Sabíem qui són però ara ja no se n’amaguen.
Bandera franquista a la manifestació en contra de la llengua catalana.
