No m’ho podia creure, sincerament no m’ho podia creure. Després de llegir a premsa l’exhaustiu informe sobre els casos d’abusos sexuals –durant dècades- que han patit milers i milers d’infants a centres regentats per l’Església Catòlica a Irlanda, allò que es podia esperar, com a mínim era un “acte de contrició, penitència i propòsit d’esmena”, per emprar la seva terminologia.
En lloc d’això ens trobem amb que Antonio Cañizares (no li puc dir senyor), ni més ni manco que Cardenal Prefecte de la Congregació pel Culte Diví, ha fet unes declaracions en els següents termes: “”no es comparable lo que haya podido pasar en unos cuantos colegios” con “los millones de vidas destruidas por el aborto”.
Idò no, no és comparable, perquè a aquest Cañizares se li hauria de recordar que la interrupció voluntària de l’embaràs és legal, hi ha legislació, referendada pels representants de la sobirania popular que l’empara i que l’abús de menors és un delicte sense pal•liatius. No vull dir res més, si ho fes hauria de demanar que es processés immediatament a aquest personatge, simplement per apologia del delicte. Malgrat es consideri un home de déu…