EL TRANSPORT AERI DEL SR. BLANCO

01 jul. 2009

Escrit per Eduard Riudavets

Pregunta parlamentària del senador del PSM-Entesa Nacionalista, Pere Sampol, adreçada al Ministre de Foment.
Exposa Pere Sampol: socialisme és igualtat d’oportunitats i quina igualtat hi pot haver quan hi ha ciutadans que reben un servei públic de transport (en referència, per exemple, als serveis ferroviaris de la península) quan n’hi ha d’altres que et veuen sotmesos a la pura i dura mecànica del mercat com succeeix amb el transport aeri entre les Illes i la península.
En la seva resposta el Sr. Blanco no descarta la declaració d’obligació de servei públic dels vols amb la península però capciosament afegeix que això no suposa una davallada de les tarifes. És evident que el Sr. Blanco acaba de descobrir el Mediterrani.
Els illencs fa molts anys que sabem, i patim, que una Declaració de Servei Públic no suposa, per ella mateixa, un abaratiment de les tarifes. L’exemple el tenim a casa: la nefasta DOSP que posà en marxa el Govern Aznar va tenir com a conseqüència un encariment. Encariment només frenat, els darrers anys, per les gestions de la Conselleria de Mobilitat del Govern progressista de les Illes Balears que, sense tenir la més mínima competència al respecte, ha aconseguit algunes millores. Algunes millores que són -som els primers en dir-ho- absolutament insuficients, però que el Govern Matas ni tan sols havia intentat.
Però tornem al Sr. Blanco i al seu descobriment de la Mediterrània. La rèplica és òbvia: efectivament la declaració d’obligació de servei públic no suposa un abaratiment de els tarifes si el govern de l’Estat –competent sobre el tema- no hi aporta anualment una dotació pressupostària. És el que fa amb els serveis ferroviaris peninsulars, perquè no ha de fer llavors amb els vols entre illes i amb la península?.

D’això el Sr. Blanco no en va dir res, ni una paraula. Malament anam, més excuses. Més fum a vendre. Els ciutadans de les Illes Balears som ,i serem, ciutadans de segona dins l’Estat Espanyol si el govern central no ens tracta igual que els peninsulars. Hem d’exigir- ja no demanar- que s’inverteixi en el servei públic del transport aeri. És la única solució. És l’únic camí per superar la discriminació que patim.

Ja n’hi ha prou de bones paraules. No serveix de res l’escenificació de reunions que tenen com a única conclusió l’efectiva i brillant idea de “parlar amb les companyies aèries”. Què no ens enredin més. Mentre el govern de l’Estat Espanyol no hi posi els diners que calen tot és fum de formatjada, foc d’encenalls, brindis al sol, paraules al vent. Talment la resposta del Ministre de Foment al senador Pere Sampol.