Comentaris a: PAU OBRADOR I ELS REPTES DEL MENORQUINISME POLÍTIC

Per: Menorquit

Menorquit — Sun, 05 Jul 2009 21:57:12 +0000

Cert, Pau, en les funcions legislatives, el Consell aplica polítiques, no fa lleis, però té eines de decisió prou importants per fer que Menorca soni d’una manera o altra. Potser no podem decidir quin tipus de Campanar, però sí les campanes.
.
‘Col•laborar’ amb PSOE a ajuntaments i Consell a Menorca i no fer-ho al parlament serà una estrategia transitòria per veure com va i guanyar, potser, una mica de temps, sí, però no és una finalitat ferma. Les lleis que s’apliquin a Menorca les farà el Parlament. Si no hi som, les faran en contra nostra. Si les ha de fer el PSOE amb el suport del PP, o viceversa, el mal serà major. És el que comentava abans, quin mal farà més mal? I sé que és complicat.
.
A més cal tenir en compte dues visions, que pens que són les que té el PSM:
.
1.- Es vol regenerar com a partit, clarificar i reafirmar ideals, recuperar indentitat política i autodefinir-se davant la societat de cara a un futur imminent.

2.- Mentre, hauria de deixar lloc a l’espanyolisme que governàs amb el greuge que representaria aquest fet. El que ha defensat el PSM en trenta anys, s’ho pot carregar el PP-PSOE en dos.
.
No intervenir en les decisions de govern té un risc, que ho pot recriminar l’lectorat. Regenerar-se no col•laborant amb el PSOE, pot enfortir el partit, també.
.
Una pregunta per a mi molt important: miram pel partit amb factura social, o pensam amb el present i defensam Menorca ara. El governants pensen en el present, el partit vol veure més el futur. Certament és complicat.

Per: Eduard Riudavets

Eduard Riudavets — Sun, 05 Jul 2009 20:14:41 +0000

Bé, això és el debat, Pau. Si més no, la disquisició que planteges és teòricament impecable, però a la realitat de les illes és gariebé inaplicable. Destriar el perquè suposaria molt temps i espai però com he dit l’important és que el debat és obert. Repecte a la diferència entre votar Antich o Marc Pons pel que fa a les renúncies la veritat és que per a mi és una distinció gairebé jesuítica…Sia com sia, ho deix aquí perquè de moment tot això és purament acadèmic.

Salut

Per: pau

pau — Sun, 05 Jul 2009 19:15:43 +0000

El que he volgut plantejar en aquest article és en certa manera un debat sobre la frontera entre treballar per Menorca (o Catalunya) i col·laborar amb Espanya (sovint en la nostra pròpia repressió). No crec que es tracti de tot o res. Seria perfectament coherent col·laborar amb el socialisme espanyol al Consell i als ajuntament i no fer-ho al parlament. Hi ha una diferència crucial entre unes insitucions i les altres. El consell no fa lleis, en canvi el parlament sí. El consell no pot votar una llei d’educació, ni un estatut d’autonomia, ni un concert econòmic ni una llei de normalització lingüística. El parlament sí. Quan el PSM vota Antich president en certa manera renuncia a tot això. Quan el PSM vota en Marc Pons president no hi renuncia.

Per: Eduard Riudavets

Eduard Riudavets — Sun, 05 Jul 2009 16:08:09 +0000

Salut, Menorquit.

L’article d’en Pau té la gran virtut de no amagar sota eufemismes el greu dilema en que ens hem de debatre: Construir un nou pol polític enfront de l’espanyolisme passa forçosament per la gosadia de no formar majories de govern “progressistes”?.
He de confessar que és un debat obert i que jo personalment en la teoria ho tinc molt clar però a la pràctica m’atemoreixen les conseqüències. Si més no, i això em satisfà, el debat ja és obert…aquí i a Mallorca. Haurem de veure si, passa a passa, ens anem clarificant.

Per: Menorquit

Menorquit — Sun, 05 Jul 2009 14:49:34 +0000

Un bon assaig polític. I com bé dius, Eduard, és un article d’una gran lluïdesa”. Per pensar-s’ho.
.
El pujolisme va utilitzar durant anys el seu apropament als Governs de Madrid (PSOE i PP) per treure rèdits puntuals que permetien invertir a Catalunya; la qual cosa no han estat més que “partides tapaboques”, ja que la situació no ha variat i aquelles polítiques no han satisfet ni als políitcs catalans ni als seus ciutadans (no cal ni parlar d’açò a nivell balear). Ho diu clar en Pau Obrador:”Ni la col•laboració política al parlament de Madrid ni la reforma dels estatuts d’Autonomia han servit per sortir d’una situació pseudo-colonial, única a Europa”.
.
Al ‘mentider’ de Zapatero cal posar-li la ma plana a un pam del nas després de que “Amb la via federal completament morta, l’única solució possible és la via sobiranista, el trencament democràtic amb Espanya i l’ampliació interna d’Europa. La història s’accelera.
.
També diu Obrador que El Menorquinisme també hauria de plantejar-se la seva col•laboració amb la governabilitat de les institucions autonòmiques. Aquí emperò em resta un dubte: Si el “Menorquinisme’ no col•labora amb els govenrs de les illes -entengui’s Palma i Consell-, no serà molt més crua i ‘genocida’ la política que desenvoluparien PP i/o PSOE? A mi no m’agrada massa, ara mateix, el suport del ‘menorquisme’ al PSOE, però l’entenc com un mal menor, un exercici de resisntència a altres mals que, sens dubte, aplicaran els representants de l’espanyolisme. Pens que, en un grau encara insatisfactori, es pot incidir en algunes decisions importants pel nostre territori i per nostre futur com a Poble.
.
Cert que la història s’accelera, i açò corre en contra nostra, però no deixa de ser una situació complicada, potser de les èpoques més complicades que ha viscut el menorquinisme politic d’ençà la transicisió política post-franqusita.

Ara ens permeten utilitzar l’eutanàsia passiva i ens garanteixen morfina de qualitat. Si em de morir, que sigui amb dignitat i conscients del que som i el que volem ser, encara que sigui a base de dolor.

Més que mai, salut i força