(És ben cert que de tot se n’aprèn, així que aquesta entrada al bloc no és altra cosa que el trasllat d’unes reflexions que he vist expressades a més d’una sèrie americana).
Fa uns dies es celebrà el Dia de l’Orgull Gay. Poc abans havia esclatat la polèmica a la premsa mallorquina perquè a un centre catòlic de Palma s’havia definit l’homosexualitat com una malaltia i una conducta desviada. Tot això m’ha fet reflexionar sobre d’on surt l’homofòbia de l’Església Catòlica, on són les arrels d’aquest odi a la llibertat sexual, a la lliure expressió dels sentiments…
Naturalment que per esbrinar això caldrien estudis profundíssims, anàlisi de textos bíblics i de la patrística, investigacions d’historiadors…que per altra banda segur que ja estan fets abastament.
Així que em limitaré a donar la meva opinió, tot ajudant-me d’una Bíblia i d’algunes converses sentides a sèries americanes. Pot ser qualcú em titllarà de frívol…però això és un bloc, el meu bloc, on escric allò que crec, sense altra intenció que difondre els meus pensaments.
Així podem llegir al llibre del Levític: “No jeguis amb un altre home com es fa amb una dona: és una cosa abominable “ (Lv 18,22).
Taxatiu, no deixa lloc per cap mena de dubte. Segons la Bíblia l’homosexualitat és una abominació. Tot quedaria molt clar si al mateix llibre no trobéssim també les següents sentències:
“A tot arreu on habitareu, no heu de menjar mai sang, ni d’ocells ni d’altres animals” (Lv 7,26)
“Dels animals que viuen a l’aigua, siguin de mar o de riu, podeu menjar els que tenen aletes i escates”
(Lv 11,9).
Aquí comencen llavors els meus dubtes. Em faig les següents preguntes: Per què l’Església no condemna, amb igual força, amb la mateixa contundència, a tots els que mengem gambes, llagosta o altres animals d’aigua sense aletes ni escates?.
Per què no llencen els seus anatemes, i els acusen de malats o desviats, als qui tenen el plaer de menjar una “morcilla” farcida de sang?.
És indubtable que allò que es va escriure fa milers d’anys no és aplicable a l’actualitat. No sé, ni tinc perquè saber-ho, els motius que portaren a unes tribus semites, mig nòmades, a legislar contra les gambes, com tampoc sé per què ho feren contra una determinada opció sexual. El que sí sé, i m’indigna, és que l’Església ha adaptat el seu discurs pel que fa a la boca, però pel que respecte a l’entrecuix encara vagaregen per terres de Canaan entre cabres i camells…
Desistesc, millor dit em fa mandra, d’escriure sobre les motivacions últimes d’aquest odi a la llibertat, al plaer, que manté segle rere segle l’Església. Hauríem de parlar de poder, de repressió, d’hipocresia…deixem-ho estar per ara. Però no vull acabar aquest comentari sense tornar a la Bíblia i citar les mateixes paraules que va pronunciar la diputada laborista Yaël Dayan, a la Knesset israeliana, precisament tot defensant l’igualtat de drets entre tots els ciutadans més enllà de la seva opció sexual:
“Després d’aquella conversa entre David i Saül, Jonatan va sentir una simpatia profundíssima per David i començà d’estimar-se’l com a si mateix. Saül va quedar-se’l al seu costat des d’aquell dia i no li permeté que tornés a casa del seu pare. Jonatan i David van fer un pacte d’amistat, perquè Jonatan se l’estimava com a si mateix. Es va treure el seu propi mantell i el regalà a David, com també l’armadura, l’espasa, l’arc i el cinturó” (1 Sa 18,1).
- Actualitat
- Sense comentaris