En realitat fa molts anys que vaig deixar de ser un bon lector de còmics. Així quan el company de grup parlamentari, Miquel Àngel Llauger, em va recomanar un còmic anomenat MAUS, del que no n’havia sentit parlar mai, la meva primera reacció va ser arrufar el nas.
Quan després em comentà que tractava el tema de l’Holocaust vaig començar a interessar-me, al final em va despertar tant la curiositat que em vaig decidir a comprar-lo. És d’Art Spiegelman, fou premi Pulitzer 1992 i està editat, en català, per Inrevés edicions.
He de dir, llavors, que aquesta inicial curiositat es va convertir primer en sorpresa i després en entusiasme. És un còmic, un llibre, una novel•la excel•lent, magistral.

Em permetreu us traslladi aquí unes paraules d’Umberto Eco que descriuen molt millor del que ho podria fer jo, naturalment, el que aquest llibre suposa:

“El cert és que MAUS és un llibre que no es pot deixar, ni tan sols per anar a dormir. Quan dos dels ratolins parlen d’amor, et commouen; quan sofreixen, plores. A poc a poc, a través d’aquest petit conte que inclou patiment, humor i les proves de la vida diària, quedes captivat pel llenguatge d’aquesta vella família de l’est d’Europa, i atrapat pel seu ritme gradual i hipnòtic. I quan acabes MAUS et sents infeliç d’haver abandonat aquest món màgic…”

• Un poc de tot
• Sense comentaris