Dia 12 de maig d’enguany. Lloc: Congrés dels Diputats. El president del govern espanyol anuncia solemnement que abans del 15 de juliol convocarà el Consell de Política Fiscal i Financera per aprovar el nou sistema de finançament autonòmic. Era l’enèsima data que es fixava i pot ser, perquè l’anunci estava emmarcat en el mal anomenat “Debate sobre el estado de la nación”, va tenir una mica més de credibilitat.

Dia 10 de juliol. Avui. Hi manquen cinc dies. Esperem llavors a dia 15, si no s’ajorna la data promesa. No m’estranyaria. No seria la primera vegada que s’ens entabana.
Però, sigui quan sigui, veure’m el que succeirà amb  una altra de les seves promeses, aquesta força més seriosa que la fixació d’una data. El president del govern espanyol ha reconegut el maltractament fiscal que pateixen les Illes Balears, ha assegurat públicament diverses vegades que, amb el nou sistema de finançament, això és solucionaria. No vull avançar-me als esdeveniments però he de confessar el meu profund escepticisme sobre que aquesta promesa arribi a bon port. Veurem.
Però, si més no, aquests dies hem vist com grups ecologistes es manifestaven pel tema de la central nuclear de Garoña exigint-ne el tancament en els terminis compromesos. Aquests manifestants portaven cartells del Sr. Rodríguez Zapatero abillat com a Pinotxo…amb el nas crescut de tanta mentida.  De moment no inclouré aquest fotomuntatge al bloc, i esper no haver de fer-ho.

Per això no està de més recordar quin seria un sistema de finançament just per a les Illes Balears, un sistema que compensés el cost afegit de la insularitat, que tingués en compte el creixement demogràfic, que d’una vegada per totes assumís el deute històric acumulat…en definitiva un sistema que ens tractés tal i com ens mereixem, com a poble que ha demostrat durant dècades la seva solidaritat mentre patia un espoli constant.

I això, en què es tradueix?.  Molt senzill, es tradueix en xifres.
Si prenem en consideració les dades relatives a l’any 2007, fetes públiques recentment pel Ministeri d’Economia i Hisenda, l’increment de població de les Illes Balears entre els anys 1999 i 2007 ha estat del 25,4%, el més alt del conjunt de CCAA de l’Estat. Per contra, l’increment dels recursos no ha compensat adequadament l’increment poblacional.
Les Illes Balears han rebut l’any 2007 un total de 2.495 M€ en concepte de finançament, quan li haurien correspost 2.785 M€ en funció de l’increment de la població. És a dir, que només el 2007, han rebut 290 M€ menys del que li hauria tocat si s’hagués tengut en compte la població real. Entre els anys 2000 i 2008 el dèficit acumulat ha estat de prop de 2.000 M€, que són recursos que les Illes Balears han deixat d’ingressar per mor dels “errors del sistema”.

Per això, per tal d’equiparar-nos amb la mitjana estatal de finançament per càpita, i segons les darreres dades del 2007, el nou sistema hauria d’implicar un increment del finançament de 497 M€ anuals per a les Illes Balears: els 290 M€ esmentats, als quals se’ls hauria de sumar la part proporcional a la població de Balears dels 9.000 M€ addicionals injectats per l’Estat per al nou model (que, si la població balear és un 2,3% de la població de l’Estat, serien aproximadament 207 M€).

A més, cal  reclamar una partida addicional per tal de compensar els 2.000 M€ de dèficit acumulat durant els darrers anys perquè el sistema actual no ha tengut en compte l’enorme increment de població de les Illes Balears. 
Finalment, el nou sistema de finançament hauria de contemplar, per a les Illes Balears, els recursos necessaris per a l’exercici de les competències que no tenen la resta de CCAA, com són les carreteres i el transport ferroviari. Una altra partida addicional de  200 M€ anuals donaria una resposta mínimament adequada a les necessitats d’inversions de les Illes Balears en matèria de carreteres i ferrocarril (que, fins ara, s’han de finançar a través de convenis amb l’Estat).

En total, les Illes Balears haurien de rebre prop de 897 M€ addicionals amb el nou sistema de finançament autonòmic, per tal d’aconseguir els recursos que per justícia ens corresponen.

Idò, ja està. Sabem quina és la mesura de la justícia que ens va prometre el president Rodríguez Zapatero. Tot el que no sigui això són vuits i nous i cartes que no lliguen. Però, sincerament, molta por em fa que no juguem amb cartes marcades…a Madrid. Com ja he dit, veurem.

• Actualitat
• 3 comentaris