Sens cap mena de dubte el tema estrella, aquests dies, a tots els mitjans de comunicació és la proposta de nou sistema de finançament. La veritat és que encara no n’hi ha un pam de net. Sia com sia, el PSM-EN ja n’ha fet una valoració inicial, des de la prudència que és necessària quan encara no es compte amb xifres definitives damunt la taula. Però aquí, al bloc, vull a més dir la meva i és que una cosa ja podem donar per certa: el nou sistema de finançament suposarà segurament una millora per a les Illes Balears però de cap de les maneres serà una solució. Mentre ens mantinguem immergits dins l’estructura econòmica colonial de l’Estat Espanyol difícilment n’hi trobarem de solucions.

Em permetreu que en aquest sentit transcrigui aquí les meves paraules en el debat de presa en consideració del nou Estatut d’Autonomia. Així, el maig del 2006, ja deixava clar que o superàvem l’actual sistema o era impossible que les Illes Balears fossin tractades amb justícia. Fins i tot vaig intentar no sortir-me del marc constitucional, però ni així les meves paraules tingueren cap mena de ressò. Els grans partits espanyolistes no em feren cap cas, però, a vegades, rellegir val la pena.

“I entrem ara ja en un altre tema, en una altra problemàtica, parlem de finançament. Volem deixar ben clar, en primer lloc, que el nostre grup nacionalista i progressista aposta clarament per la solidaritat, volem ser solidaris, però també constatam que el model de finançament ha de fer possible l’autogovern.

Tenim ben clar que el principi d’autonomia financera que, per cert, recull l’article 156 de la Constitució, és requisit indispensable per poder exercir efectivament el nostre autogovern. Avui és àmpliament acceptat per tots els grups d’aquesta cambra, però no sempre ha estat així, que les Illes Balears pateixen una endèmica discriminació fiscal. Som, amb diferència, la comunitat que més aporta a les arques estatals sense que aquesta aportació es vegi compensada abastament des de l’Estat.

Malauradament, la proposta que avui discutim no soluciona, ni hi fa prop, el problema, es limita a intentar garantir més inversions sense posar remei a l’espoli fiscal que patim. ….l’Estat segueix decidint el sistema de finançament, segueix amb potestat per imposar-nos tots els mecanismes d’anivellament que vulgui, segueix fent possible que les Illes Balears aportin a l’Estat el 15% del seu producte interior brut. I és que açò és el problema fonamental i açò no ho dic jo, o no només ho dic jo, ho diuen els més prestigiosos economistes…
 …Aquesta és una proposta que, després de despullar-la de retòrica, no modifica res i ens força a seguir sent un país dependent, sotmès als interessos econòmics de Madrid.
I és que per solucionar aquest problema cabdal per al nostre autogovern només hi ha una solució possible i justa: el sistema de concert econòmic, un sistema just i solidari i perfectament constitucional, que solucionaria d’una vegada per totes els nostres problemes de finançament. Així ho afirmava, per cert, un parlamentari amb més experiència que jo, quan deia:
“Tampoco podemos admitir la objeción de que el sistema de concierto pudiera ser inconstitucional o aconstitucional, porque nosotros encontramos un asiento constitucional perfecto en el apartado 3 del artículo 57 de la Constitución, que dice que mediante ley podrá regularse el ejercicio de las competencias financieras. Por consiguiente, creemos que nada, absolutamente nada se opone en la Constitución, y que incluso este apartado que acabo de leer invita a pensar en sistemas de colaboración financiera entre el Estado y las comunidades autónomas, entre las cuales cabría perfectamente este sistema de convenio o concierto”.

Són paraules pronunciades des d’aquesta mateixa tribuna pel Sr. González Ortea, portaveu del Partit Popular el 29 de gener del 1991.

Això té ser incoherents, això té moure’s segons bufi el vent, que llavors les paraules pronunciades es converteixen en acusacions i que el Diari de Sessions, en lloc de ser un aliat com ho és per a tots, es converteix en un testimoni incòmode.

Deman, llavors, a tots els grups de la cambra que se sumin  la proposta de concert, que per sobre de partidismes i obediències degudes apostin per l’únic sistema de finançament que garanteix un veritable autogovern per a les Illes Balears, el sistema de concert, que a la nostra proposta anomenam Pacte Econòmic de les Illes Balears, que, per cert, garanteix el finançament de la comunitat autònoma, però també garanteix, amb capítols específics, el finançament dels municipis i dels consells insulars.”

Com ja he dit i era previsible, ni el Partit Popular ni el PSOE acceptaren aquesta proposta. Ara n’hem vist les conseqüències. Sotmesos al caprici o a la benevolència, com es vulgui, del govern de torn a Madrid hem de fer mans i mànigues per aconseguir un poquet d’allò que ens pertoca. A sobre ens hem de mostrar satisfets i no tenim possibilitats ni tan sols de renunciar-hi perquè, és clar, més val poc que res. Una clara mostra de l’estructura de dependència colonial en la que estan immergides les Illes Balears. El debat hauria d’anar molt més enllà: Per què a Madrid han de decidir per noltros?. Per què a Madrid han de decidir quants dels nostres doblers ens retornen?. Per què Madrid té que tenir en les seves mans el nostre destí?. Caldria que tots ens adonéssim del veritable problema malgrat l’allau de retòrica amb que volen tapar-nos les orelles. I si dins el marc constitucional se’ns reserva el paper de colònia llavors no hi ha altre remei que fer les passes per superar-lo. No hauria de ser necessari negociar allò que és nostre.

• Actualitat
• Sense comentaris