Ahir a la nit vaig tornar veure la pel•lícula “Reds”. Dirigida, el 1981, per l’actor Warren Beatty, premiada amb alguns òscars, és una clara producció hollywoodiana basada en la biografia del periodista i comunista americà John Reed. Malgrat tot, no deixa de tenir el seu interès especialment pel tractament que en fa dels “testimonis” que al llarg de tot el film apareixen, a càmera fixa, donant opinions i contant anècdotes i fets del protagonista.
Però no és de la pel•lícula en sí de la que vull parlar en aquest comentari. De fet allò que més m’interessà és un dels personatges en concret. No recordava, després de tants anys, que hi apareixia l’Emma Goldman interpretada per la gran actriu Maureen Stapleton. Sempre m’ha interessat i fins i tot m’ha impressionat la figura històrica de l’Emma Goldman. Som molt lluny de moltes de les seves idees anarquistes però em sent força proper a la seva concepció de la llibertat.

Emma Goldman, jueva nascuda a Lituània, emigrà ben jove als USA on s’adherí al moviment anarquista. Cal destacar que ja a principis del XIX defensà públicament  idees feministes, pacifistes, de llibertat sexual, etc.
Allò que, però, em crida més l’atenció és que no dubtà, després d’haver estat deportada a la Unió Soviètica pel govern nord-americà, en criticar obertament la repressió política, la persecució de la dissidència i la manca de llibertat que arrelaren dins la revolució leninista quan encara aquesta era mitificada per l’esquerra. Havent de marxar de la Unió Soviètica s’instal•là al Canadà on encara va tenir temps, abans de morir el 1940, de donar un suport decidit a la causa republicana davant la rebel•lió militar franquista.

L’Emma Goldman roman en l’imaginari col•lectiu de les persones progressistes com un exemple de fermesa, coherència i rigor intel•lectual. Una frase seva que m’assembla profundament colpidora i absolutament actual diu: “El pecat més gran que la societat no perdona és la independència de pensament”. Cal no oblidar Emma Goldman.

• Un poc de tot
• Sense comentaris