A vegades les coincidències desvetllen idees, demostren fets, enlluernen la raó. L’altre dia repassava una vella carpeta plena d’articles sobre l’infame i il•legal guerra d’Irak a la que la megalomania acomplexada de l’Aznar hi va fer participar l’Estat Espanyol. Ja ho havia llençat tot a les escombraries- fastiguejat de tornar a contemplar bigotis i llegir mentides i més mentides sobre armes de destrucció massiva- quan del mateix prestatge em va caure al terra un petit llibre. Lovely, el primer poemari d’Antònia Vicens, que havia llegit però no a fons. A l’obrir-lo, de sobte, em saltà als ulls aquest poema:
“Si al front va aprendre a escriure
el seu nom
el pare.
Enmig de la gran mar
va voler conèixer els números
i les regles més elementals
de la comptabilitat:
“Que mai + cap home – jo travessi
el portal de casa nostra”.
Enviava aquest exercici barroer
d’equació de balanç
com qui envia una combinació de seda
o una ampolla de perfum.
Per les ondulacions de la frase
la mare podia ensumar
una flor de perjuri
en cada lletra.
Sota els embats de
la nit africana.”
No som un entès en poesia. Només un lector, i ,com a lector, aquest senzill poema m’ha portat a la soledat, a la por, a la infinita nostàlgia de tots aquells que han patit, a una i altra èpoques, els embats de l’odiós patrioterisme militarista. Res més que un sentiment. Per cert el poema es titula “Oblid”. D’això es tracta, de no oblidar.
- Un poc de tot
- Sense comentaris