Fou un senador nord-americà de la dècada dels vuitanta del XIX qui ho va definir. William Nearned Marcy: “No veig res de dolent en la regla que les despulles pertanyen al vencedor”.
Fou Andrew Jackson, president dels USA de 1829 a 1837, qui ho començà a aplicar. Va concebre l’administració pública com si fos les despulles abandonades pel vençut. Com a president victoriós va utilitzar el poder per afavorir els seus partidaris, per col•locar-los a llocs d’influència, per treure’n tot el profit possible. És l’anomenat per la història “Spoils system”.
Estic convençut que a qualsevol ciutadà de les Illes Balears aquesta explicació no els hi sonarà a res estrany. Ara mateix estem vivint la rissaga del “sistema de despulles” que Jaume Matas, al capdavant i amb l’aquiescència del Partit Popular, va posar en marxa la passada legislatura.
No sé si és cert que, com deia Marx, la història es repeteix dues vegades, la primera com a tragèdia, la segona com a farsa, però és indubtable que la segona legislatura de Matas al poder té tots els components d’una farsa però pels illencs és una veritable tragèdia.
El Partit Popular va concebre les Illes Balears com una finca particular de la que havia de treure el màxim benefici, un coto privat de cacera, una despulla de la que podia disposar a voluntat per dret de vencedor…ara en paguem les conseqüències: valoració pèssima de la política, danys constants a la imatge de la nostra terra, deutes esborronadors, obres públiques fetes de qualsevol manera, allau de diners per adobar els embolics que deixaren, dificultats enormes per superar els desastres de la seva mala gestió…
No sé si Jaume Matas, o els seus ideòlegs de capçalera, coneixien Andrew Jackson però és evident que sí saberen aplicar el seu sistema, això sí d’una manera molt més barroera, desvergonyida i delictiva, al cap i a la fi el repartiment de càrrecs i beneficis de Jackson es movia en el marc de la llei. Haurem, llavors, de parlar del “Matas’ system”.
Jackson
Matas
- Actualitat
- 6 comentaris
El mal és que els sistemes perversos aquests, dígins “Spoils system” o “Matas’ system”, per exemple, sembla que de cada dia més ens hi anem acostumant, desgraciadament.
Vull dir que és com si els estem assolint, paint, aquests “sistemes”. …Com si, a poc a poc, amb la -potser perversa- “consolidació” de la democràcia, sense adonar-nos-en, arribem a veure com “normal” totes aquestes perversions que segur un tems ens escandalitzaven.
Es com, -ara que me’n record- una escena que vaig veure al cinema, ja fa molts anys, abans de les primeres eleccions:
Uns propagandistes d’un partit polític aferraven cartells del seu partit a sobre d’uns del partit rival. …I açò em va inquietà, ho vaig trobar pervers i inadmissible.
I ja ho veus, Eduard, una escena així avui és del més normalet.
Deuen ser coses de la “Democràcia avançada”?
Regeneració de la vida política, quan?
Una altra manera de fer política, quan?
Sens dubtes, qualque malaltia pateix la democràcia del segle XXI, aquí i arreu van esclatant un rere l’altre els casos de corrupció. No hi ha n’hi un país que se’n salvi, si bé l’allau que estem patint a les Illes és impressionant. Sens dubtes també, qualque mena de regeneració de la vida política és necessària. No tinc, però, receptes. Només em puc amerrar a l’ètica personal i no a fórmules de més abast, i sé que això és molt poc. Esper i confii que sigui la ciutadania que en un moment o altre digui prou, que l’aparent menfotisme sigui més aviat una passa enrere per saltar amb més força. Però tampoc en tinc gaire esperancés, és més un desig que una possibilitat, quan pens en el que va succeir a Itàlia: després de la catàrsi de l’operació “mani pulite”…en Berlusconi.
Pot ser em manifest massa pessimista, però com t’he dit no tinc solucions, només sé que cal tenir una ètica ferma i que si t’hi mantens, al manco a nivell personal, no cal una altra manera de fer política. En podem parlar.
El col.locar els amics o recomanats de baixa valua o amb ambició de poder i doblers als llocs de desició polítics és una de les perversions de la democràcia, però normalment si és la dreta qui governa posa gent de dretes, tanmateix l’esquerra i més exactament el PSOE a Menorca ha col.locat gent de dretes en aquests llocs que no només han fet política de dretes (pocs canvis i només en fan si els beneficia personalment) sino que s’ha dedicat a perseguir la gent d’esquerres que els molestaven. Açò va comptar amb el vist i plau de l’actual consellera de treball tot un contrasentit ja que les persecucions s’han fet en els llocs de feina. Aquestes accions fan molt mal a les esquerres perquè davant de la gent demostren que res canvia i que sempre són el mateixos qui tallen el pastís.
No crec que el PSOE tingui cap interés ni en regenerar ni fer avenços en democràcia.
Xec Vallori: Jo tampoc crec que el PSOE tingui interès en modificar l’actual status quo -malgrat crec que això és més cosa de les cúpules que de la militància- per mor que el sistema de partits que es generà a la transició els afavoreix tant com al PP. Ara bé, a vegades hi ha sorpreses i pot ser una militància farta pot donar-les. Amb la successió del Felipe González gairebé es va provocar una renovació profunda, gairebé. L’aparell al final va retornar a agafar les regnes. En tot cas, ja he dit que no tinc recpeptes més enllà de la meva ètica personal i del compromís que al meu partit, el PSM, la democràcia i l’honestetat hi siguin sempre presents. D’això de les persecucions sincerament no sé a que et refereixes. No dic que no tinguis raó, però ho desconec i també és cert que m’estranya.
A Menorca hi ha certes persones que la majoria d’ells arribistes en el sector públic que s’ha unit per instal•lar-se en el poder i no amollar-lo. En el camp sanitari menorquí açò passa fa més de deu anys, un grup d’interins no massa distingits professionalment es reparteixen el poder sobretot a Atenció Primària, la seva tàctica és no fer res però fem veure que fan i mantenir-se en el poder indefinidament per aconseguir-ho han fet de l’amiguisme, la coacció i la amenaça la seva doctrina. Fins i tot en els darreres eleccions al Col•legi de metges ho van emprar perquè sortís elegida la seva candidatura. Davant de tot açò fa dos anys que vaig decidir escriure en el diaris la meva opinió al voltant d’alguns temes, el sanitari també ja que és on treballo tot i denunciant la presència d’aquests personatges i que eren una xacra per la sanitat menorquina. També hauràs llegit la meva picabaralla amb en Joan Triay fa un any i mig.
Fa dos anys que aquesta seudomàfia com els he presentat batalla em feien mobbing fins arribar a que fa un any i mig em van amenaçar de llevar-me la feina que feia a Canal Salat (estava en comissió de serveis) si no deixava d’escriure i deixava de col•laborar amb el PSOE la qual cosa feia perquè la meva companya de feina Pilar Segui s’havia integrat a la llista electoral a l’ajuntament de Ciutadella. Com si anava fora havia d’anar a treballar a Palma i açò era un desastre familiar i també econòmic vaig tenir que acceptar el xantatge. Però el més greu és que en Gomez Arbona els fa costat i que assabentats en Josep Carretero i na Joana Barceló es van inhibir i van permetre que la dreta col.locada en els càrrecs (Josep Oleo, Marola Perez i Lluís Navas) per en Gomez em fessin mobbing.
L’excusa és que no complia els objectius assistencials, la realitat és que em moc entre els vint millors de l’àrea a nivell d’objectius. Ara he consolidat la plaça i ja no em poden assetjar, ara és l’hora de difondre la veritat i desemmascarar als assetjadors a i al seus còmplices.
Em podríem parlar més abastament si tu ho vols però ja sé que estàs força ocupat en la tasca parlamentària.
Perdona que hagi trigat tant a contestar-te. He estat tres dies a Palma i no he entrat gairebé per res al meu bloc. La veritat és que no som un bon coneixedor del món sanitari. Naturalment que m’agradaria parlar-ne més abastament, però crec que millor seria que fos de viva veu i no mitjançant aquestes pàgines del bloc. Pots contactar amb mi, al mateix bloc hi ha el meu correu electrònic a “Contacta”. Podem quedar i parlar. La feina parlamentària també consisteix en escoltar el parer dels ciutadans.
Cordialment